Els dos anys d’aturada per la pandèmia no han impedit que els Pastorets de Ripoll, un dels més antics de Catalunya, tornin amb força. “Venim amb molta empenta, amb un jovent implicadíssim i amb nous vestuaris”, explica a l’ACN el president de la comissió, Ramon Verdaguer. Si bé la coral infantil no s’ha pogut recuperar, ja han trobat la solució: convocar els àngels que van fer el paper quan eren infants. “Vaig fer-ho amb 6 anys i ara amb 43 tornaré a cantar”, explica una de les actrius. Les danses de dimonis també s’han renovat i lluiran noves màscares, dissenyades pel jove artesà Lluís Garcia, que també ha forjat la forca de Satanàs. El sastre Jaume Taboada, que ha obert una botiga fa mig any a Ripoll, ha dissenyat un nou vestuari de llop.
El centenar de persones que participen als Pastorets de Ripoll, entre músics, personatges i cantaires, estan fent els últims assajos pel que serà el retorn de després de la pandèmia. Un dels personatges emblemàtics, en Berto, tornarà de la mà de Ramon Verdaguer, un veí de Ripoll que va passar 42 dies a l’UCI per la covid-19. Fa un temps ja va estrenar una obra de teatre relatant aquella experiència. “Vaig estar a punt de morir i quan em vaig despertar ja pensava en els Pastorets”, detalla a l’ACN. La veu li va quedar molt afectada i temia no poder tornar a fer el personatge que interpreta des de fa 38 anys. “Però soc aquí i encara amb més ganes”, afirma. Ell va formar part del grup de joves que van recuperar aquesta representació popular el 1982. A la dècada dels setanta s’havia deixat de fer.
Com a president dels Pastorets, admet que temien que la pandèmia refredés les ganes de reprendre les funcions. Al final, però, tothom s’ha engrescat i assegura que tornen amb força i amb molta empenta de joves, com la contribució de Lluís Garcia, artesà i escultor. Ell mateix explica que porta des dels 7 anys fent de dimoni, juntament amb la colla que van començar com ell i que continuen al grup. El Nadal del 2019 va sorgir la idea de fer una màscara per no haver-se de pintar la cara i lluir encara més. Va proposar-se per fer-ho i aquest desembre s’estrenaran els nous dissenys. “M’he inspirat en les banyes dels moltons i en com ens pintàvem la cara”, detalla. Com a artesà, també ha forjat amb ferro la forca de Satanàs, personatge que interpreta. Una aportació que, per ell, és molt especial.
Un nou vestit de llop
Enguany també s’ha renovat la disfressa de llop. L’encarregat ha estat Jaume Taboada, un jove dissenyador de 23 anys de Ripoll que, després de formar-se a Madrid, ha retornat a casa. Fa mig any que ha obert una botiga al casc antic de la ciutat. I admet que sortir del format habitual i experimentar de nou amb dissenys creatius ha sigut un repte molt estimulant. “M’he inspirat en dibuixos clàssics del llop i en la tradició dels Pastorets per fer-lo més com un dibuix animat”, avança.
Tornar a cantar d’àngel tres dècades després
La pandèmia ha impedit recuperar la coral infantil d’Els Follets que feien d’àngels a la funció. La solució ha estat recuperar antics membres de la coral, que ara ja son adults. Laura Serres és una d’elles i explica que els ha costat tornar a cantar aquelles cançons amb la veu d’ara. “En tenia 6 i ara amb 43 tornaré a cantar les cançons”, diu. Assegura que s’ho passen molt bé i que ha sigut una experiència molt bona. En total, seran una quinzena de persones, també infants.
A tots ells, quan se’ls pregunta pel sacrifici dels assajos i el temps destinat ho tenen clar: “És sacrificat però no perdem hores, ens ho passem molt bé, riem i cantem”, diu Garcia, que es mostra convençut que, com ell, hi ha molts més joves que seguiran la tradició a la ciutat.
Dels més antics de Catalunya
Ripoll pot presumir de tenir uns dels Pastorets més antics de Catalunya. Els seus orígens es remunten el 1880 quan es van encarregar a dos olotins, Antoni Molins i Ignasió Rubió, que van crear ‘El nacimiento del salvador o la redención del esclavo’ en format de sarsuela pastoril en vers. Es van estrenar el 1886 i es van passar a representar en català tres anys més tard de la mà del vicari de la Parròquia de Ripoll, mossèn Josep Parer, que els va traduir. Aquest 2022, a més, celebren els 25 anys de l’actual comissió de Pastorets que va permetre recuperar-los els anys 80.
