Un estudi sobre l’estat dels rius a Osona de la Universitat de Vic mostra que encara hi ha una excés de nitrats

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i àrea ambiental del Museu del Ter de Manlleu ha presentat el resultat de l’avaluació de l’estat ecològic dels cursos fluvials de la comarca d’Osona del 2020. Entre les conclusions hi ha la necessitat d’aplicar menys d’adobs als camps i de restaurar els boscos de ribera. I és que malgrat que la majoria de punts mostrejats donen una qualitat biològica bona o molt bona, encara hi ha un excés de nutrients, sobretot de nitrats, als cursos fluvials que transcorren per ambients agraris, com són el torrent de Rimentol i el Gurri riu avall de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic, i també al Meder al nucli urbà de Vic.

L’any 2020 es van mostrejar un total de 10 trams fluvials a la primavera i a l’estiu. D’aquests 10 sectors, quatre corresponen al riu Ter als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló. Els 6 restants pertanyen al torrent del Rimentol i als rius Meder i Gurri al terme municipal de Vic. Per a l’anàlisi s’han mesurat paràmetres fisicoquímics, el cabal, la qualitat de l’hàbitat fluvial, la qualitat del bosc de ribera i la qualitat biològica de l’aigua fent servir els macroinvertebrats aquàtics com a indicadors biològics de qualitat.

La qualitat de l’aigua millora

Segons l’estudi, destaca una millora de la qualitat per a la majoria dels paràmetres considerats. La qualitat biològica, per exemple, augmenta en comparació amb anys anteriors. I és que la majoria de punts mostrejats donen una qualitat bona o molt bona per a aquest paràmetre, sobretot als trams de riu més ben conservats, com són el Gurri a la Serra de Senferm (Vic), abans del seu pas pel nucli urbà de Vic, el Meder riu avall de la Guixa i abans de passar pel centre de Vic, i el Ter entre Torelló i les Masies de Voltregà.

Pel que fa a qualitat fisicoquímica i, més concretament, els nutrients (compostos de nitrogen i fòsfor), s’ha observat una millora respecte de l’any 2019, segurament a causa de les pluges abundoses del 2020, No obstant això, encara hi ha valors lleugerament elevats al Meder al nucli urbà de Vic, el torrent de Rimentol aigua amunt de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Vic i el Gurri riu avall de l’EDAR i del pont de l’Eix transversal (C-25).

El bosc de ribera conserva la qualitat

La qualitat del bosc del riu o de ribera es manté estable respecte d’altres anys a bona part dels punts. El curs principal del Ter mostra un bosc amb una qualitat bona o molt bona a la majoria dels trams mostrejats. Els afluents d’àrees més agrícoles o urbanes mantenen la vegetació amb una qualitat intermèdia o mediocre, com és el cas del Gurri a la Serra de Senferm i al polígon industrial Malloles. El punt amb una qualitat pitjor és el Meder al nucli urbà de Vic, on el bosc de ribera és pràcticament nul.

D’altra banda, mentre el punt mostrejat del Meder a la Guixa obté valors alts de bona qualitat per aquest paràmetre, es nota un clar empitjorament al seu pas per Vic. Tot i això, al tram final, entorn de l’antiga passera de l’adoberia Genís-Antel els resultats milloren relativament gràcies a les actuacions de restauració dutes a terme per l’Ajuntament de Vic.

Quatre de cada deu punts mostrejats, amb molt bon estat ecològic

L’estudi conclou que la qualitat ecològica de les masses d’aigua, obtinguda a partir d’una valoració conjunta de la qualitat biològica, hidromorfològica i fisicoquímica de cada tram fluvial mostrejat, és molt bona només a 4 dels 10 punts mostrejats en una o dues estacions de l’any: el Meder aigua avall de la Guixa (Vic) (Te1), tant a la primavera com a l’estiu; el Gurri a Senferm (riu amunt de Vic) a la primavera; el Ter aigua avall de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Manlleu a la primavera; i el Ter a Gallifa/el Sorral (les Masies de Voltregà) a l’estiu.

Segons Marta Jutglar, membre de l’equip executor i redactor del treball, els resultats confirmen, segons Jutglar, que “cal seguir treballant en l’aplicació de mesures de gestió per millorar la qualitat fisicoquímica i biològica dels punts que no arriben al llindar establert, així com millorar l’hidromorfologia de la majoria dels cursos fluvials, on el problema de la mala qualitat del bosc de ribera és recurrent any rere any”.