L’escalfament global provocarà la reducció de la mida dels peixos d’aigües profundes

Un estudi en el què ha participat l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CISC) conclou en què l’escalfament de la temperatura dels oceans podria reduir la mida dels peixos d’aigües profundes, que són els que estan aproximadament per sota dels 200 metres de profunditat. Per a dur a terme el treball es van recuperat otòlits de formacions geològiques de fa entre 700 i 800 mil anys de l’illa de Rodes, a l’Egeu. Els otòlits són petites estructures de l’oïda interna dels peixos ossis que els permeten la captació de so i intervenen el seu equilibri, i aquests en particular, van permetre estudiar com havia canviat la mida dels peixos al llarg dels períodes de glaceres i interglacials.

Els investigadors van descobrir que durant el període interglacial, amb uns quatre graus més del que és habitual, els peixos eren un 35% més petits. L’autora principal del treball, Konstantina Agiadi, ha considerat que el mateix passa ara per culpa de l’augment de la temperatura dels mars i els oceans.

L’estudi se centra en els canvis que van experimentar durant el període interglacial els coneguts com a peixos llanterna, un grup de petits peixos mesopelàgics que reben aquest nom per la seva capacitat de produir llum pròpia. Ara, aquest treball és un dels pocs que ha abordat les conseqüències del canvi climàtic a la part més profunda dels oceans, la mesopelàgica, que va dels 200 als 1.000 metres de profunditat.

La investigadora de l’ICM-CSIIC i coautora del treball, Marta Coll, ha destacat que conèixer la resposta d’aquests organismes a l’escalfament oceànic és clau ja que contribueixen a l’estabilitat dels ecosistemes, redueixen el diòxid de carboni atmosfèric i són la base de la dieta d’altres organismes de la xarxa tròfica marina. Els peixos llanterna representen unes cent vegades més que el total de les captures pesqueres anuals mundials.

A més, aquests peixos contribueixen enormement a la bomba biològica de carboni, un mecanisme natural que serveix per reduir el diòxid de carboni atmosfèric. En aquest procés, els organismes fitoplanctònics absorbeixen CO2 de l’atmosfera mitjançant la fotosíntesi. Per la seva banda, cada nit, els peixos llanterna es desplacen centenars de metres cap a la superfície dels oceans per alimentar-se de plàncton i tornen a baixar, transportant així enormes quantitats de carboni de la superfície fins al llit marí.