Lleida planteja la creació d’associacions de propietaris forestals per fer una gestió conjunta dels boscos

Els incendis forestals dels últims anys han evidenciat la necessitat de millorar la gestió dels boscos. Amb aquest objectiu, ajuntaments de la plana de Lleida, amb l’acompanyament de Leader Ponent, promouen crear associacions de propietaris forestals a la zona. L’objectiu és sumar esforços i aprofitar també els serveis ecosistèmics que ofereix el bosc. Fer-ne una gestió conjunta, redueix els costos al propietari que no pas si fa aquesta tasca sol. A la vegada, com a associació és més fàcil accedir a ajuts de l’Administració. La voluntat és constituir al setembre la primera associació, que agruparia propietaris forestals del sud del Segrià i part de les Garrigues Altes. De moment, ja són més d’una vintena els interessats en formar-ne part.  

Els efectes del canvi climàtic, sumats a l’abandonament creixent de terres que acaben convertides en zona forestal però, sobretot, a la manca d’una gestió suficient dels boscos, afavoreix la propagació en cas d’incendi i també en dificulta l’extinció. “S’acumula combustible any rere any i això fa que els boscos siguin un polvorí”, assenyala la gerent de Leader Ponent, Teresa Fuentes.

Leader Ponent és una associació que treballa per al desenvolupament econòmic sostenible al món rural des de diferents àmbits com ara l’energètic o la promoció del producte local. Arran de la petició de diversos ajuntaments del Segrià Sec, va accedir a desenvolupar també la gestió forestal i acompanyar els municipis en aquesta tasca. Per fer-ho, ha buscat l’assessorament d’organitzacions, organismes i experts que treballen en aquest àmbit com ara Boscat, la UAB o el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, i d’associacions de propietaris d’altres zones del país que ja estan funcionant.

“El primer que ens diuen és que cal crear associacions de propietaris forestals, que són agrupacions de petits i grans propietaris”, explica Fuentes. És a dir, “ajuntar tots aquests propietaris per fer una millor gestió forestal i aprofitar els sistemes ecosistèmics que comporta el bosc”. “No només es tracta de fer una gestió forestal, sinó que els boscos suposen moltes altres coses com ara el manteniment dels sòls, de recursos hídrics, la fauna, la flora i també són espai de lleure, el bosc també és tot això i cal aprofitar aquest valor”, remarca Fuentes.

Tot i això, el repte no és senzill perquè “la propietat al territori està atomitzada i això és un problema”. A més, molts cops resulta complicat saber qui és el propietari d’una determinada àrea forestal. Però des de Leader Ponent s’han posat a treballar per donar a conèixer i sensibilitzar la població de “la necessitat de fer gestió forestal i de fer-la de forma conjunta”.

“Les associacions són una agrupació de propietaris per millorar la gestió i aprofitar els recursos que ofereix el bosc” i “faciliten fer una gestió forestal a una escala més gran i que sigui més viable econòmicament”, assenyala Teresa Fuentes. “Si cada petit propietari vol fer la seva gestió i ha una sèrie de costos fixos que fan que no sigui viable però si t’ajuntes amb altres persones, el repartiment d’aquests costos fixes, fa que molts cops aquella acció sigui viable econòmicament”, remarca.

A la vegada, possibilita l’accés a ajuts ja que molts estan adreçats a associacions de propietaris i, per tant, “facilita poder accedir a finançament per fer més viables aquestes actuacions”. “També et resta de la part més feixuga de burocràcia que cada propietari hauria d’assumir de forma individual i que així es fa de forma col·lectiva”, exposa la gerent de Leader Ponent.

Associació de propietaris del sud del Segrià i Garrigues Altes

L’entitat es mostra “sorpresa” per l’interès rebut per part de propietaris forestals. “Vam començar fa poc i estem encara en un punt embrionari, però estem treballant i la idea és constituir la primera associació aquest setembre”, explica. En aquest cas, agruparà propietaris forestals del sud del Segrià i part de les Garrigues Altes i ja són més d’una vintena els interessats en formar-ne part. La voluntat de Leader Ponent és ajudar i acompanyar també a crear una altra associació forestal a la zona del sud est de les Garrigues, i una altra a la zona de la Vall del Corb.

