Divendres, 22 de novembre del 2024

Que hem de fer per repoblar el territori rural?

|

- Publicitat -

La desconeixença de l’entorn rural i el que suposa viure-hi és, en gran part, el perquè de la despoblació en aquest ambient. No és que la vida als pobles petits (de 500 habitants) no sigui atractiva: es tracta d’un espai tranquil, proper a la natura, amb lloguers barats i un aire més pur que a les ciutats. Però, ¿Quines ofertes laborals hi trobaré? ¿Podré teletreballar des d’allà?

 

Publicitat

A la jornada “La Nova Ruralitat: dona, innovació i tradició” impulsada per la Fundació PIMEC i Pallars Actiu, el president d’aquestes dos entitats, Josep González, va demanar una millor xarxa de comunicacions, ja que actualment la principal prioritat de la població sol ser la connexió a Internet. Llavors, portar Internet als pobles encara és un tema a reclamar, i, paradoxalment, és una de les demandes més importants entre la població, ja que estem parlant d’una eina que ens permet teletreballar, entretindre’ns i comunicar-nos amb la gent que tenim lluny. 

 

Des del punt de vista de la ciutat, cosmopolita i atrafegada, anar a viure a un poble és desapareixer. I realment no s’equivoca tant si tenim en compte que encara s’està construint una xarxa de comunicacions sòlida i que l’oferta de transport públic és mínima als pobles. Tot i que aquest segon punt es pot solucionar “ràpid” si tens un cotxe en propietat, per molta gent continua essent un dels dos motius principals pels quals la migració de les ciutats als pobles es defineix com a complicada.

 

Però, imaginem que tenim una xarxa de comunicacions apta i eficient, i que la manca de transports no ens afecta. ¿De què treballariem a un poble de 500 habitants? Raquel Serrat, Representant de Dones de la Unió de Pagesos, esmenta en una entrevista que “Ens calen serveis sanitaris, ens calen escoles,  ens calen infraestructures, ens calen bones connexions a Internet, veterinaris, perruquers i electricistes! Necessitem tots els serveis si volem viure, o si volem gent, al món rural”. 

 

Aquestes declaracions ens presenten encara més preguntes, per exemple: Un cop al poble, ¿Em contrataran o hauré de crear jo el meu negoci? Segons Raquel Serrat, calen moltes professions, però no sembla que les ofertes de feina estiguin creades. Si les ofertes de feina no existeixen i les hem de crear nosaltres al arribar al poble, se’ns presenta una altra complicació en el nostre proposit de “repoblar” el territori rural.

 

No tot són desavantatges, però és difícil determinar si el que ens aporta el poble val la pena. Un dels avantatges amb el que ens trobem, és que la Generalitat ofereix un programa d’ajudes en el que posa a la disposició del ciutadà l’habitatge al poble, de manera que es tindria una preocupació menys. I això, lligat a la natura que ens envoltaria, la tranquilitat i la poca contaminació, no està malament. 

 

Segur que més gent aniria a viure als pobles si les condicions fossin més aptes, igual que no ens plantejem que poca gent se’n va a viure fora d’Espanya, perquè tot i que la migració és complicada, la vida que aconsegueixes fora, sol valdre la pena. 

 

Per a poder repoblar el territori calen infraestructures i feines. Les solucions que proposa la Generalitat, al facilitar l’habitatge, no estan malament però no son suficients. De fet, seria més efectiu millorar la vida als pobles fent-la més atractiva i oferir possibles feines o si més no ajudes per a autònoms afincats als pobles. Les possibles solucions son moltes, però està clar que totes passen per invertir en infraestructures que millorin la connexió a Internet. 

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

25 COMMENTS

Comments are closed.