Unió de Pagesos reclama la declaració de l’emergència cinegètica per frenar els danys als conreus

Unió de Pagesos vol que el Departament d’Acció Climàtica declari l’emergència cinegètica per poder frenar els danys que provoca la fauna salvatge als conreus de les Terres de l’Ebre. El sindicat agrari destaca que el creixement extraordinari de la població de senglars, cabirols i conills estan tenint greus conseqüències sobre l’activitat agrària del territori, així com els riscos sanitaris per a les ramaderies. Les captures de senglar, asseguren, han pujat un 125% entre 2004 i 2021, dels 1.000 als 2252 exemplars en àrees privades de caça. Les de cabirol han passat dels quatre exemplars el 2004 als 99 del 2020. Reclamen que la Generalitat consensuï amb els agents implicats mesures de control cinegètic en el marc de les taules de cogestió.

El sindicat vol que les mesures cinegètiques per al control de les poblacions consensuades a les taules de cogestió s’incorporin als plans tècnics de gestió cinegètica de les àrees privades de caça i que s’apliquin com a pla de xoc en aquests espais. El coordinador del Baix Ebre, Carlos Sanz, ha insistit en la declaració de l’emergència cinegètica, però tenint en compte, més enllà del nombre d’animals abatuts, les densitats de població de fauna salvatge per poder aturar de forma efectiva els danys. “Si no, no en sortirem”, ha avisat.

Proposen que a les zones amb danys es permeti l’ús de tots els mitjans i modalitats de caça de les espècies que provoquen danys. En el cas del senglar, els aguaits nocturns, aguaits diürns, ganxo, batuda, al salt o en mà. En el cas del cabirol, que es caci de setembre a març en totes les seves modalitats, incloent-hi la batuda.

També volen que el Departament vetlli perquè els titulars cinegètics no posin entrebancs i limitacions més enllà del previst a la Resolució de vedes per garantir el control del creixement del senglar, el cabirol i el conill. Demanen, a més, que actuï en les zones de seguretat no declarades en coordinació amb els caçadors de la zona, entre d’altres mitjans, amb la col·locació de gàbies.

Unió de Pagesos ha lamentat que durant els últims anys no s’hagi avançat el suficient per fer front a aquest problema i exigeix al director dels serveis territorials d’Acció Climàtica la convocatòria urgent de les taules de cogestió per al control de danys d’espècies cinegètiques, amb la participació de pagesos, caçadors i ajuntaments, entre d’altres, per posar fil a l’agulla.

Els responsables sindicals s’han mostrat molestos també amb el fet que no se’ls convoqués a la taula pels danys del conill ni se’ls hagi fet arribar la informació. Les taules de cogestió estan previstes al Pla estratègic per al control dels danys produïts pel senglar 2022-2024, presentat pel Departament el març de l’any passat.

Menys batudes als Ports

Sanz també ha posat sobre la taula la necessitat de modificar substancialment la gestió de la Reserva Nacional de Caça dels Ports, per evitar que segueixi actuant com a reservori de senglars. Xifren en 0,2 el nombre debatudes per quilòmetre quadrat, molt per sota de la mitjana global dels observatoris del Programa de seguiment de senglar a Catalunya per a la temporada 2021-2022, que arriba a 0,9. Alerten que les zones en les quals no es cacen són llocs ideals per a la cria del senglar, que després es desplaça a les zones de cultiu i provoca danys importants.

Durant els últims deu anys, han explicat, moltes colònies de senglars han baixat i s’han establert en zones pròximes al riu Ebre, expandint el seu radi d’acció en camps d’oliveres, tarongers, panís o cereals. “Tots els conreus els acaba afectant”, ha precisat Sanz. Fins i tot, alerten, comencen a establir-se també al delta de l’Ebre a través dels canals de reg. Sobre aquest extrem, Sanz ha demanat als Agents Rurals que aclareixin si han traslladat exemplars trobats a l’espai natural a vedats de caça de la zona dels Ports. Els conills castiguen malmeten els tarongers i el cabirol les vinyes. En el cas d’aquesta reserva nacional, demanen també la previsió d’un pla de gestió per a la cabra hispànica per evitar un possible augment de la seva població i que es repeteixi “la situació de sobrepoblació i col·lapse” provocades per la sarna. Sostenen que la cabra hispànica va ser la primera espècie a una zona de Catalunya que va provocar greus danys irreparables al patrimoni de pedra seca dels Ports i els seus voltants, a més d’haver causat, presumptament, la transmissió de tuberculosi a alguns ramats.