SOS Costa Brava vol que la Generalitat impedeixi construir 20.000 habitatges més dels que ja recull el pla director

SOS Costa Brava reclama a la Generalitat que impedeixi construir 20.000 habitatges més dels que ja recull el Pla Director Urbanístic (PDU) de Revisió de Sòls no Sostenibles del Litoral Gironí. La plataforma assegura que Urbanisme “s’ha quedat curt” i li exigeix desclassificar fins a 111 sectors més que s’estenen entre Portbou (Alt Empordà) i Blanes (Selva). A més, SOS Costa Brava vol que el PDU inclogui els cinc municipis que van quedar-ne exclosos. Són Castelló d’Empúries, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro i Calonge, que sumen un potencial de fins a 9.234 nous habitatges. “Cal actuar i desclassificar massivament, perquè l’actual pla és insuficient i no resol els problemes de la Costa Brava”, diu l’advocat de la plataforma Eduard de Ribot.

La plataforma SOS Costa Brava, que fa de paraigües d’una trentena d’entitats ecologistes, ha analitzat al detall –de fet, amb bisturí- el pla director que impedeix construir 15.037 habitatges arreu del litoral gironí. I la diagnosi que n’ha fet, i que ha concretat en un document d’al·legacions que suma una vuitantena de pàgines, és clara. “Aquest pla director és un primer pas necessari, però manifestament insuficient”, subratlla l’advocat de la plataforma, Eduard de Ribot.

A l’hora de formular les al·legacions, d’entrada SOS Costa Brava ha estudiat “a fons” els planejaments urbanístics dels 22 municipis que hi ha de nord a sud del litoral. També, d’aquells cinc que Urbanisme va deixar fora del pla director perquè ja tenien el planejament adaptat al Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (i que ara, a les al·legacions, l’entitat reclama incloure’ls dins el PDU).

Però SOS Costa Brava no s’ha quedat tan sols amb l’urbanisme. Ha fet una gràfica global que avalua la sostenibilitat de tots els municipis (mirant la situació dels aqüífers, si reciclen o no, els espais naturals que tenen, la taxa d’atur, els habitatges que hi ha a la venda i les segones residències…). I d’aquí, ja n’ha extret conclusions que ha plasmat al document d’al·legacions.

Entre les més destacades, SOS Costa Brava reclama a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que faci un estudi ambiental per garantir si els aqüífers podran absorbir les noves urbanitzacions que poden tirar endavant. “De Portbou a Cadaqués els aqüífers que hi ha ja estan sobreexplotats, i de Roses fins a Platja d’Aro s’està extraient massa aigua”, subratlla la portaveu de la plataforma Marta Ball-llosera.

Risc d’inundació, pendents i zones PEIN

Els ecologistes critiquen que l’actual pla director, a més, permet que s’edifiqui en sectors on hi ha risc d’inundació, tenen pendents que superen el 20% o afecten zones del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). “Això és manifestament il·legal, com es pot permetre? Per això, exigim que s’extingeixi l’edificabilitat en aquests sectors”, subratlla l’advocat Eduard de Ribot, posant com a exemples els de Montcal-2 de Begur o Coma Morisca de Portbou.

De Ribot també subratlla que les al·legacions reclamen desclassificar tots els sectors que es troben a prop de rieres –cosa que passa a Calonge o a Santa Cristina d’Aro- i també impedir que es construeixi en aquells que formen part de plans urbanístics, però que actualment encara són zones boscoses. En aquest cas, sumen prop de 1.000 hectàrees de sectors com la Riera del Mas Llor a Tamariu, Canadell a Calella, Bellafosca a Palamós o els Olivets de Cadaqués. Si no es desclassifiquen, insisteix SOS Costa Brava, es perdran “totes les darreres pinedes” a tocar de les cales. “És inadmissible que aquest pulmó salti a trossos”, diu De Ribot.

A primera línia, prohibit

A les al·legacions al PDU, la plataforma ecologista també reclama a la Generalitat que prohibeixi qualsevol nova construcció a primera línia de mar. “S’ha d’impedir ocupar tot el front marítim”, diu l’entitat. I aquí, entre d’altres, demana extingir l’edificació en àmbits de Llançà i El Port de la Selva.

Però per a Eduard de Ribot, l’exponent més clar del risc es troba, precisament, en un municipi que no s’ha inclòs dins el PDU: Castell-Platja d’Aro. “Ens trobem amb què es podria perllongar l’actual passeig marítim fins a un quilòmetre més, entre la desembocadura del Ridaura i el Port d’Aro, i construir-se fins a 400 habitatges en un espai de 13 hectàrees”, critica l’advocat de SOS Costa Brava.

Desclassificacions “massives”

Eduard de Ribot reclama al Govern que sigui “valent” i que aprovi un pla director que permeti “salvar la Costa Brava”. “És un tema de país”, subratlla l’advocat. Per això, i com recullen les al·legacions de la plataforma, insta la Generalitat a tirar endavant desclassificacions “massives”. “La capacitat de càrrega del territori s’ha vist superada, cal actuar i impedir que tirin endavant totes aquelles urbanitzacions que encara no s’han executat”, subratlla.

En total, SOS Costa Brava vol que la Generalitat impedeixi construir en 111 sectors que sumen fins a 20.000 habitatges. Es troben arreu dels 22 municipis, però sobretot a la zona de la Mar d’Amunt (Cadaqués, El Port de la Selva, Llançà, Portbou) o a municipis del Baix Empordà com Begur o Pals.

A més, l’entitat també incorpora dins aquests 111 sectors els dels cinc municipis que no s’han inclòs dins el PDU. És a dir, Castelló d’Empúries, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro i Calonge De fet, SOS Costa Brava subratlla que, en conjunt, aquests cinc pobles sumen 52 sectors, que comprenen 504,37 hectàrees i que tenen “el risc potencial que s’hi construeixin 9.234 habitatges en sòl urbanitzable”.

“L’actual pla director és positiu, però es queda en un document de mínims”, conclou la portaveu de SOS Costa Brava Marta Ball-llosera. A més de les al·legacions que ha presentat SOS Costa Brava, també hi ha diferents entitats que ho han fet a títol individual. Bé sigui focalitzant-se en el seu municipi, bé sigui fent-se seves les al·legacions de la plataforma.

Ara, un cop acabat el termini formal, SOS Costa Brava ha engegat una campanya a change.org per recollir els suports de la ciutadania. I que tots aquells qui vulguin, a títol particular, puguin signar la petició. A més, l’entitat també ha dit que està parlant amb ajuntaments perquè, tots aquells qui ho creguin convenient, un cop s’aprovi definitivament el PDU, puguin presentar-hi un contenciós en contra.