Restauren la base de ‘La creu de l’àngel’ de Dalí arran d’un possible atac bacterià que la degradava

El joier Noa Florensa va demanar la intervenció de dos gemmòlegs perquè avaluessin l’estat de la base. Al principi, es creia que ‘La creu de l’àngel’ tenia esferalita i que era aquest material que s’havia trencat per degradació. Tot i així, els gemmòlegs Montserrat Bagué i Josep Maria Serrano van confirmar que no era esferalita (sulfur de zinc), sinó pirita-marcassita (sulfur de ferro).

Per aquest motiu, la Fundació va contactar amb el químic i mineròleg Joan Rosell per tal que ajudés en el procés de restauració de la base de la joia. Segons Rosell, es tracta d’una capa “d’uns cinc mil·límetres” d’aquest tipus de mineral. Aquest sulfur de ferro té una peculiaritat que “amb la humitat acaba disgregant-se”, ha detallat el químic.

Quan la humitat entra en contacte amb aquest mineral, es genera àcid sulfúric que això implica la degradació del material. Per això van optar per agafar una mostra de tots els materials i pensar en el tractament més adient per restaurar la base de la joia.

Tot i que s’havia plantejat enfonsar tota la peça en amoníac per eliminar totes les restes d’àcid sulfúric, al final es va optar per gasejar-la. El motiu és que la marcassita té enganxats diversos elements d’or, corall i lapislàtzuli i calia buscar un tractament que no fes malbé aquests materials.

Les bactèries, la principal teoria
A més, de les restes de sulfur que hi havia han recollit una mostra i l’han enviat en uns laboratoris de Corea per tal que analitzin la seqüenciació de l’ADN i comprovar que no hi havia cap bacteri a la joia. De fet, una de les possibles causes de la degradació és que amb la humitat es creessin bactèries que afectessin a la degradació de la marcassita.

En paral·lel, els experts que han intervingut en la restauració d’aquesta peça estan treballant en conèixer quines són les condicions adients per evitar que la base es torni a degradar. En aquest sentit, han de buscar un clima que es generi a l’interior de la vitrina on s’exposa ‘La creu de l’àngel’ amb poca humitat però que no comporti el deteriorament de la resta de joies. A més, aquesta joia també té un conjunt de mecanismes que fan moure les dotze agulles col·locades a la base imitant el moviment de les punxes de les garotes.

De moment, els visitants poden seguir veient la part superior de ‘La creu de l’àngel’ de Salvador Dalí al Teatre-Museu de Figueres. Es preveu que la base es retorni al museu una vegada tinguin les condicions adequades i coneguin tots els resultats de les analítiques enviades.

Una joia sobre “el tractat de l’existència”
En paraules de Dalí, aquesta obra representa “el tractat de l’existència”, ja que en ella intentava mostrar “la transformació gradual des del món mineral fins a l’àngel”. Per això consta d’una base amb diferents minerals units, en part, per una tanca d’or. A la base hi ha també elements de corall i pedres de lapislàtzuli.

A sobre hi ha una esfera de lapislàtzuli i una creu de platí amb corall. Al centre de la creu hi ha una pedra de topazi. L’escultura, segons l’artista, es va construir”sobre la matemàtica del número dotze”. El mateix cub que immobilitza l’estructura de la Creu de corall es basa en aquest número, que representa la perfecció a la cultura occidental.
També hi ha dotze agulles a la base amb uns mecanismes que les fan voltar i que recorden el moviment de les punxes de les garotes.