La sequera ha disparat l’interès per gravar el pantà de Sau i l’Espai Natural de les Guilleries Savassona a nivell nacional i internacional. A més, hi ha hagut un increment de l’ús de drons, una tecnologia que suposa una amenaça per a espècies protegides, especialment aus rapinyaires. “El volum de peticions posava en perill la conservació del patrimoni i calia prendre mesures”, explica a l’ACN Alba Ludevid, tècnica d’ús públic i educació ambiental de l’espai. Segons la normativa aprovada enguany, només s’autoritzen per a usos científics, divulgatius o informatius però no els publicitaris o cinematogràfics. La zona és molt “versàtil” per fer-hi rodatges i cal demanar permís i pagar una taxa com es fa a altres espais naturals.
La sequera extrema del 2022, amb la imatge del pantà de Sau i l’església fent-se cada cop més visible, va fer la volta al món i va atraure mitjans internacionals procedents d’EUA, Alemanya o altres indrets. “Les gravacions van agafar una dimensió gairebé mundial per documentar la sequera”, recorda Ludevid. Una notorietat que també va fer disparar l’interès de mitjans locals i nacionals i, en menor mesura, la de filmacions publicitàries i cinematogràfiques que en els darrers anys també han anat a més.
Segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), durant l’any 2022 Vilanova de Sau es va situar entre les 15 localitats amb més rodatges, un total de 25. Segons l’informe de l’Espai Natural de les Guilleries Savassona, si es compara amb l’any anterior, les peticions de rodatges el 2022 van créixer un 56%, ja que es va passar d’11 sol·licituds a 25. En el cas concret del 2022, la majoria eren per temes culturals, seguit de publicitaris i per la sequera. Destaquen també que 9 eren amb dron per filmacions culturals o publicitàries, mentre que l’any anterior havien estat 2.
Restricció de drons
Durant el que portem d’any, ja s’han informat de 31 activitats, de les quals 20 eren per documentar la sequera, 6 per activitats culturals, 4 publicitaris i la resta per fer-ho en indrets diferents a la vall de Sau. En total, 25 eren peticions amb ús de drons. Finalment, 6 s’han denegat amb informes desfavorables i 15 es van permetre amb condicionants. Aquest any, veient l’alt interès per l’ús de drons, s’ha aprovat la seva regulació per evitar “posar en perill la conservació” d’espècies com per exemple les aus rapinyaires.
Per la tècnica de l’espai natural, el pantà i els seus entorns tenen una gran “versatilitat”, amb diferents ambients en un mateix lloc, com ara aigua, roques, bosc i una carretera de fàcil accés que “dona moltes opcions” per als professionals. Entre els darrers permisos tramitats hi ha projectes culturals, videoclips, sessions fotogràfiques, entre d’altres.
Ludevid admet que no és fàcil controlar totes les filmacions que es fan en un espai tant extens -més de 8.000 hectàrees-. Malgrat tot, assegura que, encara que no ho sembli, “hi ha molts ulls” i molta gent que els avisa, especialment veïns que viuen a la zona i a qui també informen prèviament de les activitats que l’espai natural ha autoritzat. En cas de detectar filmacions o activitats sense permís, els guardes parlen amb ells i els demanen que aturin l’activitat. “Normalment la gent respon molt favorablement perquè se’ls explica que cal preservar l’entorn, que és precisament el que els ha fet venir a fer la gravació”, detalla. I només en aquells casos que no hi ha una bona resposta, s’opta per la denúncia.
Ludevid admet que encara s’ha de fer molta pedagogia perquè no tothom coneix que aquest espai natural, que pertany a la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona, també té un pla especial amb unes normes i restriccions, com l’ús de drons, per preservar la biodiversitat i el patrimoni.
“El que més ens perjudica és quan es fa una gravació amb una activitat que està prohibida, com acampar, perquè la gent ho identifica com a permesa i ens va molt en contra”, assenyala. I posa l’exemple d’una marca de cafè que, sense demanar permís, va gravar un anunci on es veia que es banyaven al pantà i on també hi havia una tenda i una furgoneta.
Un informe preceptiu i una taxa
Les empreses o professionals que vulguin fer un rodatge han de sol·licitar per web un informe preceptiu. Des de l’espai natural revisen les característiques de l’activitat i, si cal, especifiquen un seguit de mesures. Ludevid assegura que es busca “consensuar” les condicions perquè també puguin fer la seva feina sense perjudici de l’espai. “Normalment ens entenem, sempre hi ha una manera de fer les coses des del consens”, afegeix.
Si l’informe és favorable, l’empresa de publicitat o cinematogràfica també haurà de pagar una taxa al dia – 600 euros en cas de filmació i 300, fotografia- per poder cobrir la vigilància i seguiment de l’activitat per part de treballadors de l’espai natural.
Una normativa que se suma a altres accions de control arran de la massificació de visitants durant la pandèmia i la sequera. “La regulació de la vall de Sau ha de servir per posar en valor aquest espai tan espectacular que tenim i que la gent pugui venir a fer una visita de qualitat”, conclou la tècnica.
