Localitats lleidatanes compleixen restriccions horàries desiguals tot i pertànyer a un mateix municipi

Per donar resposta a les particularitats d’aquests municipis, des del govern espanyol es va donar potestat als ajuntaments perquè decidissin si volien aplicar la normativa de les franges horàries en el seu conjunt o tenint en compte el que van anomenar ‘entitats territorials menors’. Aquesta interpretació flexible de la norma, però, implica també que aquells municipis que decideixin regir-se per entitats territorials per no tenir limitades les franges horàries, han de respectar la limitació geogràfica de l’entitat a l’hora de sortir al carrer a passejar o fer esport. Només es poden desplaçar a la resta del municipi al qual pertanyen per necessitats bàsiques com anar a comprar o al metge.

Ponent

Així, l’Ajuntament de Lleida ha permès les EMD de Sucs i Raimat, que formen part del municipi de Lleida, regir-se com a entitat territorial ja que per si soles no superen els 5.000 habitants. Raimat compta amb 495 i Sucs amb 604. És per això que “no tenia sentit que en un nucli petit sense gairebé moviment haguem de complir les restriccions d’un municipi més gran”, com Lleida, amb 138.956 habitants, entén Guillem Boneu, president de l’EMD de Sucs. Boneu celebra, a més, que tot i no tenir limitacions horàries per sortir al carrer a fer esport o per franges d’edat, “no s’hi veu massa gent perquè la població n’està conscienciada”.

Al Talladell, amb 226 habitants, tampoc tenen restriccions horàries tot i ser una EMD que pertany al municipi de Tàrrega, amb 17.098 habitants. “Som pocs veïns i és difícil trobar-te algú pel carrer”, reconeix la presidenta de l’EMD, Marta Vilardosa. Pel que fa a la restricció de passejar o córrer, Vilardosa explica a l’ACN que, tot i que els primers dies molts veïns de Tàrrega arribaven corrent per les vies verdes fins al Talladell, ara l’afluència ha disminuït després de demanar que evitessin entrar al poble. En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Tàrrega s’informarà aquesta setmana als veïns que no sobrepassin els límits territorials per precaució.

A Bellpuig, la decisió de l’Ajuntament ha creat certa controvèrsia. Bellpuig és un municipi de 5.133 habitants contant els 138 de l’EMD de Seana. Sense els habitants de Seana, Bellpuig té censats 4.995 habitants i per tant, si tracta les entitats territorials com independents, pot evitar les franges horàries en totes dues poblacions. Des del consistori, però, es va decidir que Seana en quedés exclosa però que Bellpuig les mantingués. El seu alcalde, Jordi Estiarte, ha explicat a l’ACN que es va prendre aquesta decisió tenint en compte que a Bellpuig podria haver població no censada i que s’assembla més a una població de més de 5.000 habitants que a una de menys. “Allò raonable i prudent és mantenir les restriccions horàries i vetllar per la salut pública”, assegura.

Alt Pirineu i Aran

El municipi de Tremp té uns 5.800 habitants, 303 quilòmetres quadrats i 28 pobles, un d’ells l’EMD de Vilamitjana (207 habitants). Maria Pilar Cases, alcaldessa de Tremp, ha explicat que a la capital del Pallars Jussà, amb 5.232 persones, es regeixen per les franges horàries per passejar o fer activitat física. Mentrestant, a la resta de pobles del municipi no tenen franges horàries i segueixen la normativa de pobles amb menys de 5.000 habitants. Per l’alcaldessa de Tremp no té sentit que pobles amb mitja dotzena de veïns com Gurp, Sapeira o Eroles, s’hagin de regir per les normes de pobles amb realitats totalment diferents com les de Tremp.

Cases ha explicat, però, que alguns veïns de Tremp van caminant fins a pobles veïns com Vilamitjana o Palau però des de l’Ajuntament se’ls recomana fer ús de d’altres camins i evitar desplaçar-se per fer esport a aquests pobles, amb majoritàriament gent gran. Des de l’Ajuntament es donen alternatives i s’ha marcat en un plànol els camins del municipi on els veïns de Tremp poden anar a passejar o fer esport. Cases ha dit que tot i tenir tres circuits urbans marcats es recomana a la població anar a gaudir de la natura i fer ús dels camins del municipi, respectant el radi d’un quilòmetre establert.

A la Val d’Aran, el municipi de Vielha e Mijaran té 5.559 habitants, però cap dels 13 pobles que el conformen superen la xifra dels 5.000. La capital de l’Aran, Vielha, registra poc més de 3.150 habitants i Gausac 453, sent les dues poblacions més habitades del municipi. Tant els nuclis de població (13) de les set Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) com la capital Vielha, estan per sota la xifra dels 5.000 habitants. Per aquesta raó l’Ajuntament va decidir no aplicar les franges horàries i permetre la pràctica de l’activitat física entre les 6:00 i les 23:00 hores a tot el municipi.

Al municipi de Puigcerdà, que té una població d’unes 9.200 persones, les franges horàries per passejar o fer activitat física només s’apliquen a la capital de la Cerdanya, on hi viuen més de 7.100. En canvi, als seus nuclis agregats les persones majors de 14 anys poden sortir a caminar i fer esport des de les sis del matí a les onze de la nit i els infants menors d’aquesta edat ho han de fer des de les dotze del migdia a les set de la tarda. Aquesta mesura s’aplica a Age, amb un centenar d’habitants; Vilallobent, amb una vuitantena; Ventajola, que en té set; Rigolisa, amb una quarantena; i Sant Marc, que té una població que supera les 200 persones.

En el cas de la Seu d’Urgell, però, amb 12.000 habitants, tot el municipi es regeix per les franges horàries, tant els veïns de la capital alturgellenca com el mig miler que viuen al nucli de Castellciutat. En aquest cas, el consistori ha difós un mapa de tot el terme per a què les persones que fan esport sàpiguen fins a on poden arribar. Així, indiquen que la part nord del camí d’Alàs forma part de La Seu i que, en el cas de la zona sud, no es pot anar massa més enllà del punt on hi ha el torrent de Cerc.