L’incendi del Pont de Vilomara es veu com una oportunitat per crear un paisatge mosaic més adaptat al canvi climàtic.

L’incendi del Pont de Vilomara (Bages) ha arrasat el paisatge que envolta les tines de la Vall del Flequer, un indret singular i únic al país que acull desenes de construccions de pedra seca que antigament s’utilitzaven per fer vi. Malgrat que el conjunt vitivinícola s’ha conservat gairebé intacte per la resistència de la pedra, l’entorn ha quedat completament calcinat. En una visita sobre el terreny, el director del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Àngel Miño, ha explicat que ara centraran esforços en refer la senyalització i mobiliari que sí que ha quedat malmès. Miño creu que el foc obre una oportunitat per donar altres usos als boscos cremats com ara la recuperació del conreu de vinya que hi havia a la zona fa 150 anys.

El foc del Bages ha tornat a deixar al descobert, tal com va passar en l’incendi del 1985 al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, les tines i les feixes de pedra seca de la Vall del Flequer. L’incendi, que ha afectat més de 1.700 hectàrees, ha tret a la llum aquestes estructures que són una mostra del passat vitivinícola de la zona. “Tot aquest entorn etnològic que estava abandonat s’ha revelat ara. Els incendis treuen la melena i ensenyen les cicatrius de la terra, en aquest cas són cicatrius agrícoles de tota la vinya que hi havia en aquest entorn”, relata el director del parc natural.

Tot i la virulència de les flames, les tines i les barraques de vinya, totes elles construïdes amb la tècnica de la pedra seca, han sobreviscut al foc. De fet, l’expert en les tines de la Vall del Flequer, Jordi Perich, explica que quan va assabentar-se que el foc havia arribat fins al peu de les tines no va patir gens: “Sé que estan molt sanes, em feia patir més la gent que estava apagant el foc”.

El director del parc natural, Àngel Miño, explica que, malgrat que la majoria de construccions s’han salvat del foc, l’entorn natural sí que ha quedat molt malmès, així com també l’itinerari turístic que s’havia creat al voltant de les tines. De fet, Miño relata que cada any passen per aquesta zona uns 30.000 visitants, de manera que ara “s’haurà de posar un esforç extra per tornar a revitalitzar tot aquest entorn”. En aquest sentit, diu que caldrà reconstruir les tanques, les senyalitzacions, els plafons informatius i els suports de fusta que marcaven l’itinerari fins a les tines que han quedat malmesos per l’incendi.

L’incendi del Bages, però, a banda de la pèrdua de la biodiversitat i els danys materials que ha provocat, també es veu com una oportunitat per crear un paisatge mosaic més adaptat al canvi climàtic. Miño explica que “les 400 hectàrees que s’han cremat del parc ara seran 400 hectàrees d’espais naturals oberts que es regeneraran i tindran una flora i una fauna diversa”. De fet, explica que la combinació d’espais forestals amb d’altres espais oberts “evita que els incendis tinguin molta magnitud i facilita la feina dels Bombers en l’extinció dels incendis”.

Per tot plegat, Miño veu interessant que en aquesta zona es pugui recuperar el conreu de vinya i considera que es podria convertir en una alternativa econòmica pel territori. Tot i això, el director del parc natural recorda que els terrenys on hi ha les tines són privats i, per tant, caldrà que les administracions treballin conjuntament amb la propietat privada per poder tirar endavant qualsevol projecte.