Dimarts, 26 de novembre del 2024
cerca aquí

Una restauració “quirúrgica” permet recuperar els gravats dels menhirs del Solsonès

Pla general de la restauració dels menhirs al Miracle. Imatge publicada el 6 de febrer del 2020. (Horitzontal)
Agencia

|

- Publicitat -

Al llarg de la història, el roc de la mare de Déu del Miracle, un menhir de més de sis tones i tres metres de llargada, ha tingut diversos usos, des d’altar fins a objecte de superstició. Això, sumat a les inclemències del temps pel fet d’estar a la intempèrie, l’ha anat fent malbé i erosionant els seus gravats. La prova és que només es conserven els d’una cara. Ara, els restauradors del projecte ‘Gegants Immortals’, que busca protegir aquests elements, l’ha restaurat juntament amb dos més, i encara en tenen tres més per fer. Els treballs han tret a la llum la decoració que encara es conserva i que havia quedat amagada sota fongs i líquens. Ara s’obre el debat per decidir si els menhirs han de tornar on eren o conservar-los tancats.

Ha estat una intervenció delicada i gairebé quirúrgica, ja que l’estat dels menhirs era molt dolent pel fet que, durant milers d’anys, han estat exposats a la intempèrie. “Això havia comportat que la pedra es disgregués i degradés i, a més, hi havia una colonització molt importat, estaven completament recoberts de líquens, de fongs i de bactèries”, ha explicat el restaurador Aleix Barberà.

Publicitat

 

La restauració ha consistit en una neteja dels menhirs “a punta de bisturí” i en una consolidació de la pedra “per retornar-ne la solidesa, farcir totes les obertures i adherir tots els fragments que estaven despresos”.

 

El futur dels menhirs, a debat

 

El futur dels menhirs entra ara en una fase de debat per decidir si han de tornar al lloc on eren, o bé cal protegir-los en un indret tancat. En aquest sentit, es crearà una taula de diàleg amb agents del territori per decidir-ho. “Està clar que, com que formaven part del territori hi han de tornar, però hem de valorar si en forma original o en còpia”, ha explicat Fàbregas.

 

En aquesta taula hi participaran tècnics, però també es mirarà de recollir totes les opinions del territori.

 

Respecte a aquest tema, el restaurador Aleix Barberà és totalment partidari de conservar-los en un lloc tancat, ja que assegura que totes les degradacions que presentaven era fruit d’estar exposats a la pluja i als factors ambientals. “El fet que puguin tornar a sortir fora només és viable si acceptem que es puguin destruir”, ha afegit.

 

El Solsonès és una de les zones de Catalunya amb més monuments megalítics identificats.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

12 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos