El fragment de paper enrotllat en mal estat que va aparèixer en una funda de pistola d’un camí de la retirada republicana era un sobre dirigit a ‘Juan Pedraza Martin’, un capità de l’exèrcit republicà, i amb data del 1938. El seu descobridor, Lluís Bassaganya, juntament amb Christophe Bartre, assegura que és una troballa “excepcional” perquè ha permès un fet gairebé impossible, com és identificar a una de les 100.000 persones que van passar per la Vall de Camprodon durant la Guerra Civil. El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat ha restaurat i encaixat els fragments del document, que estava en molt mal estat. La peça s’exposa a la mostra dedicada a la Retirada de l’Espai Cal Marquès de Camprodon.
“Treure un nom de la muntanya és la troballa màxima perquè és pràcticament impossible”, segons explica a l’ACN el seu descobridor, Lluís Bassaganya. El juny de l’any passat van descobrir una funda de pistola amagada en una paret seca d’un camí de la Retirada. I al seu interior, hi havia un paper enrotllat que va obrir molts interrogants.
Des de fa trenta anys dedica els caps de setmana a buscar material d’aquella època i s’ha convertit en un expert d’aquell període. Les restes que queden són bàsicament metàl·liques. Trobar un document és excepcional. La seva afició va començar de petit quan, jugant amb un amic, va trobar per casualitat una bomba de mà. D’aquí en va voler saber més, tot parlant amb testimonis de l’època, i dedicant moltes hores de temps lliure a buscar material.
Un treball de recuperació molt delicat
La restauració minuciosa que han fet des del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat amb Carme Balliu al capdavant i l’especialista Berta Blasi ha permès saber que es tracta d’un sobre enviat el 1938 dirigit a Juan Pedraza Martin, on apareix a més el càrrec que tenia, capità del grup 40. El document va sortir fragmentat i, després d’estabilitzar-lo i netejar-lo, el van analitzar amb diferents tècniques. Finalment, van ordenar les peces del puzle i, per sorpresa de tots, es va aconseguir el més difícil, una identitat.
Amb el nom, Bassaganya va intentar estirar el fil i va trobar documentació militar sobre els seus nomenaments de guàrdia d’assalt. El setembre del 36 passa de sergent a suboficial i, dos anys més tard, ja havia estat ascendit a capità. “No podem saber què li passa quan travessa els camins de la Retirada però trobem llavors que agafa un vaixell per marxar a Mèxic”. Concretament, agafa el darrer que salpa de Bordeus abans de la invasió nazi a França i el seu nom figura a la llista de passatgers. L’última pista que ha trobat és que el vaixell va tenir problemes tècnics i que el president de Mèxic va acabar acollint-los.
L’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, posa en valor els esforços i l’interès per recuperar una peça sense saber el que acabaria sortint. Segons el batlle, “la implicació de la Generalitat i l’ajuda econòmica és molt d’agrair” i ha sigut clau per poder arribar fins aquí.
La família d’un altre soldat dona un diari personal
La notícia de la descoberta del document enrotllat va fer que una família catalana es posés en contacte amb Bassaganya. Era el fill d’un militar republicà que també va passar pels camins de la Retirada. Volien comprovar que no fos del seu pare. Aquest estiu, el seu fill ha visitat Camprodon. Després de parlar amb l’investigador, va cedir-los el diari personal del seu pare on relata la fugida. El 8 de febrer del 1939 va travessar la frontera i, com Pedraza Martin, era un guàrdia d’assalt i tots dos van passar pel coll de Malrem.
Dues històries paral·leles explicades a partir del sobre i aquest diari. Uns objectes que des d’aquest estiu tenen un espai a les vitrines de l’exposició permanent dedicada a la Retirada de l’espai cultural Cal Marquès de Camprodon. En total hi ha més d’un miler de peces, entre armes recuperades i material de guerra però també objectes personals. “No és una exposició d’armes de la guerra sinó que explica els tràgics successos de la retirada amb objectes recuperats”, remarca.
Enmig de tants objectes, des de llaunes de menjar, màquines d’afaitar o rellotges, creu que el que millor explica el drama dels exiliats són les maletes. De fet, només se’n preserven les manetes de metall però, segons Bassaganya, són l’únic testimoni d’aquelles persones que van haver de deixar-ho tot i que, pel pes i el cansament, van quedar abandonades a la muntanya. L’investigador remarca que conèixer els noms de les persones que van travessar aquells camins és el principal objectiu.
L’exposició es complementa amb sortides guiades a Coll d’Ares i a Coll Pregon, escenaris de la retirada republicana.
