Troben per primer cop peces de ceràmica senceres vinculades amb l’origen de la vinya i el vi al Penedès

Els estudis sobre l’origen de la vinya i el vi al Penedès acaben d’incorporar nombroses troballes insòlites. Durant la darrera campanya al jaciment Font de la Canya han aflorat dotze peces de ceràmica senceres, així com diverses eines metàl·liques, restes òssies d’animals i milers de llavors de cereals. Al mateix temps, els investigadors han trobat un nou bust de la deessa Demèter. Tot un conjunt de restes datades d’entre els segles VII i III aC i que han aparegut concentrades en tan sols dues sitges i un petit recinte. Un gran volum de troballes que ha sorprès els mateixos arqueòlegs, que també celebren haver identificat un nou tipus de magatzem de l’època pre ibèrica. Ara per ara, el més antic de Catalunya.

La campanya desplegada a Avinyonet del Penedès durant el mes de setembre i bona part de l’octubre ha descol·locat l’equip d’Arqueovitis, responsable de l’excavació. “No ens podíem imaginar trobar tantes peces i tan ben conservades. Encara no entenem com hem pogut tenir tanta sort”, assegura a l’ACN Dani López, membre de l’equip investigador. Inicialment, el projecte d’aquesta tardor s’havia de centrar en explorar la zona més antiga del jaciment, datada del segle VII aC, però la campanya es va acabar reconduint.

El motiu principal va ser haver identificat una gran àrea de més de 10 metres de llargada i una profunditat de més de 2 metres. Tot un espai de grans dimensions no previstes inicialment, fet que va dur els investigadors a posposar-ne l’excavació per a una propera campanya més llarga. “Es una gran sitja folrada de pedra que possiblement permetrà identificar un nou tipus de magatzem, i tot apunta que aquest es tracta del més antic de Catalunya”, celebra López.

Descartada aquesta àrea, l’equip es va centrar en excavar dues sitges molt més petites situades just al costat, sense ser conscients de la gran quantitat d’elements que amagaven. Una d’elles concentrava una dotzena de ceràmiques pràcticament senceres. Gerres, gots i copes, totes relacionades amb el consum i comerç de vi. També han aparegut valuoses restes de metalls, com un petit podall de ferro o tota la fulla d’un ganivet.

Al mateix punt, s’han trobat milers de llavors de cereals i restes de peixos, com per exemple tonyina. El bon estat de conservació de totes les troballes indueix els investigadors a concloure que l’espai era “quelcom més que un simple abocament de deixalles”. “Podríem estar davant d’algun tipus de ritual”, augura López.

A banda de les petites sitges, la campanya també ha explorat un petit recinte suposadament destinat a usos artesanals o econòmics. L’alegria dels investigadors ha estat trobar-hi les restes de tot el sostre carbonitzat, així com també un petit bust gairebé sencer de la deessa de la fecunditat, la fertilitat i l’agricultura. López destaca que la figura de Demèter incorpora diversos elements directament vinculats amb la viticultura.

“Potser en un futur apareixen altres jaciments entorn la història del vi, però ara mateix Font de la Canya es confirma com l’indret que més dades ens aporta sobre l’origen de la vinya i, especialment, sobre l’evolució i democratització del vi”, ressalta López, que recorda que els últims 20 anys el jaciment ha identificat troballes que van des del segle VII fins l’I aC.

Tot i la satisfacció de la campanya que acaben de tancar, els investigadors adverteixen que a la zona s’ha excavat “com a molt un 20%” de totes les restes que hi ha amagades. “Estic convençut que el millor encara ha d’aparèixer”, assegura López, que es proposa aprofundir en el magatzem del segle VII aC durant la propera tardor. Vaticina que l’espai permetrà conèixer les dinàmiques del consum de vi i com aquest es comercialitza des del Penedès cap a la resta de la península.

Tant la campanya que just acaba de concloure com la de la tardor del 2021 tenen el suport de la DO Penedès, Cellers Torres, l’Ajuntament d’Avinyonet, la Diputació de Barcelona, la Generalitat i la Universitat de Barcelona.