Un matrimoni jove de Cubelles (Garraf), de poc més de 30 anys, s’han convertit en els nous laics amb missió pastoral del municipi després de la mort recent del mossèn. A diferència d’altres pobles amb una situació similar, la parella destaca per la seva joventut i pel fet que viuran a la rectoria, de manera que assumiran la gestió ininterrompuda del despatx. Joan Rodríguez i Chiara Romano expliquen a l’ACN que estan “contents de trencar estereotips” en una societat en què els joves cada cop viuen més allunyats del món eclesiàstic. Rodríguez es mostra “convençut” que hi ha més gent de la seva edat amb inquietuds espirituals “que queden dissimulades” i els encoratja a “ser valents” per manifestar-les.
Joan Rodríguez ha estat involucrat a l’activitat de la parròquia des de ben petit, de la mà de la seva àvia, amb qui a vegades jugava “a fer missa”. Si bé s’havia plantejat ser sacerdot quan fos gran, explica que va arribar a la conclusió que el seu “camí” era casar-se amb una dona “amb qui compartir la fe i la voluntat de servei”.
Amb la seva esposa Chiara es van conèixer a Itàlia, on va anar a estudiar, i els dos van decidir instal·lar-se a Cubelles fa quatre anys, moment en què van implicar-se a l’activitat parroquial. Rodríguez assegura que la relació amb l’últim mossèn que hi ha hagut al municipi, Joaquim Lluís Coromines, era molt estreta i el considera “un referent”.
A mesura que es va fer gran, Coromines va demanar-los que no deixessin d’involucrar-se amb la rectoria quan ell morís. “Però en cap moment va dir que assumissim la gestió de la parròquia ni que ens instal·lessim aquí”, precisa Rodríguez, que diu que la proposta arriba quan el mossèn mor i el Bisbat de Sant Feliu nomena el nou rector, Agustí Pañella, que ja s’ocupa de dues parròquies de Vilanova i la Geltrú. El fet que Pañella no pugui responsabilitar-se del dia a dia de Cubelles, fa que el Bisbat demani a Rodríguez i Romano si volen ser encarregats pastorals i viure a la parròquia.
“No ha estat senzill acceptar”, assegura Chiara Romano, que diu que els costa assimilar la nova llar, on ara hi passen moltes hores però encara no s’hi han instal·lat. “Sovint encara notem les passes del mossèn com si arribés tard de missa, com sempre”, afegeix, si bé destaca que van sentir la necessitat d’acceptar la proposta “amb intenció i esperit de servir l’Església i la comunitat, ja que hi ha moltes entitats que utilitzen les instal·lacions de la casa parroquial”.
“Plantejar que dues persones de poc més de 30 anys diguin ‘sí’ al servei de l’Església i s’hi involucrin no és gaire normal perquè desgraciadament la imatge de les misses és que és una cosa de gent gran”, lamenta Rodríguez. Destaca que a ell i la seva esposa els agrada “la vida espiritual amb intensitat” i celebra que el seu nou rol a la parròquia els enorgulleix perquè “trenca estereotips”.
Confia que el fet que estiguin ells al capdavant de la gestió parroquial “dona una mostra que a l’Església tothom hi té cabuda, i que no només és quelcom de persones grans perquè l’Església acull a tothom”. En aquest sentit, es mostra “convençut” que hi ha molts casos de gent de la seva edat o més jove amb inquietuds espirituals que no expressen “pel context social o d’amistats que els envolten”. “Però han de ser valents, manifestar-les i buscar un rector o un laic amb qui parlar-ne”, sosté.
Com a encarregats pastorals i laics amb missió, el matrimoni s’encarrega del dia a dia de la rectoria, i ell oficia la celebració de la paraula i exèquies. Ella participa activament a les cerimònies, ocupant-se de les lectures o cants. Les celebracions de missa els diumenges, batejos, casaments o enterraments els oficia el mossèn que ve expressament des de Vilanova, ja que són cerimònies amb consagració. La intenció de Rodríguez és ampliar les seves competències eclesiàstiques, motiu pel qual està estudiant per ser diaca permanent.
Amb 32 i 31 anys, ella està acabant un doctorat a la UB mentre ell és professor d’ESO a Vallirana (Baix Llobregat), i destaquen que la seva rutina “no és viure només entorn l’Església ni implica estar tot el dia pregant”. “Som gent normal, que tenim amics, feina i interessos fora de l’Església”, recalca ella, mentre el seu marit assenyala que “en absolut s’hauria de veure la nova vida a la casa de la rectoria com un moment d’aprofitament per benefici propi”.
El matrimoni serà oficialment designat en una missa aquest diumenge presidida pel bisbe de Sant Feliu, que també formalitzarà el nomenament del nou rector. Pel que fa al temps que preveuen estar vivint a la parròquia i exercint d’encarregats pastorals, la seva resposta és clara: “Fins que déu vulgui”.
