Ja fa un mes que la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell va prendre una de les decisions més dràstiques i inèdites dels 161 anys d’aquesta infraestructura: tancar el canal al regadiu quan tot just feina poc més d’un mes que havia començat la campanya. Les reserves al límit dels embassaments de Rialb i Oliana i la falta de pluges van forçar aquesta mesura que ha deixat als pagesos abocats a buscar alternatives per intentar regar i salvar les seves collites. Una de les que més ha proliferat és la d’excavar pous a les finques d’arbres fruiters. Això no obstant, els efectes de la falta d’aigua ja es fan notar, sobretot a l’alfals i als fruiters. Mentrestant el canal deixa imatges de trams completament secs i basses buides.
Quan als pagesos se’ls va tancar l’aigua de l’aixeta del canal d’Urgell fa un mes molts dels que cultiven arbres fruiters van començar a pensar en alternatives per poder aportar aigua a les seves finques. Una de les que més a proliferat és la d’excavar pous fins a la capa freàtica i aconseguir aigua per regar a través d’un sistema de bombatge. Marc Braqué, de la firma Excavadores Braqué, explica que ja fa dies que no donen a l’abast a la demanda per fer pous. Quan arriben a la finca on els contracten, comencen a fer forat amb l’excavadora fins trobar aigua, que acostuma a trobar-se sota de la grava. Normalment, a tres metres i mig o a quatre, ja contacten amb el nivell freàtic.
Llavors cal baixar una bomba d’aigua fins al fons del pou i connectar-hi una mànega prou ampla per anar xuclant l’aigua. Així s’aconsegueix escampar per la finca i regar els arbres. L’Albert Jovells és un pagès de Golmés (Pla d’Urgell) que ha decidit fer dos pous en una de les seves finques de pomeres. “Per sort hem trobat aigua”, explica satisfet després de fer una rasa d’uns 30 metres. Jovells afegeix que si va bé, amb el pou podrà bombar aigua cada 12 o 13 dies i creu que aconseguirà salvar la collita. La meitat de la finca és de poma Golden, que ja començava a fer “mala cara”, i l’altra és de varietat Fuji, que aguanta més perquè no es cull fins al novembre.
Segons Jovells, des de la Casa Canal no saben quan es podrà fer el reg de supervivència i ni molt menys quan es podrà tornar a regar amb certa normalitat. “Tot depèn de si plourà o no”, afirma, i assegura que és una situació amb la que mai s’havien trobat, ni ell, ni el seu pare, ni el seu padrí. De fet, apunta que alguns anys passava tot el contrari, que pel canal baixava massa aigua i fins i tot en sobrava. Ara no li ha quedat més remei que pagar de la seva butxaca aquesta alternativa de reg sense saber si algun dia els arribaran indemnitzacions o ajudes per modernitzar el sistema.
Altres sistemes
Aquesta situació insòlita de tancament del canal ha portat a prendre altres mesures alternatives per regar i molts municipis han buidat les piscines municipals per cedir l’aigua als pagesos. És el cas de Puigverd de Lleida, al Segrià, o Preixana, Agramunt, la Fuliola, Tornabous i Verdú a l’Urgell.
Val a dir, que també hi ha agricultors que ja tenien pous o petites basses a la disposició de les seves finques i aquestes setmanes n’estan traient ple rendiment per evitar la pèrdua de la collita i els arbres.
Trams de canal sec i basses buides
El tancament anticipat del canal ha deixat imatges difícils de veure en el que hauria de ser la plena campanya de regadiu. Així, a la tercera sèquia principal a l’alçada del Salt del Duran, entre Mollerussa i Vilanova de Bellpuig, es pot veure un tram de canal completament sec quan hauria de baixar ple d’aigua. Al llit del canal hi creixen les males herbes i també sota dels ponts. El salt que antigament s’havia fet servir per turbinar llum també està completament sec i només hi ha un dipòsit d’aigua a la seva falda.
Igualment, moltes basses que se situen a l’entorn del canal i que es fan servir per regular el regadiu de les finques també estan completament buides i seques. Tot aquest estrès hídric es fa notar en el paisatge i els cultius. Sobretot a l’alfals, on el color groc i torrat està guanyant el terreny a marxes forçades al tradicional verd que el caracteritza. Un altre clar símptoma d’aquesta situació excepcional és que en aquesta zona del regadiu del canal d’Urgell no es veu ni una sola finca amb cultiu de panís. De fet, la petició de no plantar cereal d’estiu ja es va fer des de la Casa Canal a l’inici de la campanya de regadiu ja que llavors ja es veia que la situació es complicaria per la forta sequera i es tracta d’un cultiu que necessita moltes aportacions d’aigua.
