Dissabte, 23 de novembre del 2024
cerca aquí

Massimo Livi Bacci: “El futur de les zones rurals és acollir més immigrants”

L'expert en demografia Massimo Livi Bacci durant l'entrevista amb l'ACN, el 19 de febrer (horitzontal)
Agencia

|

- Publicitat -

Massimo Livi Bacci (Florència, 1936), un dels experts més reconeguts a nivell mundial en demografia i immigració, opina que Europa pot beneficiar-se de la immigració, sobretot a les zones rurals que pateixen despoblació i tenen dificultats per continuar amb la producció agrícola. En una entrevista amb l’ACN des de Barcelona, on ha inaugurat el III Congrés Internacional ‘Les ciutats mediterrànies’ de l’Institut d’Estudis Catalans, Livi Bacci explica que les zones rurals haurien “d’invertir” en la gent treballadora d’origen estranger i promoure que aprenguin les “tècniques de cultius”. “El futur de les zones rurals és acollir més immigrants”, destaca, apostant per aquesta política en tots els països mediterranis.

 

Publicitat

Malgrat això, l’expert reconeix que hi ha moltes veus reticents a l’entrada d’immigrants: “Necessitem als migrants, però no els volem. És una contradicció molt forta”, lamenta.

 

“La població envelleix molt, hi ha regions que es despoblen, hi ha feines que desapareixen, sense recanvi, així que crec que hi ha necessitat d’immigrants, i Europa ho sap,” afegeix el catedràtic i exsenador.

 

Segons ell, però, no n’hi ha prou amb proclamar públicament que un vol acolllir refugiats o immigrants, com va fer Barcelona en les famoses manifestacions d’ara fa uns anys. “No només s’ha de pensar en el nostre deure d’acollir als que demanen asil, també s’ha d’invertir en les ciutats o els pobles” d’acollida, per promoure que hi hagi serveis i equipaments públics, com escoles noves, defensa.

 

En aquest sentit, recorda que si bé a Alemanya al principi de la crisi dels refugiats hi havia molts partidaris de l’acollida, els recels van créixer posteriorment per la manca d’equipaments, “perquè està clar que una acollida en massa d’estrangers és difícil”. “Una cosa és la reivindicació de principis i una altra, els fets del dia a dia”, avisa, lamentant que com a societat no estem prou “equipats”, i fent una crida a les administracions per invertir en aquesta línia.

 

L’ascens de Vox i el final de l’excepcionalitat espanyola

 

Fa un parell d’anys, els experts europeus encara parlaven d’Espanya com una “excepció d’Europa” perquè no tenia cap partit obertament d’extrema dreta al Congrés, recorda Livi Bacci. Però això ha canviat amb l’auge de Vox, el tercer partit més votat a les últimes eleccions generals.

 

“Era una mica l’excepció a Europa perquè tenia molta immigració estrangera i no hi havia partits d’extrema dreta. Ara, amb Vox, Espanya també té una important proporció d’extrema dreta”, destaca l’expert.

Tot i que afirma que “la por a la immigració és una bona arma en mans de l’extrema dreta”, no vincula aquest ascens de Vox exclusivament a la situació migratòria.

 

De fet, segons el catedràtic, la popularitat de l’extrema dreta no només es pot explicar en termes de migració: “Els països on més forta és l’extrema dreta són països que no tenen immigració”, diu.

 

En aquest sentit, cita el Grup de Visegrád “amb Eslovàquia, la República Txeca, Polònia i Hongria”, països “que en realitat no tenen immigració estrangera però on l’extrema dreta és molt forta”.

 

Paradoxa de la globalització

 

Bacci també esmenta la paradoxa entre el lliure comerç i les polítiques migratòries actuals. “Hi ha hagut un conflicte una mica idiosincràtic, entre la liberalització de béns i comerços i de finances, i la manca de globalització de mà d’obra i de migracions”, explica, referint-se a les lleis d’estrangeria que regulen l’entrada i situació legal dels migrants.

 

De fet, l’expert indica que malgrat que les lleis intentin frenar “la circulació de la mà d’obra”, és a dir, les persones que busquen millorar la seva situació, sempre acaben trobant maneres de migrar, encara que sigui irregularment. En aquest sentit, opina que s’ha de mantenir la distinció entre els refugiats que fugen de les guerres i la persecució, d’una banda, i dels migrants econòmics, de l’altra, encara que sigui “molt difícil”.

 

“Crec que ha d’haver-hi un equilibri entre la generositat quan s’accepten els immigrants perseguits, la vida dels quals està en perill, i el dret que tenim a polítiques per regular la immigració legal”, afirma.

 

Davant de les polítiques que es veuen als Estats Units o al Regne Unit, aquest expert suggereix que potser “estem al final d’una fase de globalització” ja que ara hi ha països que esdevenen cada cop més proteccionistes.

 

Creixement de la població i el canvi climàtic

 

Pel que fa el canvi climàtic i l’evolució demogràfica dels últims anys, Bacci diu que hi ha una correlació innegable entre l’augment de les temperatures i el creixement de la població global, que considera que “té una conseqüència d’augment de la contaminació”.

 

Segons l’expert, la població mundial potser s’estabilitzarà a finals de segle perquè el ritme de creixement anual ha baixat d’un “2% fa 40 anys” a un 1% actualment.

 

Bacci és més optimista que d’altres, però, sobre les perspectives del futur. Tot i reconèixer els efectes que tindrà el canvi climàtic, per exemple, en la salut humana, Livi Bacci afirma que la humanitat ja s’ha hagut d’adaptar a canvis de temperatura extrems en el passat.

 

Citant les diferents temperatures mitjanes de ciutats com Irkustk a Sibèria (0ºC) o Masqat a Oman (30ºC), manifesta que “els humans són animals bípedes que s’adapten molt bé als canvis climàtics, cal no oblidar aquest fet”.

 

 

 

 

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

20 COMMENTS

  9. … [Trackback]

    […] Read More on to that Topic: monrural.cat/2020/02/21/massimo-livi-bacci-el-futur-de-les-zones-rurals-es-acollir-mes-immigrants/ […]

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos