S’havien vist, fins ara, entre un i dos exemplars durant la tardor, l’hivern i la primavera, fora de l’època de reproducció. Fins i tot, havien hagut intents, alguns amb èxit, de reproducció dins de les colònies de flamencs rosats de la mediterrània occidental com la Camarga i Fuente de Piedra, a Màlaga. Curcó admet també que, en alguns casos, pot tractar-se també d’exemplars que han fugit de nuclis zoològics europeus, fet que haurà de contrastar també el seguiment posterior.
La troballa es va fer durant el cens de parelles reproductores de flamenc rosat el mes de maig passat. Una operació efectuada a partir d’imatges obtingudes amb dron. Després del rècord absolut de l’any passat, amb 4.303 parelles censades, la població reproductora de flamenc rosat al delta de l’Ebre continua mantenint-se en xifres molt per sobre de la mitjana -1.543,3 parelles- des del seu establiment a les salines de la Trinitat, l’any 1992. Des de llavors, la reproducció de l’única colònia de l’espècie existent a Catalunya i que habita un dic de les salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya, ha tingut èxit en 25 ocasions. Però també amb alguns alts i baixos.
Control de depredadors
Després d’alguns intents a les dècades dels 70 i 80 del segle passat, l’any 1992 es van instal·lar 251 parelles i al 1993 es va aconseguir que es reproduïssin per primer cop. En els primers anys, la població reproductora va oscil·lar entre 251 i 1.677 parelles. A partir de l’any 2006, es va iniciar una tendència a l’alça, amb un màxim de 3.139 parelles l’any 2009, que es va trencar l’any 2013. Llavors, va començar un període advers de quatre anys -amb valors inferiors a les 1.000 parelles), relacionat amb problemes amb el gavià de potes grogues (‘Larus michahellis’) i la guineu (‘Vulpes vulpes’).
Segons remarquen els tècnics, la implementació d’accions de control adreçades a ambdues espècies ha permès la seva recuperació i, fins i tot, tornat a arribar a superar amb escreix els valors del període 2006 – 2012, arribant al màxim absolut aquest any passat. Curcó no descarta que es pugui tornar a superar el rècord del passat 2020, però recorda que el nombre depèn de diversos factors: “si a Fuente de Piedra no crien, que és el que ha passat enguany, és més probable que els flamencs es desplacin i trobin un lloc adequat com el delta de l’Ebre”. “Hi ha també factors que depenen de la gestió que fem aquí. No és tan important veure cada any aïlladament com la tendència”, subratlla.
En aquests moments, algunes parelles ja estan tenint cura dels primers polls.
La població total de flamencs -adults i immadurs no reproductors- presenta fortes fluctuacions estacionals, amb una presència màxima a l’hivern (amb uns 12.500 exemplars de mitjana- i una mínima a la primavera-estiu -amb uns 5.000-6.000 exemplars de mitjana-, precisament en el període durant el qual es reprodueix.
Anellament suspès
El seguiment d’aquesta població ha estat possible, en bona mesura, gràcies a activitats com l’anellament dels pous que, fins el passat 2019 s’efectuava al mes de juliol al delta de l’Ebre. Una activitat que, tal i com succeir l’any passat, ha estat anul·lat davant l’actual evolució de la pandèmia. En l’anellament hi solen participar entre 250 persones, entre tècnics i voluntaris. Això implicava reunions multitudinàries o transport a la zona on s’anellava els polls, fet que ha desaconsellat de nou la seva celebració.
Fins l’any 2019, al parc natural s’han anellat 4.370 exemplars de flamenc, la qual cosa ha permès observar-los en un total de catorze països, com ara França -36% de les observacions-, l’estat espanyol -21%- i Itàlia -19%-, tot i que també s’han registrat observacions a indrets molt més llunyans com ara Mauritània, el Senegal, Montenegro i Turquia. L’operació i el seguiment estan coordinats per la Mediterranean and West African Greater Flamingo Network, entitat que aplega set països de la conca mediterrània, des de Mauritània fins a Turquia.
