Viladrau és un municipi que tot i ser conegut arreu per una gran multinacional que ven aigua embotellada, disposa d’un sistema singular de captació. Es tracta d’un abastiment totalment superficial, que en anys de sequera com l’any passat va afectar tant a veïns com a la indústria que en depèn. La xifra dels 471.824 m3 subministrats el 2020 es va reduir en un 30% el 2022. L’objectiu, segons el consistori i d’acord amb la veu dels experts a les Taules de l’Aigua, és passar a un model de captació mixt que permetria anar a buscar l’aigua en profunditat quan no n’hi ha prou amb la superficial i mantenir el cabal ecològic de la riera. El primer pas és arranjar i substituir les canonades, moltes de fibrociment, que daten dels anys 60.
Amb les basses plenes, i sense que plogui ni un sol dia, Viladrau té reserves d’aigua per a 18 dies. S’abasteixen de 22 captacions superficials i un pou que rendeix “molt poc”, explica el regidor de Medi Ambient del municipi, Albert Bosch. A més, la gran majoria de les captacions estan situades a la part més alta de la capçalera de la muntanya, “i això significa que és la part més vulnerable, sobretot quan hi ha sequera”, afegeix el regidor.
Cada dia fan un control exhaustiu de l’aigua que els entra, del nivell de reserves que tenen i de l’aigua que es pot subministrar al poble. Amb l’objectiu d’assegurar l’abastiment, la concessionària del servei al municipi, Agbar, ha començat a fer les obres per arranjar i substituir gran part del sistema de canonades antic i millorar la captació dels aiguaneixos. De fet, aquestes obres també són molt importants per assegurar el cabal ecològic de la riera. El 2021 l’ACA va imposar quatre sancions a la concessionària del servei, precisament perquè no es va deixar el cabal que exigeix la llei. Les obres de millora ja han de permetre que es deixi aquest cabal en origen.
L’altra pota del projecte de millora són les prospeccions per obtenir aigua en profunditat. Segons explica Bosch, “l’ACA ens està apretant” perquè es comencin les obres de les prospeccions el més aviat possible i poder “fer prevenció” amb les perspectives de situació “complicada” que s’espera per aquest estiu. Arreglar les canonades dels punts de captació que ja tenen permetria abastir-se d’aigua superficial “quan n’hi ha molta”, però “la construcció dels pous asseguraria l’aigua quan hi hagi èpoques complicades”. El regidor assegura que l’aigua en profunditat només s’utilitzarà en cas que l’aigua que es capta en superfície no pugui assegurar el subministrament.
Liquats Vegetals ha arribat al seu màxim de subministrament
Des del consistori, l’alcaldessa, Noemi Bastías, assegura que la indústria que depèn de l’aigua que els subministren “té clar que ha arribat al seu màxim”. En un any amb pluviometries “normals”, el sistema d’aigües de Viladrau arriba a subministrar a Liquats Vegetals -un abonat més de la xarxa- tota l’aigua que necessiten.
Segons dades d’Agbar, en el cas de l’any 2020, el del Glòria, Viladrau va subministrar 471.824 m3, dels quals el 75% es van vendre a Liquats. En episodis de sequera del 2022, en canvi, l’aigua que es va subministrar a l’empresa es va reduir en alguns moments fins a 0 mentre que l’abastiment a la població es va mantenir.
Això va implicar que Liquats, per mantenir una producció constant, hagués d’anar a buscar aigua fora del municipi i l’hagués de traslladar en dipòsits fins a l’empresa. “Des del 2021 la indústria no està consumint el percentatge habitual d’aigua, ni molt menys, perquè sempre que la xarxa pateix, s’acaba retallant a la indústria”, explica Noemí Bastías.
“Portem un control dia a dia amb la concessionària i en funció d’això es calcula la quantitat d’aigua que es pot subministrar a la indústria i ells es planifiquen i porten els dipòsits que necessiten”, afegeix Albert Bosch, regidor de Medi Ambient.
Per tal d’assegurar una producció constant i evitar dependre dels dipòsits que arriben per carretera amb tot el cost i la petjada ecològica que això suposa, l’empresa també ha començat a fer prospeccions en els seus terrenys. Liquats ja ha trobat un pou d’on podria extreure fins a 10.000 m3 en cas de necessitat, del qual n’està gestionant el permís, una informació que l’empresa no ha confirmat. El consistori assegura que té el compromís de l’empresa que només extrauran aigua d’aquest pou en cas que ells no li puguin vendre. Un altre dels treballs que fa temps que està fent Liquats és optimitzar l’aprofitament que fan de l’aigua que necessiten per produir un litre de producte.
Una inversió de 800.000 euros
La millora de la xarxa de canonades, l’adequació dels aiguaneixos i la construcció d’uns sis pous costarà al voltant dels 800.000 euros, segons expliquen des del consistori. Un cop començades les obres de millora de la xarxa, paral·lelament s’ha iniciat l’estudi per trobar el lloc més idoni on fer els pous, que més tard es connectaran a una potabilitzadora. Només les prospeccions costaran més de 400.000 euros.
L’alcaldessa ha explicat que qui efectua aquestes inversions a fons perdut és l’empresa concessionària en un període de 18 mesos que ja s’ha iniciat. Com a beneficiaria també de l’aigua que se li ven, l’empresa Liquats Vegetals -consumidora del voltant de les tres quartes parts de l’aigua que subministren- aportarà el 75% del valor de les obres directament a les arques municipals. D’aquesta manera, Liquats acabarà aportant un capital a l’Ajuntament en concepte d’inversió que el consistori podrà utilitzar per altres millores al poble. Les negociacions amb la concessionària també han repercutit en una rebaixa de la factura de l’aigua actual d’un 6%.
“Ens haurem d’acostumar a no tenir l’herba sempre verda”
El regidor de Medi Ambient admet que la conscienciació dels veïns sobre la sequera “és un tema complicat”. “Estem avesats que Viladrau és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, tenim molta vegetació i els jardins sempre són verds, però estem entrant en una nova situació”, alerta. “Ens haurem d’acostumar que quan anem a casa o a la segona residència, potser a l’estiu no tindrem el jardí amb l’herba perfecta”, apunta. O també si fins ara es buidava la piscina i es tornava a reomplir, “potser ara caldrà trobar altres sistemes per mantenir-la neta durant tot l’any”. “Encara que siguem un poble que tinguem força aigua en comparació a altres zones de Catalunya, en els pròxims anys segurament no tindrem l’abundància que havíem tingut abans”, ha afegit.
