Un grup d’experts investiga quin tipus de gestió forestal és més resistent als incendis, les plagues o les sequeres

Un dels investigadors del CTFC involucrats en el projecte, Pere Casals, ha explicat que fa cinc anys, en el marc d’un projecte europeu Life, es van dur a terme en una mateixa zona boscosa del Solsonès (a Lladurs) cinc exemples de diferents intervencions al bosc. En concret, es van fer dues gestions sobre l’arbrat (una aclarida forta i una suau), dues gestions del sotabosc (una estassada tradicional i una gestió a través d’una crema controlada) i es va deixar una part del bosc sense gestionar. Ara, amb el finançament del Ministeri, els experts podran investigar en els propers 4 anys quina d’aquestes gestions és la que s’adapta millor davant de possibles amenaces.

Casals ha relatat que ja s’ha vist que al bosc on no s’hi ha fet cap mena de gestió és “molt dens, amb arbres molt prims i junts, i amb les capçades que es toquen”. El sotabosc també és molt dens i alt, i això fa que hi hagi una continuïtat que va del sotabosc fins a les capçades, de manera que “si hi ha un incendi de superfície, aquest passaria cap a les capçades”. A més, han mesurat la llum que entra en aquest bosc sense gestionar i s’ha vist que hi ha “cinc capes de fulles per cada metre quadrat de superfície de terreny”. Això, segons Casals, “és una quantitat de combustible molt important i vol dir que, en cas d’incendi, seria de gran intensitat”. A més, aquesta gran quantitat de fulles fa que “s’evapori molta aigua” i això provoca que “en condicions de sequera extrema els arbres pateixin molt i es comencin a morir”.

Per altra banda, en la part del bosc on s’ha fet una gestió tradicional s’hi ha fet unes aclarides “relativament fortes” que, segons Casals, afavoreixen que “es redueixi el risc d’incendi”. Tot i això, assegura que les estassades del sotabosc provoquen que “entri molta llum, de manera que el sotabosc acaba rebrotant i creixent molt i acabes tenint un risc d’incendi de superfície força intens”.

Finalment, en la gestió suau o dolça (‘Smart Forest’), l’investigador del CTFC explica que “en aquest tipus de gestió no es compleixen tant els objectius tradicionals de la gestió forestal com són el creixement dels arbres, però sí que s’aconsegueixen objectius de conservació de la biodiversitat i dels sòls”. Casals també explica que aquest tipus de gestió és “més barata i més respectuosa amb els ecosistemes, però potser no és tant resistent a una possible sequera o al pas d’un incendi”.

El projecte ForRes, per tant, vol posar llum a totes les preguntes i esclarir quina de les gestions forestals és més adient en la prevenció d’incendis o, en el cas que hi hagi un incendi, quin bosc es recuperaria més fàcilment. També s’avaluarà quin d’aquests boscos és més resistent en cas que hi hagi una plaga o una sequera extrema.

Disponibilitat d’aigua als boscos

D’altra banda, els investigadors del CTFC, juntament amb el Centre de la Propietat Forestal, treballen en un altre projecte finançat per la Unió Europea en què volen posar en valor els mosaics agro-forestals per fer front a possibles incendis i evitar la pèrdua de l’aigua cap a l’atmosfera. El projecte, que porta per nom Life Climark, també va lligar amb la iniciativa ForRes.

En concret, Casals ha detallat que els mosaics agro-forestals –zones formades per camps agrícoles, de pastura i boscos gestionats- són molt importants en cas d’un possible incendi forestal i la seva extinció. “Els mosaics són molt útils perquè el fet de gestionar els camps i els boscos fa que els Bombers puguin entrar i aturar els incendis”, ha relatat Casals.

A més, s’ha comprovat que aquesta gestió fa que es pugui reduir la quantitat d’aigua que s’evapora cap a l’atmosfera i, en cas de sequera, els boscos són més resistents. A més, aquesta aigua que no s’evapora “va cap als rius per complir funcions ecològiques i, alhora, aquesta aigua es pot fer servir per usos agrícoles o de boca”.