Cada dia s’ocupen 20 habitatges de mitjana i el 40% són en primeres residències, segons dades dels Mossos
La Selva és la comarca que té la ràtio d’ocupacions d’habitatges més alta de Catalunya, amb 1.014 per cada 100.000 habitants entre els anys 2018 i 2022. Segons dades del departament d’Interior i dels Mossos d’Esquadra obtingudes per l’ACN, la segueixen el Baix Penedès (amb una ràtio de 954) i l’Alt Camp (671). La meitat dels deu municipis de més de 2.000 habitants amb major incidència són a La Selva, mentre que Badalona és la població amb una major ràtio a tota l’àrea metropolitana, i Figueres i Mataró encapçalen el rànquing de capitals comarcals. Les xifres analitzades per l’Agència reflecteixen que cada dia es van ocupar gairebé 20 habitatges de mitjana arreu del país durant el mateix període, un 40% de les quals primeres residències.
Entre el 2018 i el 2022, 1.802 habitatges van ser ocupats a la Selva. Malgrat tenir una proporció més alta que cap altra comarca, es tracta d’una xifra absoluta més baixa que als territoris amb més casos: el Barcelonès (9.942 ocupacions en els cinc anys), el Vallès Occidental (4.279), el Maresme (2.201) i el Vallès Oriental (2.174). En tots quatre casos, la ràtio és molt similar a la mitjana de Catalunya, que se situa en les 448 ocupacions per cada 100.000 habitants. A l’altre extrem del rànquing, els Mossos no van registrar-ne cap a l’Alta Ribargorça i van tenir constància de menys de 10 al Priorat, el Pallars Sobirà, la Terra Alta i l’Aran en tot el lustre.
L’alta incidència a la Selva ha portat les ocupacions a ser un dels principals punts de debat durant la precampanya de les eleccions en alguns dels seus municipis, com ara Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, i Riells i Viabrea, la tercera població amb una taxa més alta a tot el país. Diversos alcaldables de la comarca aposten per reforçar la vigilància, mentre que d’altres busquen diàleg amb els ocupes per evitar que s’hi estableixin. Alguns candidats remarquen que cal actuar amb els habitatges buits i expropiar-los per evitar el problema.
Gairebé 35.000 ocupacions a Catalunya en cinc anys
En general, els Mossos van registrar 34.925 casos a Catalunya durant els cinc anys, un total de 19,12 cada dia. La incidència, però, va ser desigual, ja que l’any de la pandèmia, el 2020, les ocupacions es van enfilar a 7.859, i a partir de llavors van caure fins les 7.021 de l’any passat. La ràtio en tot el període va ser de 448.
Aproximadament en un 40% dels casos, els fets van ocórrer en primeres residències, un percentatge superior als habitatges en construcció o no habitats (37%), a les segones residències (17%) o als habitatges sense ús (4,6%).
Les xifres també reflecteixen que 757 locals arreu del territori van ser ocupats durant els cinc anys. Una quarta part dels immobles eren locals sense ús, mentre que un 16% van ser bancs o caixes.
Barcelona, per sota de la mitjana catalana
Barcelona se situa per sota de la mitjana catalana, amb 370 habitatges ocupats per cada 100.000 habitants en els últims cinc anys, un total 6.062. La tendència ha anat a la baixa des del 2019, quan se’n van registrar 1.346, una xifra sensiblement superior a la del 2022 (1.052).
Sis de cada deu ocupacions van ser a primeres residències, per sobre de la tònica general a tot el país, mentre que un 15% va ser a segones residències i, un 23%, a habitatges en construcció o no habitats.
Pel que fa a locals, la capital catalana sí que se situa per sobre de la mitjana, amb 413 en cinc anys, o el que és el mateix: una ràtio de 25, sensiblement superior a la catalana, de 9,7.
