La font de Gallissans a Santa Cecília de Voltregà (Osona) ha registrat un nou rècord històric de contaminació per nitrats. Ha arribat als 514,6 mg/l, més de deu vegades el llindar de contaminació fixat per l’OMS que es de 50 mg/l. Són les dades recollides pel Grup de Defensa del Ter que porta vint anys fent anàlisis de les aigües amb l’ajuda de voluntaris. Aquest any han analitzat 164 fonts, de les quals 15 no rajaven. Les dades han confirmat que el 44% de les fonts mostrejades estan contaminades per nitrats. La mitjana se situa en 66 mg/l, lleugerament per sota a la de l’any passat que era de 71 mg/l, però encara per sobre del llindar de contaminació establert per l’OMS.
“20 anys i seguim igual de contaminades, les fonts i les persones”. Amb aquesta frase, el Grup de Defensa del Ter ha fet públics aquest dimecres els resultats de l’estudi sobre contaminació per nitrats a les fonts de la comarca. Amb l’ajuda de 64 voluntaris, han agafat mostres de 164 fonts d’Osona i el Lluçanès. Enguany han registrat un nou rècord històric. Aquest cop a la font de Gallissans a Santa Cecília de Voltregà on s’ha arribat als 514,6 mg/l de nitrats.
Aquest registre ha superat el rècord de l’any passat quan una font de Calldetenes que va arribar als 492,2 mg/l de nitrats. La de Santa Cecília de Voltregà ja portava uns anys al “pòdium” de les més contaminades. I enguany la segueixen en segona i tercera posició la font del Cassanell de Taradell, amb 308,2 mg/l; i la font Salada de Gurb, amb 273,8 mg/l, respectivament.
Segons la presidenta del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary, les dades confirmen que la problemàtica continua i va en augment. “Els anys passen, l’enorme cabana porcina segueix inundant els aqüífers de purins i, mentrestant, l’administració va proposant solucions màgico-tecnològiques que no serveixen per a res i no solucionen el greu problema que hi ha Osona”. I això, afegeix, només es podrà aconseguir quan es redueixi “dràsticament” la cabana de porcs.
Enguany, a més, s’han ampliat les zones “declarades com a vulnerables” per la Generalitat amb la inclusió de tres municipis més de la comarca, Centelles, Sant Martí de Centelles i Vilanova de Sau. Per Mary, el concepte ja és erroni perquè en realitat es tracta de zones “vulnerades” perquè ja fa temps que estan contaminades amb nitrats. A Osona i el Lluçanès ja hi ha 40 municipis declarats com a vulnerables d’un total de 50.
Un canvi de model agroalimentari
Des de l’entitat reclamen amb urgència un canvi de model i que es posi fi a la “concentració de caps de bestiar molt superior a la capacitat de càrrega del territori que, entre d’altres impactes, contamina els aqüífers de la nostra comarca”. “Els de les solucions màgiques també solen dir que la indústria porcina és un sector estratègic per a la comarca, però estratègic per a qui, exactament? Per a la biodiversitat de les fonts i rieres contaminades? Per als veïns que han d’aguantar a diari els sorolls i el trànsit d’una indústria càrnia propera? Per als milers de treballadors d’escorxadors precaritzats? Per a la petita pagesia que es veu escanyada per les condicions que li imposa l’agroindústria? El model porcí industrial només és estratègic pels beneficis d’uns pocs, a costa de perjudicar-nos a la resta i al territori”, subratllen.
La dada positiva, segons diuen, és que en aquests vint anys s’ha avançat en la conscienciació al territori de la problemàtica i la feina que s’ha fet a nivell pedagògic i a les escoles. Aquest any, per exemple, han assolit una xifra rècord de voluntaris interessats en participar en l’estudi de les fonts.
