“Desesperats”. Així és com estan els pagesos de la Catalunya Central per les pèrdues de més del 80% en la collita de cereal. De fet, n’hi ha molts que no engegaran les segadores perquè no els surt a compte. “Les assegurances no podran fer front a aquest desastre”, lamenta Santi Caudevilla, responsable de cereals i herbacis d’Unió de Pagesos. D’altra banda, la manca de farratge per la sequera també afecta el bestiar, ja que és la seva font d’aliment. Alguns ramats estan desapareixent i altres es troben al límit. És el cas de Josep Serra, que fa més de 40 anys que té un ramat de 350 ovelles al Bages. Si la sequera continua, no tindrà on fer-les pasturar ni com alimentar-les perquè el farratge no només serà car, sinó que costarà de trobar.
La situació d’extrema sequera també fa que no hi hagi collita de farratge i això vol dir que no hi haurà suficient aliment per mantenir els ramats. De fet, els pagesos temen que hi haurà desabastiment i alerten de les conseqüències “greus” que això pot comportar, amb la desaparició de ramats sencers.
Davant d’aquesta situació, Unió de Pagesos lamenta que el poc farratge que queda s’exporta a l’estranger, on estan disposats a pagar preus “encara més desorbitats”. I això fa encarir més el preu d’aquí. Per tot plegat, el sindicat reclama mesures perquè aquest farratge “es quedi al país i serveixi per cobrir l’emergència actual”.
Pel que fa a les restriccions d’aigua, la pagesia lamenta que hagi estat el primer sector a rebre les conseqüències. En aquest sentit, el responsable de cereals i herbacis d’Unió de Pagesos, Santi Caudevilla, denuncia que s’està donant prioritat al sector del turisme: “Estem apostant per un turisme, que té estacionalitat i poca qualificació de la gent, amb sous molt baixos, i estem deixant de valorar un sector com el primari, que és molt reconegut a nivell internacional i dona feina tot l’any”.
Caudevilla subratlla la importància de la pagesia en la gestió del territori. “Després ens queixarem que hi ha incendis”, subratlla. A més, afegeix, està en joc la qualitat de l’alimentació. “S’importarà menjar perquè aquí no n’hi haurà, però la qualitat no tindrà res a veure”, assegura.
“He estat tota una vida per tenir aquest ramat. No el puc sacrificar”
A Manresa hi ha un dels pocs ramats d’ovelles que encara queden al Bages. És el del Josep Serra, que s’hi ha dedicat des que era ben petit. Les porta a pasturar cada dia i la seva feina és “clau” per a la gestió del sotabosc de la zona. Amb la sequera, es troba que no té camps ni bosc per pasturar perquè els animals no hi troben aliment i assegura que, sense farratge, la situació és “molt greu”.
Davant d’això, no sap per on passa la solució. No contempla sacrificar el ramat perquè, d’una banda, no li pagarien el preu que val, però sobretot perquè s’hi ha dedicat tota una vida. “Per fer aquest ramat m’hi he tirat molts anys, anar-lo fent, anar-lo millorant. M’hi he deixat tota la vida i haver-lo d’abandonar és molt fotut. És com un família, te les estimes”, subratlla. Segons Serra, cada cop hi ha menys ramats i “no hi haurà carn bona”. “La gent va plegant i, si vols menjar xai bo, no n’hi haurà. Et fotran gat per llebre”, lamenta.
