L’excavació a l’Abric de la Consagració de Capellades ha tret a la llum una nova fase d’ocupació. Concretament es tractaria de l’estada dels primers humans moderns. En les darreres campanyes s’havien trobat indicis d’un nou nivell arqueològic, però no ha estat fins a aquest setembre que s’ha pogut corroborar. S’han extret mostres per estudiar a quin període cronològic pertany exactament, però, segons l’investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Manuel Vaquero, la troballa fa encara més interessant el jaciment, ja que permetrà “documentar la seqüència que va des dels darrers neandertals als primers humans moderns”. També obre la porta a que es puguin trobar noves fases d’ocupació.
Les excavacions al jaciment de l’Abric de la Consagració de Capellades, ubicat a la Cinglera del Capelló, van arrencar el 2015 de la mà de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb l’objectiu de conèixer quin era el seu interès. S’hi va fer un petit sondeig arqueològic que va posar de manifest, entre altres aspectes, que a uns set metres de profunditat hi haurien fet estada els darrers neandertals. “És una fase mot interessant de canvis que són molt poc coneguts”, explica l’investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Manuel Vaquero.
Les ocupacions que els arqueòlegs van documentar a l’Abric de la Consagració correspondrien al Paleolític Superior, entre els 9.000 anys i els 40.000 anys abans d’ara. Aquesta seqüència d’ocupacions humanes seria immediatament posterior a l’ocupació de l’Abric Romaní, que està documentada entre els 110.000 anys enrere i els 40.000.
La campanya de 2021
Amb la voluntat de poder excavar en extensió, des del 2019 les actuacions al jaciment s’han centrat bàsicament a fer-lo “accessible”, explica l’investigador, que recorda que en plena cinglera era difícil d’excavar, amb moltes complicacions logístiques, que els obligava a treballar damunt d’una bastida.
Aquesta campanya, que va arrencar el 6 de setembre i acaba aquest dijous, ha permès acabar de preparar el jaciment per, de cara la vinent, poder començar l’excavació en extensió. Alhora s’ha descobert que les peces que s’havien localitzat en els anys anteriors a la part de dalt corresponen a un nou nivell arqueològic. “Fins ara només sabíem que hi havia les ocupacions corresponien als darrers neandertals i al paleolític mitjà, fa 40.000 anys, ara sabem que hi ha també una altra fase d’ocupació, que cal datar encara, però que ja correspondria a l’humà modern”, explica.
La seqüència del jaciment
Segons Vaquero, la troballa fa encara més interessant el jaciment. D’una banda perquè obre la porta a trobar més nivells arqueològics entre un període i un altre i, per un altre, perquè permet documentar l’evolució entre els darrers neandertals i els primers humans.
Després que, en els darrers anys, les campanyes d’excavacions hagin estat intermitents –el 2020 per exemple no s’hi va treballar-, la voluntat de l’IPHES és donar-li continuïtat i que “a partir d’ara puguem fer-hi excavacions cada any”, avança Vaquero.
