Un estudi d’Agrotecnio-UdL afirma que les papallones són útils per detectar l’impacte ambiental del panís transgènic Bt

El seguiment de les papallones en l’agroecosistema és una bona eina per detectar l’impacte ambiental dels cultius de panís transgènic Bt. Així ho afirma un estudi de la Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio) i la Universitat de Lleida (UdL) en un article publicat a la revista ‘Ecological Indicators’. Els investigadors han analitzat per primera vegada a l’Estat la presència de 41 espècies de papallones i les seves larves en tres regions del nord-est penisular per identificar les més adequades per veure els possibles efectes ambientals del cultiu de panís modificat genèticament. Les espècies Pieris napi (blanqueta perfumada) i Polyommatus icarus (blaveta comuna) són les més indicades per complir aquesta funció, assenyalen.

La vigilància general dels conreus transgènics és obligatòria a Europa, ja que aquests cultius podrien tenir efectes negatius sobre l’agroecosistema. Particularment, el panís Bt produeix substàncies insecticides que afecten les papallones i que poden provocar la pèrdua de biodiversitat d’aquests organismes, expliquen els autors de l’estudi.

Tanmateix, aquests efectes es manifestarien després d’un cultiu generalitzat o a llarg termini i els mitjans de vigilància emprats actualment compten amb una baixa capacitat de detecció. Per això, els investigadors lleidatans han dissenyat un nou sistema mitjançant l’observació de les poblacions de papallones, ja que aquests lepidòpters són considerats bons indicadors per la seva sensibilitat als canvis ambientals, així com per la seva susceptibilitat i exposició a les toxines presents en el pol·len de panís transgènic Bt.

Els investigadors han analitzat tres zones productores de panís com són el pla de Lleida, la Seu i Bujaraloz. D’aquesta manera, han pogut tenir en compte els factors diferencials com ara el clima, les pràctiques culturals o el paisatge, explica Ramon Albajes, investigador principal del grup de recerca en Control Integrat de Plagues i coordinador de l’article.

L’equip va dur a terme mostratges durant dues temporades de cultiu consecutives per identificar quines papallones adultes són comunes al voltant dels camps de panís, a més de les seves larves i les seves plantes nutrícies. Finalment, van identificar 41 espècies de papallones, incloses tres espècies protegides, de les quals la majoria estaven exposades als efectes del panís transgènic.

Marina Lee, investigadora d’Agrotecnio i la UdL i autora principal de l’article, destaca que l’estudi els ha permès identificar que la llista de papallones més adients per realitzar un seguiment dels impactes del panís Bt depèn fortament de la regió considerada. “Això vol dir que s’haurien de seleccionar diferents espècies indicadores segons la zona o zones on s’hagi de fer el seguiment”, remarca

Malgrat aquestes diferències, l’anàlisi de les mostres obtingudes ha permès concloure que les espècies Pieris napi i Polyommatus icarus, així com la utilització d’agrupacions de papallones, són bons indicadors per seguir els possibles impactes ambientals del panís Bt. El descens de la població d’aquestes papallones i les seves larves, es plantejaria així com una dada fiable per detectar els efectes adversos d’aquestes plantacions, afirmen.

Els autors de l’estudi asseguren que aquest sistema podria ser aplicable per al seguiment d’altres impactes ambientals derivats del cultiu de panís o d’altres cultius mediterranis, ja que molts països de la Unió Europea compten amb xarxes de seguiment de papallones, com ara el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) a Catalunya, el Programa de Seguiment dels Ropalòcers al País Basc i l’Associació Zerynthia a la resta de l’Estat.

“Les dades generades per aquestes xarxes de seguiment de papallones ajudarien a complir amb les recomanacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que anima a la integració de la vigilància general dels transgènics en un sistema ampli de seguiment mediambiental que en 2021 encara no s’ha implementat”, afirma Lee.