El municipi de Riner, de 260 habitants, ha rebut aquest dimarts un eixam de 20.000 abelles procedent de Viladecans i sota l’atenta mirada d’un centenar d’estudiants d’ambdues localitats -una rural i una altra urbana- que els fan de padrins. El trasllat amb furgoneta fins al Solsonès s’ha fet amb l’ajuda del president dels Amics de les Abelles, Joan Maria Llorens, en el marc d’un projecte divulgatiu. Totes dues comunitats han unit esforços per un objectiu comú: salvar les abelles i prendre consciència del paper essencial per a la biodiversitat. “Són molt importants perquè pol·linitzen i porten el pol·len d’una flor a l’altra i fan que surti el fruit”, explica en Jan Martí, un alumne de 5è de Riner que ha participat en el projecte Redicat.
“Les abelles són una de les espècies més importants del món, estan en el primer esglaó de la biodiversitat i sense elles no hi hauria vida”, ha explicat aquest dimarts l’apicultor professional Joan Maria Llorens, que lidera el projecte. Malauradament, estan en perill i fa falta que cadascú aporti “el seu granet d’arena” per garantir la seva supervivència, especialment en entorns més hostils com les ciutats. “Moltes abelles van a la ciutat i es perden, algunes van a finestres, a les caixes de les persianes o a les teulades; són difícils d’agafar i la gent aprensiva les mata”, explica, tot afegint que és important protegir-les.
Conscienciar la població de la seva importància i recuperar eixams que estan en llocs inadequats és la funció del projecte Redicat, que va néixer fa uns anys i que la pandèmia va aturar. Aquest dimarts s’ha reprès la feina de camp amb el trasllat del primer eixam rescatat. Fa un temps es van posar unes caixes niu amb un esquer a Viladecans per atraure el màxim d’exemplars possible . A partir d’ara les 20.000 abelles, apadrinades pels escolars, passaran de viure en un entorn urbà a un de rural al Solsonès.
S’ha decidit fer-ho ara perquè els ametllers ja estan florint i és el moment en què les abelles reines surten per colonitzar nous llocs. Aquest dimarts, a banda de visitar un rusc amb vestits de protecció, els escolars també han plantat flors aromàtiques per afavorir la seva alimentació. “Com que pol·linitzen, hi haurà més fruites, per això les abelles van molt bé”, remarca l’Ona Pla una alumne de 5é de l’escola rural de Freixinet. Admet que són uns animals que “li fan respecte”, però “no per sortir corrents si les té a 3 metres”.
Qui també creu que fan un treball extraordinari és en Jan Martí. “M’agraden molts els animals i estic content perquè les abelles venen als fruiters d’aquí i ens fan ametlles, peres..”. La directora del centre, Marta Manté, explica que porten anys treballant a les aules aquest tema. “Ara els estem explicant que estan desapareixent i com podem fer que tornin al món rural per pol·linitzar les flors i fer la mel que tant ens agrada”, diu.
La connexió entre una escola rural i una d’urbana
El projecte també és una oportunitat per connectar el món rural amb el món urbà. Així ho creu la tinent d’alcalde de Medi Ambient de Viladecans, Encarni Garcia, que assenyala que la participació al projecte entronca amb un pla de millora de la biodiversitat urbana que estan desenvolupant. “Estem parlant d’un poble de 260 habitants i amb 40 km2 (de superfície) mentre que nosaltres som 67.800 habitants i tenim 20 km2”, destaca, tot dient que “són dos mons molt diferents que s’han de conèixer i estimar” i amb les abelles com a fil conductor. En el cas d’aquest municipi, hi participa l’escola Miquel Martí i Pol amb 75 alumnes de 5è.
Per la seva banda, l’alcalde de Riner, Joan Solà, ha afirmat que “és un orgull” participar en un projecte ambiental com aquest per salvar les abelles i n’ha destacat el seu caràcter transversal. “No només és ambiental, també és cultural, educatiu i turístic”, ha dit. El projecte, a més, ha comptat amb finançament de fons Next Generation per la seva singularitat. El subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crispín, ha detallat que és un dels 8 projectes escollits per l’Estat -amb una dotació de prop de 100.000 euros – per la seva “voluntat de transformació” a partir d’una “experiència enriquidora” que també busca resoldre el despoblament rural.