Badalona lidera el rànquing d’ocupacions a l’àrea metropolitana
Segons les mateixes fonts, Badalona va liderar el rànquing d’ocupacions a l’àrea metropolitana entre el 2018 i el 2022, amb una ràtio de 1.169 per cada 100.000 habitants, i la tendència és a l’alça. L’any 2020, coincidint amb l’inici de la pandèmia, se’n van registrar 502, una xifra que ha anat pujant fins als 634 de l’any passat. Al voltant de quatre de cada deu ocupacions són a habitatges en construcció o no habitats, un 30% a segones residències i un 22%, a residències principals. Pel que fa a locals, el municipi del Barcelonès també se situa per sobre de la mitjana, amb una ràtio de 17,8, aproximadament el doble que la mitjana.
Les ocupacions a Badalona han estat un dels cavalls de batalla de l’alcaldable del PP, Xavier Garcia Albiol, tot i que la plataforma veïnal Sant Roc Som Badalona defensa a l’ACN que en la majoria dels casos, són de “persones normals que volen viure tranquil·les”.
La gran majoria dels altres pobles que formen l’AMB estan per sota de la mitjana catalana, excepte Montcada i Reixac (ràtio de 632), Sant Boi de Llobregat (614), Santa Coloma de Gramenet (601), Viladecans (533) i Torrelles de Llobregat (484).
El fenomen també estarà present durant la campanya a municipis de l’associació Arc Metropolità, com Mataró o Sabadell. L’alcalde de la capital del Maresme i candidat a la reelecció pel PSC, David Bote, defensa una tasca “molt dura i taxativa” contra les entrades il·legals a habitatges, mentre que la de Sabadell, Marta Farrés, recalca que les possibles línies d’actuació per garantir l’accés a l’habitatge i evitar donar peu a les ocupacions són múltiples: “Fer habitatge assequible públic, públic-privat o a través de consorcis, per exemple”.
Riells i Viabrea, Olivella, Vidreres i Torrelles de Foix, amb la major incidència
Els municipis catalans amb una incidència més alta d’ocupacions en proporció a la seva població són Querol (Alt Camp) i Marganell (Bages), però és Riells i Viabrea (la Selva) qui encapçala el rànquing en pobles de més de 2.000 habitants. El segueixen Olivella (Garraf), Vidreres (la Selva), Torrelles de Foix (Alt Penedès), Maçanet de la Selva (la Selva) i Riudarenes (la Selva).
A diversos municipis i comarques de la Catalunya Central, les ocupacions també estan per sobre de la tendència general. És el cas de Sant Vicenç de Castellet, amb una taxa de 713 per cada 100.000 habitants, significativament per sobre de la mitjana. La situació ha generat percepció d’inseguretat entre la ciutadania i, de fet, en els darrers anys s’han fet manifestacions i recollida de signatures. L’alcaldessa i candidata d’ERC, Adriana Delgado, admet que es van trobar amb un problema greu quan van arribar a l’alcaldia el 2019 i assegura que han reduït les ocupacions a la meitat.
El fenomen arreu de Catalunya va generar al voltant de 25.000 actuacions dels Mossos entre els anys 2019 i 2021, més de 8.000 per any, tal com va revelar el departament d’Interior l’any passat en una resposta a una pregunta parlamentària de Vox. El fet de l’ocupació il·legal de propietat particular va ser el motiu més estès, amb la majoria dels casos (55%). Amb tot, es van donar altres raons, com persones que causen inseguretat (7%), discussions verbals (5%) o alarmes de robatori en habitatge (3%). Agents de Mossos també es van mobilitzar en immobles ocupats per persones que estaven demanant ajuda, per amenaces i/o coaccions o per danys contra la propietat privada, entre un centenar més de motius.
El Baix Penedès i la Selva, així com l’Alt Empordà, el Gironès i el Baix Empordà van ser les comarques amb una ràtio d’actuacions de la policia catalana més alta. Entre els municipis de més de 2.000 habitants, Riells i Viabrea (la Selva), la Pobla de Montornès (Tarragonès), Maçanet de la Selva (la Selva), Vidreres (la Selva) i Olivella (Garraf) van concentrar més accions dels Mossos en proporció a la seva població.
