Una masia del segle XVIII a Calldetenes, salvada de l’enderroc per la redacció del nou POUM i la suspensió de llicències

Can Gom, una masia del segle XVIII de Calldetenes (Osona), s’ha salvat de l’enderroc per la redacció del nou POUM i la suspensió temporal de llicències aprovada fa uns dies per l’Ajuntament. Els amos ho havien demanat uns dies abans, però el tràmit ha quedat aturat a l’espera del que proposi l’equip redactor. La plataforma Adoberies NO va donar l’alerta en conèixer les intencions dels amos per fer-hi habitatges. La finca fa prop de 3.500 m2 i, segons un anunci d’una immobiliària, es venia per 1,2 MEUR amb la descripció que s’hi podrien fer 22 habitatges unifamiliars. El regidor d’Urbanisme, Abel Blancafort, aposta per la conservació si bé creu que cal buscar una sortida que doni viabilitat econòmica a la propietat perquè la puguin mantenir.

Can Gom és una masia construïda el 1729 que, prop de tres segles després, s’ha conservat i ha mantingut alguns dels elements originals, com ara la llinda amb la data i també un assecador de llonganisses en una de les sales. La propietat actual, però, va entrar la petició d’enderrocar-la fa unes setmanes i això va fer disparar les alarmes al poble, obrint el debat de la conservació del patrimoni.

Malgrat ser una de les masies més antigues del nucli urbà (només n’hi ha dues més com aquesta a Calldetenes), fins a dia d’avui no estava catalogada per a la seva preservació. La redacció del nou POUM, però, ha deixat en suspensió totes les llicències d’obres de zones pendents d’urbanització on l’equip redactor vol fer modificacions. I entre els terrenys afectats, hi ha els de Can Gom. Es tracta d’una finca de prop de 3.500 m2 amb forma d’illa. Està envoltada del polígon per un costat i de cases per l’altre. L’altre extrem de la finca connecta amb Vic.

A més a més, ha coincidit que la Diputació de Barcelona està a punt d’entregar a l’Ajuntament el Pla especial de protecció del patrimoni i el catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals del municipi. El consistori va iniciar-ne els tràmits fa dos anys en veure que no tenien un catàleg amb els elements patrimonials a conservar.

La conservació i la viabilitat econòmica

El regidor d’Urbanisme, Abel Blancafort, explica a l’ACN que ell és partidari de conservar-la perquè “té prou entitat i antiguitat” i perquè forma part de la història del municipi. Recorda que la masia estava aïllada quan la van construir i ara, amb el pas dels anys, ha quedat “engolida” pel teixit urbà.

D’altra banda, afirma que és un bon exemple de les dificultats que tenen els particulars per mantenir cases com aquesta. “Val molts diners i, si no hi ha masovers o persones que hi visquin, acaben abandonades i desapareixent”, remarca. És per això que creu que cal buscar una alternativa. “De la mateixa manera que crec que s’ha de conservar, també se’ls ha de donar una viabilitat econòmica”, diu. Al tractar-se d’una finca de dimensions importants, veuria factible que una part dels terrenys es poguessin aprofitar per construir-hi habitatges, un fet que generaria uns recursos als amos i seria una alternativa a l’enderroc.

L’equip redactor del POUM és qui s’haurà de reunir amb els amos per estudiar els diferents escenaris possibles. I recorda que l’aprovació del nou planejament acabarà essent una decisió política perquè s’haurà d’aprovar per ple, després d’estudiar les recomanacions de l’equip redactor.

Segons expliquen alguns veïns, fins fa uns tres anys hi vivia una dona però va morir. I en els últims temps només s’utilitzava esporàdicament per fer-hi alguna celebració.

La plataforma veïnal celebra la suspensió

Un dels portaveus de la plataforma Adoberies NO, Gil Erra, celebra la suspensió del permís d’enderroc i els passos que s’han seguit des de l’Ajuntament amb l’elaboració del catàleg d’elements patrimonials. Explica que van saltar-los les alarmes quan van veure l’anunci d’una immobiliària amb la fotografia de Can Gom. Es venia per 1,2 MEUR amb la descripció que s’hi podrien fer 22 habitatges unifamiliars. “I al cap de poc, sabem que els propietaris han entrat la petició d’enderroc”, recorda. Des de la plataforma afirmen que la masia s’ha venut, una dada que l’Ajuntament desconeix.

Van indagar sobre la situació de la masia i, per sorpresa seva, van veure que no estava catalogada. Fins i tot van tenir el suport de Marta Lloret, coneguda com la Caçadora de Masies, una tècnica de patrimoni cultural de La Garriga que compta amb milers de seguidors a les xarxes socials. Publica imatges i descripcions de masies i en reivindica la conservació. “És un exemple molt bo de casa del segle XVIII i amb poques ampliacions del SXIX”, detalla dies després d’haver-hi entrat. En destaca sobretot l’assecador de llonganisses i els forats de ventilació “molt singulars pel lloc i el territori on es troba”, la llinda original i les golfes i la planta on es conserven els empostissats originals de fusta. “Estructuralment no és ideal però el patrimoni està en molt bon estat”, remarca.

També celebra que s’hagi aconseguit aturar l’enderroc. “Vull felicitar a l’Ajuntament i sobretot la plataforma Adoberies NO perquè, gràcies a la seva lluita, han salvat aquest patrimoni tan valuós pel municipi”, conclou.