‘Mines i miners’ és un llibre fruit d’una recerca sobre la història de gairebé un segle i mig (1833-1975) d’activitat minera a la Vall Fosca, Peramea, Sossís, la Conca de Tremp, Isona i Conca Dellà, el Montsec de Meià, Corçà, Coll de Nargó i Malpàs entre el 1833 i el 1975. Aquest estudi ha permès documentar 720 concessions mineres, sobretot de carbó i minerals de coure. Pel que fa a l’explotació va ser una activitat de supervivència econòmica i social i una forma de viure per als buscadors de mines on el negoci estava més en l’especulació per la venda de les concessions que no pas en l’extracció del mineral. El llibre relata que l’impacte econòmic va ser baix i, des del moment de la paralització, les mines resten abandonades.
Eva Perisé i Miquel Bailac són els autors del llibre i relaten que les mines es van explotar amb certa intensitat durant tres períodes: a mitjan del segle XIX amb una mineria tradicional; a finals del segle XIX i en la primera dècada del XX, en la qual va arribar capital estranger i canvis tecnològics. També durant el franquisme, quan la necessitat de recursos minerals era important i va portar a l’explotació de mines on el mineral era escàs i de mala qualitat.
Perisé ha detallat que aquest llibre posa en relleu que la mineria va ser la primera gran inversió estrangera que va arribar al territori, acompanyada d’una rellevant tecnologia. Posteriorment, van arribar les inversions de les grans obres hidroelèctriques.
‘Mines i miners’ relata les dures condicions de la mina i explica que l’activitat minera va donar feina temporal a homes, nens i dones. La feina de les dones era tan menystinguda que cobraven la meitat que els homes i fins i tot menys que els menors.
Bailac ha contat que al llibre el lector trobarà una sèrie de mapes amb les diferents concessions on es podrà fer una idea de l’extensió que tenien pel territori, amb més de 100 mines a la zona d’Isona i Conca Dellà.
La mineria no era un negoci i en moltes ocasions va ser senzillament una aventura, ja que no es disposava de mitjans tècnics per poder quantificar ni la qualitat ni la quantitat del mineral que hi havia als afloraments. Els autors del llibre parlen més de micromineria que de mineria perquè l’explotació, a excepció de les mines de Malpàs, Coll de Nargó, Corçà, Sossís i la Torre de Capdella, va ser escassa i temporal.
La investigació ha descobert als autors del llibre anècdotes com que entre els propietaris de les concessions mineres hi havia alcaldes de Tremp, polítics lleidatans, empresaris famosos o arquitectes de renom. Pels autors també ha sigut curiós analitzar el nom de les mines i veure com més del 60% tenien nom de dona (Antonia, Maria, Victòria o Tereseta); el 20% d’homes i la resta de mares de Déus. L’impacte de la mineria va ser tan baix que ni tan sols va deixar empremta en la toponímia. Tampoc va catalanitzar la terminologia minera, importada pels miners professionals arribats d’Astúries, Lleó o Guadalajara, ha detallat Bailac.
