Divendres, 22 de novembre del 2024
cerca aquí

900 suriencs participen en les caramelles

Membres de la colla del Tro Gros ballant a la plaça Major del Barri Vell de Súria | ACN
Membres de la colla del Tro Gros ballant a la plaça Major del Barri Vell de Súria | ACN
Redacció

|

- Publicitat -

Les caramelles amb més participants de Catalunya omplen Súria de cants, els balls de bastons, trabucaires i cascavells. Concretament, 900 suriencs, agrupats en vuit colles, han participat d’aquesta tradició amb centenars d’anys d’història, malgrat el mal temps i l’amenaça de pluja. Pels caramellers, formar-hi part “és un orgull, un privilegi i una manera de seguir una tradició que passa de pares a fills”.

Tot i que Diumenge de Pasqua és el dia més important de les Caramelles, la celebració s’inicia dissabte amb l’acte de col·locació de cintes als estendards de les colles participants davant la Casa de la Vila. Després, durant la jornada de diumenge, canten i ballen per places i carrers del municipi. Les principals actuacions, però, es fan a la plaça Major del Barri Vell.

Publicitat

A diferència d’altres Caramelles que se celebren a Catalunya, a les de Súria la dansa comparteix protagonisme amb els cants. També amb els trabucaires, que acompanyen les colles amb el soroll dels seus trabucs, i les lloques, encarregades de recollir presents del públic.

Patrimoni Festiu de Catalunya

La tradició de les Caramelles de Súria es remunta al segle XVI. Inicialment, les cançons tenien un contingut exclusivament religiós, per enaltir la Pasqua de Resurrecció. Amb el temps, però, es va donar peu a introduir altres temàtiques que celebraven l’arribada de la primavera, i mica en mica també es van incorporar cançons satíriques sobre temes d’àmbit local i nacional. Aquestes últimes s’han batejat com a botifarres, on els grups més joves critiquen l’actualitat amb to foteta. En tots els casos, les cançons s’interpreten de forma coral amb acompanyament musical.

Aquesta és la tercera edició de les Caramelles de Súria des que van ser incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, on hi ha recollides les celebracions més destacades del país, com la Dansa de la Mort de Verges, el Carnaval de Vilanova, la Patum de Berga o les Falles d’Isil, entre desenes de tradicions.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

17 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos