El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha presentat aquest dilluns una important troballa feta al juliol al jaciment de les Coves del Fem (Ulldemolins). Es tracta una placa de pedra amb gravats de diverses espècies animals de finals del Paleolític Superior, amb una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys. La descoberta, fortuïta i afavorida pels aiguats de la tardor del 2019, s’ha estudiat preliminarment però la seva datació ja és suficient per donar una nova “magnitud” al jaciment doncs amplia de manera considerable la seva cronologia, fins a finals d’un període molt poc representat en el conjunt dels jaciments catalans. La peça s’ha incorporat avui a l’exposició ‘Art primer. Artistes de la prehistòria’, fins a finals de gener.
Un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC ha identificat una plaqueta amb gravats de diverses espècies animals de finals del Paleolític Superior, trobada a principis de juliol al jaciment de Coves del Fem, Ulldemolins (Priorat). La troballa contribueix al coneixement de l’art paleolític català i consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques de la península Ibèrica, segons han destacat aquest dilluns representants de les tres institucions.
En concret, i segons detalla el conservador de les col·leccions de prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Antoni Palomo, la troballa ha estat “inesperada” en la mesura que depassa la cronologia de les restes arqueològiques localitzades fins ara en aquest jaciment. “Portem uns anys excavant aquí, i el que era esperable era trobar elements que defineixen l’estratigrafia que fins ara hem documentat: el Neolític antic i el final del Paleolític (Mesolític); l’insperat ha estat que aparegui un element d’art figuratiu d’aquesta antiguitat”.
Al seu parer, i d’acord amb la resta d’actors implicats en la recerca arqueològica, això dona una perspectiva molt diferent de les Coves del Fem, consolida el massís del Montsant en relació amb aquestes expressions paleolítiques del nord-est peninsular, i suposa una aportació al coneixement de l’art paleolític en general a tot Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament-.
Estudi preliminar
El que els investigadors han descobert sobre aquesta plaqueta es basa es basa de moment en un estudi preliminar. Segons aquest, per fer la peça es va emprar un còdol rierenc de llicorella de forma ovalada i amb dues cares planes i paral·leles, que mesura 18 centímetres de llargada per 12 d’amplada. Segons han explicat aquest dilluns, hi han identificat 6 figures d’animals, entre les quals són representats 2 cérvols -un mascle i una femella-, 2 figures que podrien ser un càprid o un bòvid i 2 figures indeterminades. També apareixen un gran nombre de línies gravades, ara per ara de difícil interpretació.
L’equip de recerca n’ha destacat a més la precisió del fi gravat, fet amb un estri de sílex molt agut. En alguns casos, s’hi mostren detalls anatòmics com els ulls, les orelles, els musells i les banyes. Hi destaquen especialment les grans banyes d’un cérvol mascle adult, representades amb 7 puntes.
La troballa es va produir a l’estiu durant la inspecció dels blocs de pedra que es troben dispersos en la superfície del jaciment. Uns blocs queden al descobert a conseqüència de l’erosió dels estrats produïda per les crescudes d’aigua que han afectat part del jaciment, en aquest cas concret per la crescuda que van provocar els forts aiguats registrats en aquesta zona la tardor del 2019.
El procés de neolitització al Montsant
Les excavacions a l’abric de Coves del Fem són coordinades per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), finançades en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia convocats pel Departament de Cultura de la Generalitat, i formen part d’un projecte de recerca concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació.
Des que es van iniciar els treballs, l’any 2013 s’hi han realitzat cinc campanyes d’excavacions. L’objecte d’estudi del projecte se centra en la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s’assenten a la capçalera del riu Montsant. L’objectiu és conèixer com fou aquest poblament i aprofundir així en el coneixement del procés de neolitització del nord-est peninsular, comparant-lo amb altres zones del mediterrani occidental on es documenten distintes dinàmiques socials.
