En cada contracte de venda hi ha una especificació de costos per part del productor que té en compte les referències dels propis costos de producció, a banda de la referència de preus dels observatoris estatals i de les comunitats proporcionen en relació amb els sectors, segons ha explicat Planas. “No hi ha una fixació de preus, perquè està prohibida en una economia de mercat, per la Constitució i pels tractats de la UE, però si que hi ha un element de referència sobre els costos que és determinant per als preus i per al rendiment dels agricultors i ramaders”, ha afegit.
Després d’inaugurar el Fòrum Datagri 2021 que se celebra a Lleida, Luis Planas ha afirmat que la modificació de la llei dona resposta a les demandes de les organitzacions agràries i cooperatives i “suposa un nou pas endavant”. “Hem instrumentat un mecanisme legal perfectament integrat en la directiva comunitària del 2019 i que és d’obligat compliment”, ha explicat. En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que “tothom estarà disposat a complir com al tasca que li correspon” i, si no, “la llei s’aplicarà”.
Planas ha assenyalat que la Llei preveu sancions en cas d’incompliment per part de qualsevol dels agents de la cadena i que el govern espanyol les aplicarà, a través de l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA), tot i que confia que no sigui necessari arribar a aquest extrem, segons ha dit. “Buscar uns preus dignes per als agricultors i ramaders és un objectiu al qual ningú pot oposar-se”, ha expressat el ministre.
Increment dels costos de producció de matèries primeres
Planas també ha dit que des de Ministeri d’Agricultura són conscients de les difucltats que viuen pagesos i ramaders davant l’important increment de preus de matèries primeres que han d’assumir. Així, ha afirmat que des de les administracions públiques hi han de donar resposta i podria ser un tema que també es tracti en la reunió de dilluns amb el sector.
El ministre ha dit que els ramaders són els que s’estan veient més afectats, especialment els sectors del vaquí de llet sobretot per l’increment dels preus dels cereals destinats a l’alimentació animal. També ha destacat l’increment dels fertilitzants nitrogenats que els pagesos utilitzen per abonar els camps. Planas ha reiterat el compromís que el governe espanyol mantindrà la bonificació al gasoil professional, al menys, durant tota la legislatura, mentre que altres països estan optant per reduir-la.
D’altra banda, el ministre d’Agricultura ha posat de relleu que el sector agroalimentari estatal ha exportat per valor de 58.000 milions d’euros durant els darrers dotze mesos –fins al tercer trimestre de l’any-, assolint un saldo positiu de prop de 20.000 milions d’euros. El 60% de les exportacions s’han fet a la UE, mentre que el 40% restant a la resta del món. Així mateix, Planas ha destacat que el 22% de les exportacions del sector s’han fet des de Catalunya.
Luis Planas també s’ha referit als projectes de modernització de regadius promoguts per les comunitats de regants i ha detallat que a Catalunya n’hi ha sis en marxa amb una inversió global de 69 milions d’euros. Així mateix, ha remarcat el projecte per instal·lar energies renovables al canal d’Urgell per un import de 28 milions d’euros.
Fòrum Datagri 2021
Luis Planas ha fet aquestes afirmacions en el marc del Fòrum Datagri 2021 que se celebra auest dijous i divendres a Lleida. El ministre ha afirmat que el sector agroalimentari ha d’aprofitar la “gran oportunitat” que suposa la nova Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027 i ha dit que la digitalització i la innovació són claus per complir amb els reptes entorn a la rendibilitat i la sostenibilitat.
Segons Planas, es tracta “de la millor reforma de la història de la PAC” ja que “és més justa en el seu repartiment” i perquè també posa el focus en la sostenibilitat, sostenible, en la vessant social per afavorir la incorporació de joves i la igualtat, la innovació i la digitalització del sector. La nova PAC preveu destinar més de 47.000 milions d’euros a l’estat espanyol durant els pròxims anys, xifra que ascendeix fins a més de 53.000 milions sumant-hi el cofinançament de les comunitats autònomes.
