L’ou, un aliment present a les cultures gastronòmiques de tot el món

El segon divendres d’octubre se celebra cada any el Dia Mundial de l’Ou, un esdeveniment que està dedicat a difondre les propietats d’aquest aliment i la seva importància en la nutrició humana, i que es commemora a més de vuitanta països dels cinc continents.

Les propietats de l’ou com a aliment el converteixen en un autèntic tresor alimentari i l’han fet mereixedor de ser celebrat cada any a escala internacional, un privilegi que comparteix amb un selecte grup d’aliments. L’escriptor Michael Rhulman resumeix de manera excel·lent el seu valor en aquest fragment del seu llibre dedicat a l’ou: “El més gran de tots els nostres aliments: l’ou combina bellesa, elegància i senzillesa, un miracle del disseny de la Natura i, com a aliment, un botí. Els ous, que contenen tots els nutrients necessaris per a crear vida, ofereixen al nostre organisme una potent combinació de proteïnes, aminoàcids, àcids grassos, antioxidants, minerals i vitamines, una combinació que cap altre aliment pot igualar.”

El fet que el Dia Mundial de l’Ou se celebri arreu del món és indicatiu de la universalitat d’aquest aliment, que està present a la cultura gastronòmica de quasi tots els pobles del planeta. En efecte, l’ou protagonitza un gran nombre de plats de tot el món amb arrels molt profundes en les tradicions culinàries i que tenen una gran significació social per a cultures molt diverses. La seva versatilitat fa que estigui present a les preparacions més senzilles i a les més sofisticades.

Shakshuka

El Shaksuka és un plat que s’elabora amb ous escalfats en una salsa a base de tomàquet. El seu nom prové de l’àrab i significa “barreja”. Es creu originari del Iemen o de l’Imperi Otomà i ha perviscut a la cuina d’un bon nombre de cultures estant present, amb variacions, als pobles del Magreb i de l’Orient Mitjà. És una especialitat compartida per les cultures d’origen àrab i pel poble jueu, essent un dels plats més populars de la seva cuina.

Full English Breakfast

Un dels llegats més importants de l’imperi britànic és el seu desdejuni, que els anglesos van exportar com a part de la cultura anglosaxona. Des dels Estats Units fins a Austràlia, un esmorzar no és tal si no conté una generosa ració d’ous, escalfats, remenats, passats per aigua o ferrats. Tal és el valor que aquesta cultura dona a l’ou com a aliment imprescindible per al primer –i més abundant– àpat del dia.

Ous dels cent anys

Qui hagi tastat mai els ous dels cent anys xinesos de ben segur no oblidarà mai l’experiència. Sense dubte, aquesta especialitat, que també s’anomena ous centenaris és un aliment amb gust adquirit. És originari de la Xina i s’elabora amb ous d’ànec, pollastre o guatlla que es conserven en una barreja d’argila, cendra, sal, calç viva i closques d’arròs durant un període de temps que pot anar de diverses setmanes a uns quants mesos. Aquesta tècnica, que es va crear per a preservar els ous durant les èpoques d’abundància, produeix canvis en la textura, el color i l’aroma de l’ou, que adquireix un gust intens i molt particular. Els ous dels cent anys es consideren una menja molt especial a la Xina, sovint són el primer plat dels banquets de noces i a les cases s’ofereixen als convidats com a forma d’afalac, especialment durant l’Any Nou xinès.

Truita de patates

Amb ceba o sense ceba, la truita de patata és un referent de la cuina d’Espanya i un dels seus plats més coneguts internacionalment, amb el nom de tortilla española. Per a ser tan famosa, és una especialitat relativament moderna que s’elabora amb un ingredient del Nou Món, la patata. El seu origen se situa a la població extremenya de Villanueva de la Serena, on a finals del segle XVIII es preparava una barreja d’ou i patates com a aliment econòmic i nutritiu per a combatre la fam que es patia a Europa en aquella època. Avui, la truita de patata està introduïda a tot Espanya i és l’especialitat estrella de les tapes en els bars, dels pícnics en família i dels àpats informals.

Doro wat

El plat nacional d’Etiòpia és un estofat picant de pollastre i ous durs que s’anomena doro wat. El seu origen és molt antic i també està present en gran part de la banya d’Àfrica, bressol de la Humanitat. En el cas d’Etiòpia, aquesta especialitat té un caràcter transversal, ja que gairebé totes les tribus i religions l’han incorporat a la seva cuina i els seus costums. El doro wat es menja sovint en el dia a dia de forma comunal, normalment en dies festius i els cristians el fan sempre per Setmana Santa, per a trencar el dejuni de la Quaresma.

Tamagoyaki

La capsa Bento és el nom que rep la carmanyola que els japonesos porten cada dia a la feina i a l’escola amb el seu dinar, i que és famosa internacionalment per les sofisticades elaboracions i la delicadesa i originalitat amb què s’hi disposen els aliments. Un element que no sol faltar a les capses Bento és la tradicional truita japonesa, el tamagoyaki, similar a la truita francesa i que pot ser salada o dolça. Es couen els ous batuts fent una fina làmina en una paella rectangular i abans d’enretirar-la s’enrotlla formant un cilindre aplanat. Un cop feta es talla en porcions iguals. A més de formar part de les combinacions de les capses Bento, també se’n fa sushi, utilitzant-se de la mateixa manera que els filets de peix en els nigiri.

Els catalans consumim 82 milions d’ous l’any

La versatilitat i el preu assequible dels ous els converteixen en un dels aliments més presents a la cuina. Els catalans en consumeixen 82,4 milions de dotzenes d’ous l’any, una mica més de 138 ous per persona de mitjana.

Catalunya produeix al voltant dels 96 milions de dotzenes d’ous amb un cens de prop de 4 milions de ponedores. Les granges avícoles catalanes apliquen els estàndards més elevats del món en benestar, sanitat i alimentació animal, seguretat alimentària i medi ambient, d’acord amb el que estableix la normativa de la Unió Europea.

Informació: Federació Avicola Catalana