“És necessari planificar i actuar de forma integral. Les propostes i accions que estan en marxa disseccionen el riu Ebre, el seu Delta i les seves aigües costaneres. La planificació hidrològica ha de considerar les aigües superficials continentals, de transició, les costaneres i les subterrànies, prevenint tot deteriorament addicional per a protegir i millorar l’estat de tots els ecosistemes aquàtics. El Pla Hidrològic de l’Ebre, del tercer cicle de planificació que aviat es presentarà, ha d’implementar el trasllat de sediments i iniciar com més aviat millor projectes pilot”, insisteixen. Juntament amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) denuncien la manca de cabals ambientals i de sediments suficients per al tram final, en detriment de l’expansió de milers d’hectàrees de regadiu amb la construcció prevista de desenes d’embassaments.
Per contra, els ecologistes sostenen que no té cap rigor “dissociar la retenció de sediments als embassaments, així com la falta de cabals generadors al llarg de l’Ebre, de la subsidència, la regressió i la vida al Delta”. En aquest context, consideren que, els “moviments ingents de sorres” d’una a platja a una altra i la proposta de creació d’un cordó artificial de sorres que actuï de mur de contenció del mar davant les tempestes i l’augment del seu nivell, té un elevat cost econòmic i ambiental i resulten ineficaces, i fins i tot contraproduents. “Des que es va construir l’embassament de Mequinensa i varen deixar d’arribar sediments al Delta, l’Ebre va deixar de dominar l’equilibri entre la terra, el mar i el Delta i aquest espai natural varen quedar a mercè del mar”, tanquen.
