La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha presentat al Parlament, en el marc de la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre, les principals línies de l’Estratègia Delta. La consellera ha explicat que l’Estratègia vol ser un model de cohesió en base a la sostenibilitat. “Es tracta d’una estratègia que uneix coneixement i gestió per evitar la regressió del Delta i la subsidència amb solucions basades amb la natura”, ha dit Jordà.
La consellera ha afirmat que és conscient que calen mesures urgents al delta, “però també és cert, que ens cal tenir una mirada més llarga si volem solucions efectives i, és per això, que aquesta estratègia compta amb tres escales temporals, a curt, mitjà i llarg termini”. Al mateix temps, l’Estratègia contempla tres línies de treball basades en la governança, amb la participació dels actors públics i privats amb competències en el delta, la gestió i la comunicació i la transparència.
A curt termini, fins l’any 2024, Jordà ha explicat que “establirem una col·laboració amb el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico per impulsar actuacions comunes amb la creació d’una taula de treball amb un màxim d’entre 10 i12 membres on volem que estiguin representats el Departament, el Ministeri, la Taula de Consens pel Delta i les entitats ambientals”. El proper 18 de maig es celebrarà la primera reunió tècnica per començar a treballar en la constitució d’aquesta taula.
La consellera també ha explicat els detalls de la despesa assignada al Delta a curt termini i xifrada en 6 milions d’euros anuals, tal com preveu el Parlament. Així, enguany s’ha previst iniciar l’execució de les guardes de les basses, així com tancar l’avantprojecte del Fangar i licitar estudis de bancs disponibles, entre altres actuacions. “De cara l’any 2023, començarem la segona fase del camí de Guarda, convertirem en projecte executiu l’avantprojecte del Fangar d’enguany i volem fer dos avantprojectes seguint el model de gestió de sorres holandès al Trabucador i l’Illa de Buda”, ha desgranat Jordà.
El 2024 hi ha previst executar les actuacions de la badia del Fangar i deixar enllestits els projectes del Trabucador i l’Illa de Buda.
“Tot plegat es tracta de projectes que tenen continuïtat d’un any a l’altre perquè siguin solucions efectives, duradores i no puntuals”, ha destacat la consellera, al mateix temps que ha explicat que hi ha una “bossa de projectes de reserva” per si es produís algun imprevist i no es pogués executar alguna de les actuacions previstes i complir amb l’encàrrec del Parlament de Catalunya.
Jordà també ha insistit en la necessitat de clarificar competència i terminis. “Gairebé cap administració pot fer una acció de protecció del Delta sense que hi hagi alguna altra administració involucrada, ni tampoc sense el propi territori. Per tant, sense cap mena de dubte, hem de treballar plegats, però sabent qui fa què, clarificat competències entre la Generalitat i el Ministeri i allà on nosaltres no tinguem competències negociar les solucions”, ha afirmat la consellera.
Actuacions a mig i llarg termini
Pel període 2025-2028, la consellera ha explicat que es treballarà per finalitzar el Pla de Protecció del Medi Natural i el Paisatge, els treballs del qual es preveu iniciar en els propers mesos, un cop el Parc Natural reafirmi la voluntat de tirar-lo endavant.
La consellera ha explicat que cal tenir en compte que un pla d’aquestes característiques requereix “d’una tramitació legal llarga de com a mínim dos anys, al qual cal sumar-hi un element de participació que, si es vol garantir plenament, requereix un temps”. “Nosaltres volem un Pla de Protecció ambiciós, per tant, sense deixar de prémer l’accelerador, prendrem el temps que requereixi i, així, tenir un pla integrador que treballi en la transformació dels sectors primaris cap a la conservació de la biodiversitat”, ha afirmat Jordà.
Durant aquest període també es preveu impulsar el Pla de contenció de la regressió i la subsidència a partir de solucions basades en la natura. La consellera ha explicat que “això significa, d’una banda, que treballarem de la mà amb les comunitats de regants, amb experts internacionals i els actors que faci falta per traçar el Pla de Conservació del sistema deltaic amb Sistemes Basats en la Natura, i de l’altra, executarem els projectes del Fangar, el Trabucador i l’Illa de Buda, que s’han estat redactant i licitant en el període anterior”.
Jordà s’ha mostrat convençuda que tot plegat ens ha d’ajudar a tenir un projecte estructurat de participació co-liderat per la Generalitat que ens “permeti consolidar un model de gestió on la Generalitat lidera allà on pot i lidera la reivindicació allà on no pot i, a més, fent participar el sector productiu i conservacionista de forma integrada”.
A llarg termini, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha afirmat que “volem tenir un model consolidat de governança”. “Volem mantenir els canals de comunicació amb el territori, adaptant els temes a tractar i el nombre de representants quan haguem complert com a Govern i, al mateix temps hem d’aconseguir un model integrador que mantingui en equilibri la conservació de la natura i les activitats humanes”, ha dit Jordà.
Des del Departament s’aposta per una gestió adaptativa de l’espai que permeti conèixer amb detall les aportacions de sediments necessaris per evitar la regressió i, en segon lloc, monitoritzar l’evolució de les accions toves de conservació del Delta per a tenir una idea precisa de la seva evolució i necessitats de manteniment. Jordà ha insistit que per aplicar aquesta gestió de sediments i solucions basades en la natura no només “cal negociar amb el Govern estatal models de gestió innovador que permetin l’aportació de sediments necessaris, sinó també negociar el pressupost necessari pel manteniment d’aquestes mesures per la pervivència del Delta”.
Comissió per la Protecció del Delta de l’Ebre
Durant la seva compareixença Jordà també ha anunciat la reactivació de la Comissió per la Protecció del Delta de l’Ebre. La comissió serà un òrgan de caràcter consultiu, assessor i de concertació. Hi participaran les administracions, els organismes, les corporacions, les entitats i els sectors de la societat civil.
Aquesta comissió, igual que l’Estratègia Delta, contribuirà segons ha explicat la consellera Jordà a “crear nous espais de treball i buscar el consens transversal de tots els agents involucrats per abordar un repte majúscul, com és la conservació del Delta, de manera global”.
