Sallent debat si permetre a l’empresa ICL la instal·lació d’una central solar al runam del Cogulló

Urbanisme va debatre aquest dimarts la modificació del Pla Director de la Mineria del Bages, un tràmit necessari per tirar endavant el projecte d’ICL per instal·lar una central solar al runam del Cogulló de Sallent, al Bages, una muntanya de 48 milions de tones de sal i més de 500 metres d’alçada. Els ecologistes ho consideren “una prevaricació” i l’Ajuntament de Sallent té dubtes sobre el projecte. Hi veu oportunitats, però sempre que l’empresa compleixi la sentència que els obliga a retirar el runam. ICL vol aprofitar la cara sud del runam per instal·lar-hi set parcs amb una superfície de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció continua de 30 megawatts. El cost d’execució del projecte s’ha calculat en 18 MEUR.

El nou projecte d’ICL planteja omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del runam salí del Cogulló, aprofitant la seva pendent. Segons l’estudi, la instal·lació tindria una producció anual de 45 gigawatts.

Des de la plataforma Prou Sal, un dels seus portaveus, Jordi Iborra, denuncia que ICL torna a incomplir els compromisos. “Estan allargant la retirada del runam”, lamenta. A més, recorda que es tracta d’un macro camp: “Una empresa gran que fa un camp de plaques gran, això de sostenible també és discutible”. De fet, assegura que “el menys renovable que hi ha és posar plaques sobre d’un runam”.

Per altra banda, Iborra lamenta que el govern municipal de Sallent, liderat per ERC, ho contempli com “una oportunitat”. “Fer unes activitats sobre el runam salí és continuar allargant l’agonia de la salinització del Llobregat”, ha afegit.

De la seva banda, l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, creu que el projecte de camp solar pot suposar una “oportunitat”, però, al mateix temps, és conscient que hi ha “moltes incerteses”. “O hi ha restauració o no hi ha plaques solars”, ha deixat clar Ribalta, que considera que aquest projecte ha d’anar acompanyat d’un nou pla de restauració del runam del Cogulló. En aquest sentit, explica que el projecte de les plaques s’ha de fer paral·lelament i “de manera compatible” amb la restauració del runam. “El nostre dilema és, per una banda, les oportunitats energètiques que poden generar les plaques, i, de l’altra, la reiterada del runam i la millora de l’entorn, el medi ambient i les zones afectades”, ha conclòs.

Per tot plegat, des de l’Ajuntament de Sallent asseguren que, en cas que la Comissió d’Urbanisme doni llum verda a la modificació del Pla Director de la Minera, des del consistori presentaran al·legacions al projecte perquè s’obligui a redactar un nou pla de restauració que sigui compatible amb la instal·lació de les plaques. Actualment, relata Ribalta, el pla de restauració és de dalt cap a baix i, en canvi, si tira endavant el projecte, “hauria de ser horitzontal. És a dir, que comencés per la banda oposada a on s’instal·laran les plaques i que es treballi com una pedrera en forma de bancs”.

Per la seva part, ICL ha justificat en diverses ocasions que l’ús fotovoltaic que es vol donar al Cogulló és compatible amb la restauració del runam salí, ja que, segons asseguren, la nova instal·lació tindria una vida útil més curta que el període de restauració. El camp fotovoltaic podria tenir una vida útil de 10 o 12 anys, mentre que la restauració del Cogulló es podria allargar uns cinquanta anys.

Polèmica a la comarca

Mentrestant, a Súria –on ara es concentra tota l’activitat minera-, ICL planteja tapar amb plàstics el runam inactiu de Cabanasses en lloc de traslladar-lo al dipòsit del Fusteret, tal i com està previst al programa de restauració de Súria i al Pla de Gestió de residus miners. La proposta d’Iberpotash –que ha tramès a la Direcció General d’Indústria- es fonamenta principalment per l’impacte ambiental que tindria el trasllat de residus.

Aquesta proposta també xoca amb l’oposició dels ecologistes. Iborra lamenta que “en el moment en què l’empresa ha d’invertir en executar sentències i començar a executar plans de restauració el que fa és buscar maneres per no fer-ho”. “Tot això té un cost que ningú vol assumir i el més fàcil és tapar-ho i me n’oblido”, critica Iborra.