Almatret, un municipi envoltat per 12.000 ha de bosc

Almatret és una població del Segrià envoltada per unes 12.000 hectàrees de bosc, limitades a l’est per l’Ebre. “Si hi ha un incendi no podem entrar amb mitjans terrestres des del riu, s’ha d’entrar des del poble i baixar cap avall i hi ha uns 400 metres de desnivell”, explica l’alcalde del municipi, Jordi Tarragó. A més, “el terreny està sec i hi bufen vents, cosa que afavoreix la combustió i dificulta encara més actuar-hi”, exposa.

Els Bombers de la Generalitat van elaborar un projecte que demana habilitar i eixamplar els camins d’accés i fer-hi zones de seguretat. “El Departament d’Agricultura va fer el projecte executiu i va adjudicar aquests treballs però Medi Ambient ho té parat des del 2019”, lamenta Tarragó. El principal impediment és comptabilitzar l’actuació amb la preservació de l’àliga cuabarrada, present a la zona.

“La realitat és que al poble tenim por perquè sabem que no podem entrar al bosc si hi ha un incendi i que se’ns cremaran 12.000 hectàrees de bosc i, amb els incendis de sisena generació, fins i tot podria saltar a l’altre costat de riu, amb la qual cosa podria arribar unes 20.000 hectàrees”, afirma Tarragó.

A l’espera que hi actuï l’Administració, l’Ajuntament d’Almatret va demanar el suport de Leader Ponent i també va contactar amb Boscat i d’entitats de propietaris d’altres territoris per conèixer la seva experiència. El consistori aposta per crear l’associació del Segrià Sud i garrigues Altes i, per això, s’està posant en contacte amb els propietaris que tenen àrees forestals al municipi i “hi ha molt bona resposta”. “Si no ens ho fem nosaltres, no ens ho farà ningú i aquí ja pal·liarem molt el perill que tenim”, afirma l’alcalde.

“És igual el que ens costi, el bosc ha d’estar gestionat perquè encara que sembli que no es treu benefici, si que se n’obté, perquè el bosc és de tots”, remarca Jordi Tarragó. A la vegada, “es pot treure benefici del bosc perquè estan molt bruts i, per exemple, es pot fer biomassa”. “Si aconseguim llocs de treball, aconseguirem crear més activitat econòmica ja que necessitarem serveis, botigues i transports, i és un peix que es mossega la cua”, explica. “Tenim un descens alarmant de la població i si podem augmentar els habitants, serà un gran benefici”, assenyala l’alcalde d’Almatret.

“Gestionar els boscos no ha de ser un negoci sinó una prioritat”

Marc Farré, és un pagès de Bovera (Garrigues) que té finques agràries a tocar de zones forestals, que també són de la seva propietat. L’incendi de la Ribera d’Ebre de l’estiu del 2019 va cremar part de les seves terres. “Si no fem res, no anem encarats al que podem guanyar si gestionem els boscos, hem de pensar en el que realment podem arribar a perdre si perdem els boscos del voltant de les nostres finques”, assenyala. “Si no canviem el xip i pensem que gestionar els boscos no ha de ser un negoci sinó una prioritat, estem perduts”, sentencia Farré.

Aquest pagès i propietari forestal explica que no ha gestionat mai el bosc, cosa que sí que feien els seus avis. “Hem de tornar a gestionar-los per fer un aprofitament, i més ara amb la transició energètica i tal com està el preu del gas i del gasoil”, afirma Marc Farré. “No ho hem d’encarar tot a fer esquella per biomassa, també es pot fer esquella per fer un compostatge vegetal per fertilitzants i també existeixen altres alternatives com ara extreure els dissolvents que s’obtenen de la resina dels pins, entre altres”, remarca.

Farré considera “essencial” crear una associació de propietaris forestals i, per això, és un dels interessats en forman-ne part. “Entre les Garrigues Històriques i el sud del Segrià potser hi ha unes 55.000 o 60.000 hectàrees de bosc i, si ho hem de gestionar individualment, no tenim maquinària ni infraestructura”, assenyala. “L’embrió és començar a fer múscul i la gent ja s’hi anirà sumant”, defensa aquest pagès i propietari forestal.