Proven un nou sistema per cultivar tòfona negra que permet mantenir la humitat en episodis de sequera

La recerca ha mesurat els efectes de l’aplicació de reg i tres tractaments d’encoixinats en una plantació experimental de tòfona amb alzina a Maials (Segrià), municipi situat per sota dels rangs d’aptitud de les zones productores del Prepirineu. L’experiment combina tòfona negra i tòfona d’estiu, dos dels fongs comestibles més apreciats a tot el món, i en descriu la seva interacció.

Durant dos anys consecutius, l’equip ha fet un seguiment de l’evolució del miceli de les dues tòfones mitjançant tècniques moleculars. “La severitat i freqüència dels períodes de sequera poden perjudicar la producció de tòfona negra”, afirmen els impulsors, i per això s’han estudiat fórmules per corregir aquests factors desfavorables.

En les últimes dècades, les plantacions de tòfona negra (Tuber melanosporum) han sigut les preferides pels productors de tòfona, gràcies als seus alts beneficis econòmics i la seva demanda internacional. Tot i així, pot tenir dificultats per adaptar-se a les condicions canviants dels canvi climàtic a diferència de la tòfona d’estiu (Tuber aestivum) que, tot i ser menys interessant culinàriament, no depèn tant de la precipitació durant l’estiu.

La recurrència dels períodes de sequera a Catalunya les darreres dècades està afectant negativament la tòfona negra. Per això, “supervisar la dinàmica d’ambdues espècies de tòfona sota condicions controlades resulta clau per conèixer els factors més importants que afecten al seu cultiu i promoure millor pràctiques agrícoles”, explica Yasmin Piñuela, investigadora del CTFC i la UdL.

L’estudi conclou que es necessiten més estudis a llarg termini per avaluar els efectes de diferents materials d’encoixinat en la producció de de tòfones, per exemple, utilitzant materials biodegradables. A més, també recomana seguir investigant per comprovar si altres factors, com les espècies microbianes específiques de terra, també poden contribuir al creixement de l’arbre hoste.