Salvant el país de l’olivera

Més de deu mil euros per una olivera centenària. Fins a quaranta mil per una de mil·lenària. El país de l’olivera – que cantaven els Obrint Pas – està en perill de desaparèixer. Els arbres més característics de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló s’han convertit en béns de luxe que viveristes especuladors arrenquen i venen arreu del món. Ara, la plataforma Salvem lo Montsià, un grup ecologista local, treballa per preservar la concentració més gran d’exemplars monumentals de l’Estat espanyol i crear consciència sobre el potencial d’aquests arbres per revitalitzar un territori que es despobla.

“Fa anys que funciona aquest negoci especulatiu. Bàsicament, els viveristes compren a preu de saldo finques abandonades o propietat de pagesos molt vells que no coneixen el valor econòmic de les seves oliveres”, explica Guillem Riba, membre de Salvem lo Montsià. De fet, el desequilibri entre el preu de les terres i el de les oliveres és tan gran que sovint n’hi ha prou a vendre’n una o dues per cobrir totalment la inversió. “Fins ara el negoci es focalitzava a l’Estat espanyol, però darrerament hem detectat un augment de les exportacions, en especial a la Xina i el Japó”, diu l’activista, “estan espoliant el nostre paisatge, però també el nostre patrimoni cultural, agrari i natural”.

El paisatges com a motor del territori

“Per naltres la problemàtica s’ha d’encarar de manera global, no l’ha podem deslligar de la dinàmica d’envelliment de la població“, afirma Riba. Concretament, entre 2011 i 2016, les Terres de l’Ebre han perdut 10.000 veïns i els ebrencs que resten al territori són cada cop més grans, una situació que s’accentua al camp on manca el relleu generacional. “Per aconseguir que els joves es quedin i vulguin dedicar-se a l’agricultura, primer l’hem de desprecaritzar”, assegura Riba. Una tasca que, per l’activista, passa per “donar un valor social al cultiu de les oliveres centenàries” que se sumi valor al preu de mercat del producte.

El primer pas, doncs, millorar les condicions de vida dels pagesos que es dediquen al sector. El segon, podria ser dinamitzar turísticament l’atractiu cultural d’aquests arbres monumentals. “Cada vegada hi ha més interès a visitar aquest paisatge. Explotar-lo turísticament permetria als propietaris de les arbredes augmentar la seva renda i viure de manera més digna”, afirma Riba, que conclou, “si protegim el paisatge, podem evitar que la gent marxi”.

Lleis que arriben tard

Però, abans de res, cal frenar les arrancades. Amb aquest objectiu, el mes de març el Partit Socialista de Catalunya va impulsar la tramitació d’una llei per protegir les oliveres mil·lenàries, cosa que per Salvem lo Montsià no és suficient. “S’ha reaccionat tard, però, a més a més, considerem que la proposta de llei és poc ambiciosa, ja que està massa centrada en els arbres mil·lenaris i deixa de banda la resta d’exemplars monumentals”, explica Riba, “ara estem tenint converses amb diversos partits i tots pareixen bastant receptius a les nostres propostes, però s’està anant a pas de tortuga”.

Tanmateix, com a conseqüència de l’inici del procediment parlamentari, durant les darreres setmanes s’han intensificat les arrancades. Malgrat que no disposen de xifres concretes, els activistes descriuen la situació com una “sagnia” i reclamen activar, de manera immediata, una moratòria que aturi les arrencades. “Si no protegim tots els arbres, acabarem amb un paisatge arrasat on només restaran alguns elements decoratius: el patrimoni històric desapareixerà igualment. Nosaltres apostem per una visió del paisatge en xarxa”, sentència Riba.

Primeres passes

Tot i que la moratòria no acaba d’arribar, s’han fet passes cap a la preservació dels arbres. Per exemple, el consistori d’Alcanar ha creat un catàleg municipal d’oliveres mil·lenàries per blindar-les de l’espoli. Per la seva banda, la taula de la Sènia ha anunciat que vol multiplicar la producció d’oli d’aquest oliveres per fer-les rendibles econòmicament.

També Salvem lo Montsià treballa en aquest sentit, sobretot amb la intenció de crear consciència entre la població. A banda de recitals de poesia, passejades entre els arbres, manifestacions… el grup ecologista ha publicat Arraïlades, un conte per a “xiquets i adults”, creat al costat del col·lectiu d’estudis i comunicació ambiental Graëllsia, que explica la lluita per salvar un d’aquests arbres. En qualsevol dels casos, la fita és salvar el mar de fulles platejades del “país de l’olivera”.