Un xinès recupera a Bovera una finca d’oliveres amb un castell que vol convertir en museu i centre d’oleoturisme

El Lam Chuen Ping fa 48 anys que viu a Catalunya, i fa dos anys va decidir, recomanat per un amic, comprar una finca d’oliveres a Bovera (Garrigues). L’apassiona l’oli, reconeix, i l’any passat va exportar la major part de la collita a la Xina per promocionar i fer pedagogia d’aquest or líquid perquè al seu país, assegura, encara desconeixen els seus beneficis. A més, la finca que va comprar compta amb un castell de començaments del segle XX, construït per Jaume Gustà Bondia, que va ser arquitecte municipal a Barcelona a partir del 1916. Lam Chuen Ping prepara un projecte que presentarà a la Generalitat per restaurar el castell per convertir-lo en museu i centre d’oleoturisme amb l’objectiu d’explicar la història d’aquesta construcció modernista i promoure el turisme.

Tot i que al castell hi va viure el germà de l’arquitecte i la seva dona, fa molts anys que està abandonat. Actualment els únics habitants del castell són una desena de gallines i galls i algun ratpenat que manté l’interior

lliure de mosquits.

A Lam Chuen Ping li preocupa la despoblació dels municipis petits com Bovera i entén que, si es promociona el turisme, els veïns del poble tindran més oportunitats per treballar-hi i viure-hi.

Aquest empresari xinès ha copsat que “tothom vol fomentar el turisme de l’oli però no hi ha una ruta definida” perquè “falta una cosa important: un punt de referència on es puguin fer tastos i conferències i es promocioni la zona”. Així, considera que un lloc com el castell, que, a més, té la seva història, és perfecte com a museu i centre d’interpretació de l’oli. Vol restaurar-lo per fomentar l’oleoturisme i per això busca la implicació d’institucions i veïns i està redactant un projecte per presentar a la Generalitat.

Jaume Gustà i Bondia, arquitecte del ‘Mas del Senyor’

Aquest entusiasta empresari xinès explica als pocs visitants de la zona la història del castell, conegut com a ‘Mas del Senyor’. El va construir Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 – Barcelona, 27 d’agost de 1932) que va ser mestre d’obres des de 1872 i arquitecte municipal a l’Ajuntament de Barcelona. Va fer alguns dels pavellons efímers per a l’Exposició Universal de Barcelona (1888), el més important dels quals el Palau de la Indústria, i també va ser l’arquitecte del cementiri de Sants i de la fàbrica Arañó. Precisament les dues torres i les finestres decoratives de la fàbrica Arañó són les mateixes que les del Mas del Senyor. És una de les dades recollides en el treball de fi de grau d’història de la Laia Manresa, una veïna de Bovera de 25 anys que va voler centrar el seu treball en algun detall del seu poble que no s’hagués estudiat encara.

La Laia explica que va descobrir també que el germà de l’arquitecte, que havia viscut al castell i treballat a les finques, està enterrat a Bovera i veïns del poble a qui va entrevistar, de més de 90 anys, li van explicar que l’arquitecte va fer el castell però que vivia a Barcelona i que només baixava a Bovera periòdicament a pagar els treballadors. La Laia també va descobrir que el castell va servir com a hospital per a soldats republicans durant el final de la Guerra Civil, sobretot durant la Batalla de l’Ebre.

Jaume Gustà va comprar terres a Bovera perquè entre finals del segle XIX i començaments del XX hi havia crisi social, política i econòmica i la gent del poble necessitava diners i volia vendre les terres, explica la Laia. Gustà considerava que la terra era una manera segura de vida i va veure com una oportunitat comprar-les. Amb la mort de l’arquitecte, el castell i les terres les va heretar la seva filla gran i aquesta li va deixar als seus nebots. Després van passar per cinc propietaris més fins a arribar, l’any 2017, a mans de Lam Chuen i la seva sòcia, Fei Fei Chen, que s’han dedicat aquests dos últims anys a recuperar la producció a la finca, que estava mig abandonada, amb l’ajuda del Joaquim i la Sandra, un matrimoni que només fa un any que viu a Bovera amb el seu fill petit, i que s’encarrega del camp i les oliveres des d’en fa dos.

L’oli de les Garrigues, “el millor del món”

Per Lam Chuen Ping el millor oli del món es fa a les Garrigues i concretament a la Granadella i Bovera, principalment per la climatologia, explica, perquè a l’olivera li agrada el sol però també el fred i el canvi de temperatura que hi ha entre el dia i la nit en aquest territori és “molt important i beneficiós” per la qualitat del producte final.

És per això que va decidir fer el seu propi or líquid a les finques del Mas del Senyor i donar-li aquest nom a l’oli. L’any 2018 van collir 250.000 quilos d’olives i van fer 35.000 litres d’oli. D’aquests, uns 20.000 els va exportar a la Xina, on el va vendre a empreses estatals que tenen el seu supermercat i a través de la venda on-line a particulars. L’oli es diu ‘Castillo del Señor’ i a l’etiqueta hi ha un dibuix del castell encapçalat per un dels seus arcs característics de l’interior.

Enguany han aconseguit recuperar més hectàrees d’oliveres i, tot i l’incendi de la Ribera d’Ebre que els va afectar set hectàrees, Lam Chuen Ping calcula que enguany augmentaran de 250.000 a 400.000 quilos els quilos d’olives recol·lectats. En total, el Mas del Senyor compta amb 70 hectàrees d’oliveres i 130 de bosc.