Veïns i ajuntaments del Bages diuen ‘no’ a la tramitació dels dos parcs eòlics més grans de la comarca

Els dos projectes de parcs eòlics estan promoguts per la multinacional energètica alemanya RWE i per l’empresa catalana IGE Wind. D’una banda, el Parc Eòlic Clarena estaria situat als termes municipals d’Aguilar de Segarra i de Castellfollit del Boix i englobaria la Serra de Clarena, la Serra del Soler, la Serra del Grauet, la Serra del Can Xinco i la Serra del Castell. El projecte contempla la instal·lació de 9 aerogeneradors de gran envergadura, amb una alçada de 115 metres i un diàmetre de 170 metres. En global, tindrien una potència de 40,5 MW.

D’altra banda, el Projecte Eòlic Colomer ocuparia els termes municipals de Rajadell, Aguilar de Segarra i Castellfollit del Boix. En aquest cas, es projecten 8 aerogeneradors amb una potència de 36 MW. Les dimensions dels aerogeneradors també són de 115 metres d’alçada i 170 metres de diàmetre.

Forta oposició del territori
Els veïns i ajuntaments dels municipis del Bages afectats pels dos parcs eòlics s’estan organitzant per intentar evitar que les propostes prosperin. L’alcalde d’Aguilar de Segarra, Pere Aliaguilla, denuncia que es tracta dels dos parcs eòlics “més grans del Bages” presentats fins ara i avança que també es projecta una gran línia elèctrica que creuaria una part de la comarca. Aliaguilla deixa clar que, des del municipi, no estan en contra de l’energia verda, tot al contrari: “tenim un projecte perquè els equipaments municipals funcionin amb energia solar i, a més, tenim una ordenança que afavoreix que els veïns es posin plaques a les teulades”.

Des del poble veí de Rajadell, el seu alcalde, Joan Carles Lluch, expressa que els batlles de la zona no volen ser “abanderats de la doble moral”: “a tots ens agrada tenir llum i, sobretot, que sigui verda, però com a territori estem cansats perquè només venen a veure’ns quan els hi convé”. En aquest sentit, lamenta que “als municipis petits no ens escolten mai per a res i veiem que, des de la capital, només ens volen per això”. Per la seva part, el batlle de Castellfollit el Boix, Celestí Rius, critica que un dels parcs està projectat al Cogulló de Can Torra, “la muntanya insígnia del municipi”. Rius aposta perquè es faci una planificació ordenada dels parcs i “coherent amb el territori”.

Per la seva banda, un dels veïns d’Aguilar de Segarra, Martí Santamaria, explica que estan “espantats” i critica que “com a habitants del territori quan volem fer qualsevol intervenció a la nostra finca hem de passar molta burocràcia i, en canvi, aquestes empreses tenen totes les facilitats del món”. També ho creu Adrià Anton, que considera que aquests projectes “no tenen res a veure amb l’energia verda, sinó que estan relacionats amb el capitalisme, ja que no fomenten l’autoconsum de la gent”. “Són macroprojectes que només poden fer grans multinacionals i que utilitzen el territori en benefici d’uns quants”, lamenta.

També es mostra molt crítica la Marta Serra, que fa un any i mig va deixar Barcelona per traslladar-se a viure a Aguilar de Segarra buscant un entorn natural on establir-se. “Jo tinc contractada energia renovable, però aquest projecte no té ni cap ni peus perquè hauran de retallar mitja muntanya per aconseguir energia, és del tot incoherent”. “A mi em faran fora de casa, hauré de marxar”, lamenta.

Un impediment per l’extinció d’incendis
L’Associació de Defensa Forestal (ADF) Amics del Bosc Bages-Anoia és una de les entitats que també presentarà al·legacions als dos projectes de parcs eòlics. El president de l’entitat, Andreu Camiciottoli, explica que la zona on volen ubicar els dos parcs ja ha patit dos incendis forestals durant els anys vuitanta i creu que aquest territori “sempre es pot tornar a cremar”. En aquest sentit, considera que si tira endavant el projecte, s’instal·laran línies elèctriques i els mateixos aerogeneradors que requeriran un manteniment i això “pot provocar incendis”. Si això passa, diu, “l’actuació dels Bombers serà molt complicada perquè els aerogeneradors són incompatibles amb els mitjans d’extinció aeris”. Per això, diu, elaboraran un informe negatiu als dos projectes.

Petició al Bages per instal·lar 16 parcs fotovoltaics i 2 eòlics
El vicepresident del Consell Comarcal del Bages i alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, assegura que estan “molt preocupats” per l’impacte que les dues centrals eòliques poden tenir pel territori. En aquest sentit, ha ressaltat que el projecte preveu la instal·lació d’una línia d’alta tensió que “creuaria tot el Bages d’est a oest, passant per sobre de nou municipis”, entre els quals també hi hauria Fonollosa.

Hernàndez ha avançat que en aquests moments hi ha sobre la taula la petició per instal·lar al Bages 16 parcs fotovoltaics i els dos parcs eòlics. Per això, el vicepresident del Consell Comarcal reclama que es pugui fer una “planificació territorial d’aquest tipus d’infraestructures, tant eòliques com fotovoltaiques”. “Tenim clar que aquestes infraestructures s’han de col·locar en algun lloc, però s’ha de fer de manera planificada i amb coherència”, expressa.

De fet, un dels parcs fotovoltaics està projectat precisament a Castellfollit del Boix, un municipi que també està afectat pels dos projectes eòlics. Es tracta d’una instal·lació de 90 hectàrees de plaques, una superfície equivalent a 90 camps de futbol. L’alcalde del municipi explica que, inicialment es va tombar el projecte, però l’empresa promotora va presentar un recurs, que ara s’ha acceptat i, per tant, ha passat el primer tràmit. El batlle deixa clar que al territori “no li interessa” aquest projecte i assegura que faran tot allò que estigui a les seves mans per aturar-ho.

Un 40% dels projectes de parcs eòlics no van ser considerats “viables” el 2020
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat asseguren que els dos parcs eòlics estan en la fase de consultes sobre la viabilitat de l’emplaçament, un tràmit previ, i asseguren que els informes que elaborin els ajuntaments i el Consell Comarcal “seran tinguts en compte”. Des de la Generalitat afirmen que, a hores d’ara, no es poden posicionar a favor ni en contra dels projectes, ja que encara no han rebut els informes.

D’altra banda, asseguren que la Ponència d’Energies Renovables té un termini de tres mesos per posicionar-se des de la rebuda de la sol·licitud, que es va fer el passat 23 de desembre de 2020. Per tant, abans del 22 de març haurà d’haver notificat l’acord que hagi pres. En aquest sentit, aclareixen que la Ponència tindrà en compte els condicionants urbanístics, paisatgístics, ambientals, agraris, culturals i energètics.

Des de la Generalitat expliquen que més del 40% dels projectes de parcs eòlics no es van considerar “viables” durant el 2020. A més, deixen clar que passar aquest tràmit previ –la viabilitat de l’emplaçament- no vol dir que quedin autoritzats, sinó que significa que “poden iniciar la tramitació”. A partir de llavors, asseguren “s’haurà de donar resposta a tots els condicionants per poder rebre l’autorització”.