Unió de Pagesos (UP) s’ha adreçat un cop més a la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, per recordar-li l’incompliment del seus compromisos respecte el sector lleter al no posar en marxa les mesures que ja estaven decidides per la mateixa conselleria. El sindicat denuncia quest incompliments en un any en què Catalunya ha perdut 18 explotacions lleteres, xifra que representa passar de 457 a 439 granges. Segons el sindicat, la situació no es nova ja que de les 1.633 explotacions que hi havia l’any 2000 al país, asseguren que el desembre de 2020 se n’havien perdut 1.194, un 73,1% del total.
Segons UP la problemàtica s’entén, per exemple, comprovant que entre els anys 2006 i 2018 només tres exercicis, el de 20017, 2014 i 2017 van tenir un benefici empresarial positiu. Això demostra, segons el sindicat, que els productors de llet catalans fa anys que no es guanyen la vida i, per tant, no poden invertir per millorar les seves granges.
La indústria làctia té una important responsabilitat en la situació a la que s’ha arribat a Catalunya, segons UP, on el 50,8% d’explotacions tenen menys de 100 vaques i només 30 productors (el 7,2% del total) produeixen el 44,2% de la llet de vaca del país. Per aquest motiu, el 2018 UP va presentar a l’aleshores Departament d’Agricultura una proposta per revertir aquesta situació establint per Decret la limitació de la dimensió de les explotacions a un màxim de 300 vaques en producció. La consellera Jordà es va comprometre a aplicar aquesta mesura, tot i que actualment encara no s’ha fet ni un sol pas en aquest sentit, diu el sindicat, motiu pel qual el sector lleter d’UP se sent “decebut i enganyat”
Encariment de la producció
El sindicat també ha tramès a la consellera informació sobre l’agreujament de la situació del sector amb el recent increment del cost de les matèries primeres com és el cas del pinso per vaques de lactació, que en un any s’ha encarit el 14,6%, passant de 273,3 euros/tona a 313,2.
L’estimació dels resultats econòmics de 2020 de l’Observatori del Boví de Llet, pendents de tancament, apunten a un benefici empresarial, inclòs el cost d’oportunitat (CO) mitjà de -1,82 ct.€/l. El llindar de rendibilitat mig inclòs el C.O., és a dir, el preu desitjable per litre de llet, a partir del qual el ramader pot obtenir beneficis, és de 34,29 ct€/l el 2020, tot i que el mes de desembre de 2020 va augmentar fins els 35,56 ct€/l, a causa de l’encariment de les matèries primeres. La realitat, però, és que el preu percebut per la llet en origen va ser de 33,74 ct€/l, raó per la qual, el benefici empresarial va resultar negatiu.
Per tot plegat, UP reclama a l’Administració que reaccioni davant l’agreujament de la situació d’un sector que, després d’anys d’agonia, es troba en camí de la seva desaparició. Per això, el sindicat considera com a molt urgent que s’apliqui la limitació de la dimensió de les explotacions lleteres a Catalunya, i es defensi aquesta mateixa mesura al govern de l’Estat; que es porti a terme l’enquesta als productors de llet; i que s’intervingui activament perquè es faci complir la Llei de la Cadena i amb les normes de competència, des de la producció fins al comerç al detall.
Al mateix temps, UP subratlla que cal analitzar en detall i prendre mesures davant el paper que juguen les principals empreses de distribució comercial amb les seves marques blanques de llet, com és el cas de Mercadona amb la seva gran quota de mercat, ja que afegeixen tensió als preus a la baixa i produeixen un greu impacte a la primera baula de la cadena, els productors de llet.
