Polèmica a Calldetenes per la reactivació de la construcció de 336 habitatges als terrenys de les Adoberies

Polèmica a Calldetenes (Osona) per la reactivació del projecte de construcció de 336 habitatges, entre pisos i cases unifamiliars, al sector de les Adoberies. Està aprovat des del 2003 i els promotors, la majoria dels quals són veïns del poble, volen iniciar les obres el primer trimestre del 2021 després que el projecte quedés aturat per la crisi econòmica. Subratllen que ja hi han destinat 700.000 euros amb les tasques prèvies d’urbanització i el pagament d’impostos i remarquen que s’han seguit tots els passos amb el vistiplau de les administracions. Al poble, però, ha sorgit un moviment contrari que demana aturar-ho i esperar a la redacció del nou POUM. Remarquen que hi ha 120 solars al centre sense construir i que caldria obrir un debat.

El projecte del sector de les Adoberies va començar a gestar-se el 2002. En aquell moment governava l’alcalde Jaume Mas (ERC) i, juntament amb l’equip de govern i la Generalitat van establir els límits i l’encaix del projecte al territori. Un any més tard, els promotors es van constituir com a junta de compensació (assumint tots els costos) i des de llavors es van anar fent els passos en la redacció del pla especial en uns terrenys de més de 48.000 m2 als afores del poble.

En total hi ha projectats 336 habitatges, entre pisos i cases unifamiliars. Un 33,9% és sòl privat mentre que el 66,1% és públic. S’inclou una zona verda (14.338 m2) i vials i aparcaments que ocuparan 16.372 m2.

Des de la junta de compensació del projecte admeten que la crisi econòmica va frenar –ho però que ara volen acabar-lo. Josep Verdaguer, un dels propietaris dels solars, explica a l’ACN que porten anys fent tots els tràmits i que ara toca fer-ho realitat. Bona part dels promotors són gent del poble (són nou) mentre que un 18% del projecte pertany a un banc. “Hi ha propietaris grans i petits i una part important són propietaris dels terrenys de fa molts anys”, afirma.

A banda dels “drets adquirits” per haver tirat endavant tots els procediments, subratlla que també hi han fet una inversió important. En termes d’urbanització de carrers, el conjunt de la junta ha assumit 250.000 euros (les aportacions als carrer Folgueroles i Barcelona, la cessió de les zones verdes a l’Ajuntament, entre d’altres despeses) mentre que per IBI han pagat uns 450.000 euros, a raó d’uns 30.000 euros per any des del 2006. Ja han presentat la documentació al consistori i volen començar les obres de construcció el primer trimestre del 2021.

Des de la junta no tanquen la porta a incorporar modificacions però admeten que serà un “procés complex” perquè ja no es parteix de zero sinó que el projecte està ben definit. Segons Verdaguer, reduir l’edificabilitat és difícil perquè tot està calculat en els seus percentatges. “Encara que hi hagi camps, tot està reparcel·lat des del 2005 i cada parcel·la de les 66 que hi ha estan inscrites al Registre de la Propietat.

Subratllen que el seu interlocutor és l’Ajuntament i que hi ha voluntat de diàleg. “No estem tancats a res”, afirma. Ara bé, també subratlla que si s’intenta aturar el projecte, emprendran les mesures necessàries i que creuen que aquest és un projecte viable i que els habitatges aniran entrant al mercat de forma gradual.

Oposició veïnal al projecte

Des que es va conèixer la voluntat de reactivar el projecte, ha sorgit un moviment veïnal que demana aturar-ho i obrir un debat. Un dels seus membres, Gil Erra, explica que no veuen la necessitat de construir més carrers ni tampoc eixamplar el nucli urbà. “Tenim més de 120 solars buits a dins del poble per créixer”, remarca. I es pregunta per què, ara que s’està a punt d’iniciar la redacció del nou POUM i en plena crisi econòmica i sanitària els promotors ho volen reactivar. Des del seu punt de vista, seria més convenient esperar a tenir el nou POUM (l’actual és del 1986) per decidir com ha de créixer el municipi.

D’altra banda, recorden que hi ha una urbanització “fantasma” com és el Torrental, pendent de litigis, que va comportar un fort endeutament municipal perquè el consistori n’era el promotor. I alerten de l'”impacte” que tindrà una nova urbanització a les Adoberies alhora que reclamen més implicació política i més informació. “No anem en contra de ningú, creiem que hi ha altres llocs prioritaris per construir”, subratlla Erra.

L’Ajuntament diu que no es poden suspendre llicències

L’alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer, confirma que s’està en converses amb la junta de compensació per veure si es poden fer alguns retocs al projecte, però també admet que és complicat, tenint en compte que s’han fet tots els passos. Lamenta que hi hagi un intent de “criminalitzar” els promotors quan el que han fet ha estat acordar el projecte amb l’anterior equip de govern i la Generalitat. I precisa que, com a alcalde, no participa en les reunions ni en les futures votacions per ple perquè un dels propietaris és familiar seu.

Sobre aquest últim aspecte, denuncia que s’ha intentat “treure rèdit polític” i “perjudicar-lo” a partir d’informacions “esbiaixades” i “amb mala intenció”” a través d’escrits que han circulat pel poble. I demana que no s’intenti equiparar el procés d’urbanització del Torrental amb el de les Adoberies perquè són completament diferents.

Explica que properament sortirà a concurs la redacció del nou POUM. Des del seu punt de vista, creu que ha ser l’equip redactor qui decideixi el moment de suspendre les llicències d’obres i no abans. I demana als socis de govern, PeM-Amunt, seguir podent parlar de tot i des de l’objectivitat”. Per últim, recorda que els consistoris no tenen mecanismes per obligar els propietaris de terrenys a construir-hi.

Per la seva banda, el portaveu d’aquesta formació i regidor de Comerç, Enric Godó, defensa que el projecte de les Adoberies es revisi per ajustar-se a l’avanç POUM aprovat el 2018. Volen que es redueixi el seu impacte en l’entorn si és que finalment acaba tirant endavant. També recorden que es perdrà una zona verda on hi ha una bassa i un parc. Precisament ERC, a l’oposició, va presentar en l’últim ple una moció en aquesta línia i PeM-Amunt hi va votar a favor.