Tsunami rural per aturar l’aprovació de l’Agència de la Natura

En un dur manifest impulsat pel consell comarcal del Pallars Sobirà i Boscat, més d’un centenar d’ens locals i entitats reclamen consens i fan una crida de suport als grups polítics,  ajuntaments, ens locals del Pirineu i del Prepirineu, representants del sector agrari i a la resta de la societat de Catalunya.

Manifest Port del Cantó v2

Una cinquantena d’alcaldes,  representants del sector agrari, entitats de desenvolupament rural i de la societat civil, s’han reunit aquest dimecres al Port del Cantó  (Alt Urgell) per donar suport al manifest adreçat a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al President de la Generalitat i a la societat catalana en la seva globalitat, mitjançant el qual demanen que s’ajorni l’aprovació de la proposició de llei de l’Agència de la Natura fins que no sigui consensuada amb els ens locals, i el sector agroforestal i de desenvolupament rural.

Reclamen que no s’incrementi la burocratització de la gestió mediambiental en el nostre país, amb l’increment de despesa que això suposa, si no que se simplifiqui, començant per unificar en un sol departament les competències relatives al medi ambient,  al medi natural i al món rural, que necessiten d’una gestió integrada que permeti superar els problemes derivats de la manca de coordinació i de la dispersió de competències sobre el territori.

Llistat manifestos i adhesions 202006002 2000 (2)

El manifest, està impulsat per Consell d’Alcaldes del Pallars Sobirà i BOSCAT (Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals) i està avalat pel Consells d’Alcaldes del Pallars Sobirà, de l’Alt Urgell, del Berguedà, del Pallars Jussà; els ajuntaments de Bellver de Cerdanya, Arsèguel, Vidrà, de la Vall de Boí, del Montseny-Guilleries, de Cànoves i Samalús, d’Isona i Conca del Dellà, de la Pobla de Segur, de Sant Esteve de la Sarga, de Das, de Montellà i Martinet, de Riells i Viabrea, d’Abella de la Conca,  de Sant Hilari Sacalm, de Sant Esteve de Palautoredera,  de Sant Maria de Besora, de Campins, de Sant Pere de Vilamajor, de Fogars de Montclús,  de Gualba, d’Arbúcies, del Montseny, de Talarn, de Tremp, d’Alp, de Llívia,  de Bolvir , de Talamanca, de Seva, de El Brull, d’Aiguafreda, de Tagamanent,  d’Hostalric, de Llívia, de Lladurs, d’Odén, de Pinós, de Guixers, de Fontanals de Cerdanya, de Vilanova de Sau i de Fogars de la Selva; per les EMD de Sant Miquel de Balenyà, de Montenartró, d’Aransa, Víllec i Estana i Duro-Sarais.

Per les organitzacions empresarials i sectors econòmics PIMEC (micro, petita i mitjana empresa de Catalunya), Foment del Treball, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Associació de retmatants i serradors de Catalunya ARESCAT, el Gremi de la Fusta i el Moble, l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal PEFC i pels col·legis professionals d’Enginyers i Enginyeres de Forests de Catalunya, d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i el d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya.

També compta amb el suport de la Diputació de Lleida, d’EsMontañas Associació Espanyola de Municipis de Muntanya, de la Mancomunitat de Municipis Penedès-Garraf, d’ARCA Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya.

Per part del sector agrari s’hi suma l’Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya JARC, l’Organització Agrària ASAJA,  la  Federació d’Entitats Catalanes d’Oví i Cabrum FECOC, L’Associació Pallaresa de Ramaders d’Oví i Cabrum, la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus,  l’Institut Català de Sant Isidre, l’Associació de Ramaders del Pallars Sobirà, l’Associació Catalana de Criadors d’Oví de la Raça Xisqueta ACOXI, laComunitat de Regants de la Palma d’Ebre, l’Associació Agroalimentària de Cerdanya, la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals BOSCAT,  el Consorci Forestal de Catalunya, les associacions de propietaris forestals Comarques de Tarragona i de les Serres de Miralles i Orpinell, de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall, del Massís del Garraf, de  Gavarresa-Moianès, de les Gavarres, del Montseny, Valls del Montcau, del Parc Natural dels Ports, de la Palma d’Ebre, l’Associació de propietaris Agroforestals de Castellbuscal, Rubí, Abrera i Ullastrell i l’Associació de Propietaris Forestals Rebrot. Així com les Associacions de propietaris de finques rústiques de l’Alta Garrotxa i de la Vall de Camprodon i l’Associació Centre Ecogestor Xarxa Natura 2000.

També compta amb el suport  del Secretariat de Federacions i ADFs de Catalunya, les Federació d’Associacions de Defensa Forestal d’Osona i del Bages-Moianès i les ADF del Cabrerès, d’Els Cingles, El Pinyó, Vol Ges i Natura Viva.  Les Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya, la Societat de Caçadors Puigsacalm, l’AAssociació Monumenta – Associació de propietaris de castells i edificis catalogats de Catalunya, d’AGROPRES – Associació Catalana d’Escriptors i Periodistes Agraris i del Col·lectiu REM, associació d’homes i dones en defensa del món rural.

Els motius que al·leguen per  aturar la llei és que aquesta s’ha impulsat sense els consens dels principals actors i sectors del territori, ni dels municipis als qual afectarà més intensament.

Recorden que els municipis són la base de la sobirania i la representació de la societat i del territori de Catalunya, i són els principals afectats per aquesta nova llei de l’existència de la qual no han tingut coneixement fins ara, gairebé per casualitat, just quan la llei ja es vol portar al Ple del Parlament per a la seva aprovació. Ni el Govern ni els diferents grups Parlamentaris han explicat quina és la voluntat real de la Direcció General de Polítiques Ambientals, que de facto és qui impulsa aquesta llei, menystenint i ignorant els ens locals i el món rural de forma deliberada.

Asseguren que aquesta forma d’actuar revela també un autèntic menyspreu pel territori, pels pagesos i pels ramaders, pels propietaris dels boscos i pel sector agroforestal català, cosa que es veu confirmada per la seva exclusió de la governança de l’Agència projectada, en la qual queden relegats a un paper purament testimonial tal com es demostra en la composició i l’estructura del seu Consell de Direcció .

Argumenten que la gestió del medi natural és complexa per la gran quantitat de variables que cal tenir en compte:  la millora i la conservació de la biodiversitat,  l’ús social del bosc, la regulació del cicle de l’aigua, la producció d’energia i de productes locals, la lluita contra el canvi climàtic i contra el despoblament i envelliment rurals, la prevenció dels incendis forestals, etc.. Aquesta gran complexitat, requereix d’una visió integradora i no el punt de vista parcial al qual ens aboca la creació d’organismes sectorials molt especialitzats, però als quals es dota d’un poder gairebé absolut sobre el medi natural.

Reclamen estimular la coordinació i el consens, cosa que no s’aconsegueix amb la creació d’estructures administratives opaques i excessivament especialitzades en un sol aspecte de la realitat, ni menys amb polítiques “parcials” que només provoquen l’agreujament dels problemes reals del territori, augmentant els desequilibris entre les diferents zones de Catalunya, afavorint el despoblament i dificultant el desenvolupament local i rural.