La PAC, la primera tasca de la Brusseles posteleccions

La proposta de la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2021-2027 és una de les primeres qüestions que haurà d’entomar el nou Parlament Europeu que surti elegit després de les eleccions d’aquest maig. El nou model impulsat per la Comissió Europea suposa un ”canvi absolut de paradigma” segons l’eurodiputada socialista Clara Aguilera perquè decisions que fins ara prenia Brussel·les es derivaran als estats membre. La delegada del Govern a la capital europea, Meritxell Serret, assegura que actuen com un lobby per canviar aspectes de la reforma que perjudicarien la capacitat de decisió de Catalunya. Al territori, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, lamenta que la nova PAC arrossegui ”les mateixes deficiències que les dues anteriors”. Per ara, el retard en l’aprovació farà que la nova PAC no entri en vigor fins al 2022.

Recentralització

L’eurodiputada socialista Clara Aguilera assegura que la reforma impulsada per la Comissió Europea representa un canvi absolut, ja que “hi ha una derivació” de les decisions que prenia Brussel·les “cap als estats membre”. “Si s’aprova definitivament aquesta reforma de la PAC, cada estat podrà decidir el seu pla estratègic”, explica. Pel que fa al Programa de Desenvolupament Rural (PDR), Aguilera afirma que fins ara cada comunitat autònoma decidia el seu programa però que si la reforma tira endavant “les decisions s’adoptaran en l’àmbit nacional”. En parlar de recentralització cap als estats en la PAC, Aguilera defensa que les regions “continuïn tenint un pes important en el programa de desenvolupament rural”.

Plans regionals

Pel que fa a la demanda de la crear de plans estratègics regionals en aquesta nova PAC, recolzada per regions com Catalunya o València, Aguilera afirma que “no és la seva opció” i que “no hi haurà una majoria” a l’Eurocambra per aprovar això. “L’opció ha de ser un model del pla estratègic nacional amb decisions europees importants i amb participació regulada de les regions que continuïn tenint un pes en el PDR”, defensa.

Per la seva banda, la delegada del Govern davant la Unió Europea i exconsellera d’Agricultura, Meritxell Serret, reconeix que estan “preocupats” per la inclusió o no de plans estratègics a escala regional que “reforcin la capacitat d’adaptació de la PAC a la diversitat del territori” català. Serret considera que si finalment només hi ha plans estatals, es retallarà les possibilitats d’habituació dels territoris i hi haurà un retrocés “en les bones passes” que s’havien fet fins ara en la política agrària europea. “La nostra aposta són plans estratègics regionalitzats perquè les polítiques agràries es puguin territorialitzar i que Catalunya pugui tenir veu directa a l’hora de dir com han de ser”, defensa Serret.

Per aquest motiu, Serret assegura que des de la seu de la Generalitat a Brussel·les han fet “feina de lobby” per fer traslladar el seu posicionament a institucions de la Unió Europea, com la Comissió Europea o l’Eurocambra. “Cal adaptar al màxim aquestes polítiques que es dissenyen a escala europea a la realitat concreta perquè s’adaptin al territori i a l’especificitat de cada societat”, afirma.

Una visió comuna

Ara bé, l’aspecte que Aguilera lamenta més d’aquesta reforma és que Brussel·les perdi pes en la presa de decisions sobre la política agrària. “Jo prefereixo que les decisions importants les continuï adoptant la Unió Europea”, diu. En aquest sentit, alerta que si cada estat membre del club europeu pren decisions agràries sense una perspectiva comuna “hi haurà distorsions” perquè tots venen al mercat únic europeu. “Al final el mercat és el mateix per a tots i si els suports no són iguals, hi haurà un desequilibri”, avisa.

Eleccions europees

La tramitació d’aquesta reforma política que afectarà el món rural es veurà interrompuda per les eleccions europees d’aquest maig. Per tant, la decisió final sobre com s’haurà de canviar la tindran els nous eurodiputats escollits en aquests comicis amb el vistiplau també dels governs de la UE.

Serret remarca la importància que tindrà el nou Parlament Europeu per a l’aprovació de la reforma. En concret, destaca que “totes les partides econòmiques” destinades a la PAC estaran en mans de la nova cambra formada després de les eleccions europees. Aguilera també reconeix que no ha donat temps a aprovar la reforma una vegada esgotat el mandat i hi ha el perill que es faci demagògia sobre la qüestió estant en plena campanya electoral. “Cal fer un debat assossegat i amb distància”, defensa. Així, preveu que la reforma no entri en vigor fins al 2022 “com a molt aviat”. “Ens queda temps i els agricultors han d’informar-se i veure quines són les opcions polítiques”, afirma en relació als comicis.

”La nova PAC arrossega les deficiències de les dues anteriors”

Des del territori, l’alcalde de Mollerussa i també president de la Comissió d’Agricultura de Parlament, Marc Solsona, lamenta que tot apunta que la nova PAC ”arrossega les mateixes deficiències de les dues anteriors”, ja que es perllonga ”l’etern debat” sobre com garantir que ”tothom pugui competir en igualtat de condicions”. És per això que el també diputat de Junts per Catalunya considera que ens trobem davant d’una ”nova oportunitat perduda” perquè no respon directament al que el territori demana.

Solsona aposta per un model de PAC que permeti a Catalunya gestionar i decidir com es distribueixen els diners. Alhora, demana que les assignacions d’ajuts que no es gasten en altres territoris de l’estat espanyol es puguin revertir en allà on facin falta. Això no obstant, remarca que com que no serà així, ”ho veiem amb escepticisme i per salvaguardar l’agricultura catalana haurem de continuar competint igual, més o millor que ara”.