La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica medieval més importants del país. Es va construir per fer front a un episodi de sequera que amenaçava Manresa i, aleshores, es va decidir anar a buscar l’aigua al riu Llobregat, a Balsareny, situat a 26 quilòmetres. Des de fa 39 anys, milers de persones recorren cada any aquest trajecte per homenatjar una obra que encara abasteix d’aigua 128.000 bagencs i 1.323 regants de Manresa. Enguany, la Transéquia arriba en plena sequera i un dia abans de l’activació de la fase d’excepcionalitat decretada pel Govern. A diferència d’altres municipis que depenen de pous, la Séquia assegura l’abastiment d’aigua, però això pot canviar per primer cop a la història si la sequera no remet.
La sequera encara no és prou visible a la Séquia de Manresa que, malgrat les restriccions, continua només uns nivells per sota del normal. Tot i això, la situació pot canviar si la sequera continua, tal com mostren tots els pronòstics. Així ho ha explicat a l’ACN l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, qui ha subratllat que la capital del Bages és “afortunada” de tenir aquest canal. “La Séquia ens garanteix l’abastiment d’aigua, però hem de ser conscients que l’aigua que passa per aquest canal no baixa pel riu Llobregat. Per tant, hem de ser racionals en el consum d’aigua”, explica.
De fet, a partir d’aquest dilluns, la capital del Bages és una de les ciutats afectades per la fase d’excepcionalitat decretada pel Govern. Unes mesures que afectaran sis milions de persones a Catalunya.
39 anys homenatjant la Séquia
L’historiador i president del Centre d’Estudis del Bages, Francesc Coma, subratlla la importància de la Transéquia: “És un homenatge a un fet cabdal per Manresa. Si la ciutat ha arribat on ha arribat és gràcies a la Séquia”. De fet, aquest canal va permetre el desenvolupament de la ciutat a nivell artesanal, en un inici, i a nivell industrial, més endavant.
Però més enllà d’això, la Séquia, per Coma, és una obra “impressionant”. Es va fer a pic i pala, i es va trigar 44 anys en construir-la. “Forma part del nostre patrimoni”, subratlla Coma.
La Transéquia recorre la Séquia i passa per Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Se celebra cada any des de fa 39 edicions i es pot fer a peu, en bicicleta, corrent o en ‘handbike’. La fan possible prop de 500 voluntaris i hi participen milers de persones. De fet, s’ha convertit en tot un símbol a la comarca.
El recorregut acaba al parc de l’Agulla, el principal pulmó verd de Manresa, i on acaba desembocant la Séquia. Un llac artificial que va entrar en funcionament l’any 1974 i que és un enorme dipòsit d’aigua.
