Territori de Masies impulsa els establiments de la Catalunya interior

Una trentena d’establiments del Baix Solsonès, però també alguns de la Segarra, l’Anoia i el Bages, treballen junts sota el paraigües de la marca «Tasta Territori» impulsat per la cooperativa Territori de Masies. Ho fan per difondre els valors i el llegat gastronòmic i cultura d’una de les zones més verges i desconegudes de la Catalunya interior. «Som els grans desconeguts i això ens fa especials», destaca Dolors Mas, de Cal Mas, casa rural originària del segle XVI-XVII de Sant Serni de Llanera, al municipi de Torà, i un dels 15 establiments de Territori de Masies que ofereixen aixopluc als visitants d’aquesta zona.

Des de Territori de Masies reivindiquen i expliquen com són, què fan i com volen ser aquest conjunt de pobles que tenen el Baix Solsonès com a epicentre d’aquest projecte cooperatiu que s’engresca i treballa per promoure, reivindicar i protegir les maneres de fer, els paisatges i la vida als pobles, de Llanera a la Molsosa, de Pinós a Riner, de Llobera a Pinell de Solsonès, Clariana de Cardener o Castelltallat. Topònims que no surten en les principals guies turístiques del país, però on qui hi ha anat, moltes vegades hi ha tornat, a la cerca d’una tranquil·litat cada vegada més difícil de trobar a una hora i mitja en cotxe de Barcelona.

“Som en un triangle enmig de rutes molt més concorregudes, de Barcelona, Manresa, Cardona, Solsona i Andorra, però fins i tot gent del propi territori, de Manresa, no ens coneix”, incideix Marc Rovira, del càmping rural Cal Paradís, de Salo. El fet que sigui un territori encara no prou conegut ni gens massificat aporta tranquil·litat i autenticitat a una zona en la qual encara es manté la cerca d’un equilibri entre la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat econòmica, que arrela la gent al territori i en facilita la seva preservació. I és que no es tracta d’un parc natural, sinó del que ells mateixos defineixen com un “territori de masies”. Un territori de pobles immersos en un paisatge conformat i modelat per l’acció humana, per la pagesia, durant segles. Tan genuí d’aquest territori de masies és el paisatge com el caràcter que li ha donat la seva gent al llarg de centúries.

Un decàleg per visitar el territori de manera responsable

D’aquí que Territori de Masies hagi considerat que és el moment de publicar un decàleg per visitar el territori de manera responsable. On es recomana al visitant que mengi productes del territori, conversin amb la seva gent, caminin per les rutes que parlen de la seva història o en descobreixin l’artesania. En definitiva, com recull l’últim punt del decàleg, gaudeixin del territori, ajudant a conservar-lo i millorar-lo. El decàleg, publicat aquest mes de desembre en el marc d’una campanya de sensibilització més àmplia amb l’objectiu de promoure el turisme responsable, a la vegada ajuda a divulgar el patrimoni pagès, el paisatge agroforestal i la cultura popular del territori com a valors intangibles de la seva gent.

Entre altres coses, es dona consells als visitants com «Estima’ns com som», i es recorda que a l’estiu seguen, i a la tardor llauren i sembren, i tant els tractors com altres màquines van amb calma. «Als camps hi ha la feina de tot un any, i no volem que ens la xafin. No són prats d’esbarjo ni aparcaments». O es recorda que si els espais estan vallats és perquè són pastures, i es demana que es pensi a tancar el vailet, o deixar l’entorn tal com s’ha trobat.

Enmig del debat sobre la sostenibilitat entre l’explotació turística i la preservació del territori en diferents indrets de Catalunya, al Baix Solsonès es considera que encara es manté aquest equilibri. “Es tracta de no crear-te expectatives de creixement excessives, sinó al revés, de crear un model d’empresa adequat al model de demanda que hi ha i es vol”, afirma Manel Casanovas, que regenta el restaurant i les cel·les del santuari del Miracle, a Riner. Casanovas, que havia estat director de màrqueting de Turisme de Barcelona, es mostra convençut del valor que representa trobar-se en un territori prou desconegut i si bé proper, no ben comunicat del tot amb la metròpoli.

Casanovas també posa en valor la importància estratègica de servir producte local als restaurants de la zona, en tant que “motor econòmic per altres sectors, actuant de dinamització econòmica del territori“. “Sempre que no vulguem fer macro-projectes, que no crec que sigui el que ens convé, pot haver-hi suficient clientela que busca la tranquil·litat i la realitat del món rural”, sosté Maria Àngels Miramunt, de l’onzena generació de Cal Miramunt, una casa d’agroturisme de Claret, un petit nucli al nordest de la Segarra.

Anna Maria Duocastella, de Les Corts de Biosca, va una mica més enllà: “No és complicat trobar l’equilibri si entenem que el que tenim entre mans no és només negoci i percentatges de creixement, sinó una responsabilitat sobre el manteniment del patrimoni rural i territorial, entès d’una manera solidària”. Les Corts de Biosca va ser el 1993 la primera oferta d’agroturisme a la comarca  del Bages. “Els que vivim en aquesta zona som pocs, però ens l’estimem molt, i això sol ja ens fa ser uns agents turístics singulars”, afegeix Duocastella, que creu que el visitant de la zona en valora especialment la tranquil·litat i l’autenticitat.

La mateixa autenticitat que es busca en la cuina. Imma Casas, de la família que des de fa més de 50 anys que porta el Forn de Su, és conscient de la importància de la cuina tradicional elaborada amb producte de proximitat: “Perquè tothom qui vol viure aquí, que no és fàcil, ho pugui fer”. I és que, afegeix, “si viu gent a la zona, sempre es manté tot molt més bé, perquè si no hi viu ningú, creix, no es neteja, i es fa malbé, les coses si no es fan servir, s’espatllen”. Unes opinions en la línia de les de Maria Àngels Montalà: “El nostre territori es singularitza per la gran varietat de productes propis, per això és important que entre tots els que en formem part d’una manera o altra, ens ajudem els uns als altres, i col·laborem amb el que faci falta”. Montalà regenta el restaurant Roquerols, de Salo, un dels onze establiments de restauració que formen part de Territori de Masies.

Territori de Masies té actualment 55 socis, dels quals 32 són socis de serveis. A part d’establiments de restauració i agroturisme, també n’hi ha d’altres sectors, que van des dels productors agraris locals als d’artesania i disseny, passant pel parc de les olors de Claret, un col·lectiu de divulgació d’hàbits saludables o una petita empresa familiar de lloguer de bicis elèctriques. La resta de socis fins a completar la cinquantena llarga són de consum i col·laboradors.