Reclamen l’obertura dels passos fronterers a la Prefectura dels Pirineus Orientals

Els pobles afectats pel tancament dels passos fronterers han enviat una carta a la primera ministra francesa, el prefecte dels Pirineus Orientals i a la delegació del Govern a Girona alertant que les conseqüències “s’agreugen” ara a l’estiu: “Amb l’increment de perill d’incendis, impossibilita el pas de vehicles d’emergències i bombers. Tampoc es garanteix l’evacuació ràpida de persones amb tot el risc que comporta”. Al llistat d'”inconvenients i problemes” que suposa, també recorden que “augmenta l’efecte d’aïllament” perjudicant la cohesió territorial i la lluita contra el despoblament rural i que també “causa un greu dany” a l’economia de petites empreses de servei i comerç i posa traves a la mobilitat transfronterera.

La Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, conjuntament amb diversos municipis de les comarques del Vallespir, Garrotxa, Alt Empordà, Conflent, Rosselló, Cerdanya i Ripollès remarquen que el tancament per part de l’estat francès de carreteres o passos fronterers fet el gener del 2021 continua provocant “inconvenients i problemes”. Per això, han resolt enviar la carta per exposar-los i reclamar que es reobrin.

En un comunicat, recullen que la Comissió Europea ha estat interpel·lada en diverses ocasions sobre aquesta qüestió i que han reclamat reiteradament que es recuperi la mobilitat. En aquest punt, recorden que el Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus va alertar la “inquietud perquè deu dels passos fronterers entre Espanya i França romanen tancats, amb el conseqüent perjudici que causa a la ciutadania transfronterera, decisió que pot vulnerar l’esperit del Tractat de Schengen”.

El Codi de fronteres de Schengen, remarquen, ofereix als estats membres la capacitat de reintroduir temporalment el control de fronteres interiors en cas d’amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior. Així doncs, la reintroducció del control de fronteres a les fronteres interiors “s’ha d’aplicar com a mesura d’últim recurs, en situacions excepcionals, i ha de respectar el principi de proporcionalitat”. “Per aquestes raons, denunciem de nou la violació del Codi de fronteres de Schengen, i demanem l”obertura immediata i definitiva d’aquests passos ja que contradiuen la voluntat del Tractat signat pels estats francès i espanyol, en el marc de la construcció de la Unió Europea, que té com objectiu garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers a les fronteres internes”, conclouen.

Nova Associació

Divendres al vespre es va presentar, als mitjans de comunicació, la nova associació que s’ha constituït amb l’objectiu d’exigir la reobertura immediata de la carretera del coll de Banyuls, tancada des del 11 de gener del 2021, per ordre del Prefecte dels Pirineus Orientals.

L’acte va estar presentat per l’advocat Pere Becque, i entre els assistents a l’acte hi havia el batlle de Banyuls de la Marenda, Jean Michel Solé; el batlle d’Espolla, Carles Lagresa i el director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà: Alfons Quera. Aquesta entitat es es va fundar a inicis del mes de juliol i ja compta amb més de 260 membres entre socis individuals i entitats adherides, entre les que trobem els cellers cooperatius de Banyuls, el sindicat de vinyaters i l’agrupació de comerciants.

Durant la presentació es va destacar l’impacte que té el tancament de la carretera en diferents àmbits com l’activitat agrícola que impedeix que treballadors accedeixin a l’altre costat de la frontera, per l’activitat econòmica, que dificulta el comerç entre els dos vessants i per l’activitat turística fent inviable una via d’especial interès.

La primera acció que han realitzat des de l’associació ha estat l’enviament del requeriment per l’obertura inmediata del coll a la Prefectura, primer pas per entrar, en cas de denegació, a la vía contenciosa. I, també, una activitat més de denúncia amb pancartes i difusió de material informatiu, acompanyada d’altres accions on es buscarà la implicació de persones públiques del país.