“Una mar de canvis” demana una gestió més sostenible del medi marí

L’informe ‘Una Mar de Canvis’ insta el Govern a impulsar i desplegar efectivament l’Estratègia Marítima de Catalunya, a millorar la governança de l’àmbit marí i litoral, i a promoure i difondre el coneixement sobre el medi marí i les oportunitats de creixement blau. Amb motiu del Dia Mundial dels Oceans, s’ha celebrat un debat en línia per presentar el document, que ha comptat amb la participació dels consellers Bernat Solé i Teresa Jordà.

El conseller Solé ha afirmat que “el mar serà un valor per al país si tots som capaços d’entendre’l com una porta al món, com un espai de connexió i com una font de riquesa natural”. En aquest sentit, ha afirmat que “Catalunya vol ser un actor actiu en la reconstrucció del món i la mar que volem, en especial en el marc post COVID-19”. És per això que el Govern ha reclamat la gestió dels fons europeus de reactivació, “perquè tenim el coneixement, la proximitat i l’eficàcia”, ha assegurat. Solé també ha posat en valor que el CADS formi part del comitè de reactivació econòmica i social del Govern.

El conseller ha incidit en què “la Mediterrània també és la fossa de milers de persones que, fugint de la pobresa i dels conflictes bèl·lics, moren en intentar creuar-la, mentre que aquells que arriben a destí pateixen l’exclusió de les desigualtats”. Per això ha destacat que a l’hora de repensar la nostra relació amb la mar “no ens hem de deixar ningú enrere”. “Volem que la Mediterrània sigui una mar d’entesa i d’oportunitats, una mar frontissa i no una mar frontera”, ha remarcat.

L’estratègia marítima de Catalunya 

Per la seva part, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha qualificat la jornada sobre el Dia Mundial dels Oceans com “una oportunitat anual d’honorar els oceans de la Terra i els productes marins” i ha destacat que, a Catalunya, l’Estratègia marítima de Catalunya, aprovada l’any 2018, “defineix el full de ruta per a la gestió sostenible del medi marí fins a l’any 2030, posant l’accent en quatre àmbits: el desplegament de l’economia blava, la conservació del medi natural marí, la millora de la qualitat de vida de les persones i la innovació del marc de governança”.

Segons ha explicat la consellera d’Agricultura, “la posada en marxa de l’Estratègia marítima de Catalunya ha fet de Catalunya un dels territoris capdavanters a Europa pel que fa a l’impuls de l’agenda blava”. Jordà ha explicat que la Comissió Europea, en el seu informe sobre l’economia blava de 2020, situa Catalunya, juntament amb Portugal, Estònia i els estats insulars mediterranis, en el grup capdavanter d’economies nacionals més marítimes, amb més del 5% dels llocs de treball i més del 3% del Valor Afegit Brut (VAB) dependents dels sectors blaus.

Teresa Jordà també ha recordat que “hem de tenir clar que la base d’una gestió sostenible és sempre la disponibilitat d’un assessorament científic de qualitat”. I precisament en aquest àmbit és on l’Estratègia marítima “ha fet un avenç particularment notable”. El nou Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), nascut del mateix DARP i l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, ja treballa a ple rendiment recollint dades bàsiques i guiant la gestió sostenible de la pesca professional i la pesca recreativa a Catalunya. “Mitjançant l’ICATMAR, Catalunya exerceix per primer cop les seves competències en l’àmbit de la recerca oceanogràfica, traspassades l’any 1982”, ha recalcat Jordà.

Una mar de canvis 

L’acte ha començat amb la benvinguda del president del CADS, Ramon Roca, que ha destacat la necessitat de “fer compatible la conservació del medi marí i l’activitat socioeconòmica que hi té lloc o que l’afecta directament” i ha  agraït la feina feta a les dues membres del consell que han elaborat l’informe, Puri Canals i Isabel Pont.

Elles mateixes han desgranat els detalls del document “Una mar de canvis” i han explicat que té l’objectiu d’assessorar el Govern per “avançar cap a una gestió sostenible del medi marí i costaner i una política marítima integrada”, en la línia del que promou l’Agenda 2030, en particular l’ODS 14, dedicat a l’àmbit marí.

L’informe fa una descripció del context actual, en termes de valors naturals i impactes; una revisió de les oportunitats per al creixement blau, i proposa 63 recomanacions. El director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, ha explicat de quina manera les recomanacions de l’informe incideixen en l’acció del Govern, i com algunes de les recomanacions ja s’estan duent a terme.

Seguidament, el director de l’Institut de Ciències del Mar i membre del consell rector d’ICATMAR, Josep Lluís Pelegrí, ha fet una intervenció sobre la governança marina i el rol que hi juguen l’acadèmia i les entitats de recerca.

L’acte ha conclòs amb un debat obert amb preguntes del públic en què hi ha participat veus destacades com Antoni Abad Mallol, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors; Josep Lloret Romañach, director de la Càtedra Oceans i Salut de la Universitat de Girona; Miquel Martí Llambrich, director del Museu de la Pesca de Palamós; Mireia Mayolas Créixams, cap de l’Àrea d’Educació i Activitats del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona; Josep Ros Pijoan, president de l’Associació Catalana d’Activitats Marítimes i Miquel Guarner, secretari general de l’Associació Catalana d’Indústries Nàutiques.