Preocupació entre els productors de llet d’Osona perquè les grans empreses els paguen la llet per sota del preu de cost

Per això, reclamen mesures com França, on és el Govern i no la indústria qui fixa el preu de la llet. “Això asseguraria la viabilitat de les explotacions i el seu futur”, assenyala el director general de la cooperativa Plana de Vic, Daniel Bassas. També apel·la al paper del consumidor final. “Cal ser conscient, en l’elecció de la llet, que el que s’està comprant s’ha repartit justament”, diu tot recalcant que comprant marques blanques, a un preu tan baix, “encara s’està destrossant més el mercat”.

Vicenç Fabré, ramader a Malla, posa com a exemple el seu cas. Per fer viable la seva explotació, a curt termini, explica que només li queda “endeutar-se, deixar de fer inversions o no remunerar la mà d’obra com cal” per poder sufragar la diferència en el que cobra per la llet i el que li costa produir-la. “Si no es valora el preu de la llet, s’està matant les explotacions”, lamenta.

Fa 30 anys, a Catalunya hi havia 4.000 explotacions lleteres i ara, en canvi, poc més de 400. A més, es calcula que, en tres o quatre anys, en podrien desaparèixer la meitat. Un contrasentit en un país que ha d’importar llet perquè és deficitari.

La situació, assegura el president de Vaquers d’Osona, encara ha empitjorat més l’últim any. Si bé el consum de llet ha crescut des del confinament, el preu de cost ha continuat incrementant perquè ha pujat el preu dels cereals amb què alimenten el bestiar.