Les reserves marines de petita escala no són suficients per a recuperar els ecosistemes marins previs a la pesca

Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha conclòs que les reserves marines de petita escala són insuficients per restaurar els ecosistemes marins. Segons els resultats de la investigació, únicament amb reserves marines no n’hi ha prou per conservar la funcionalitat de les xarxes tròfiques. De l’estudi també es desprèn que en regions amb una pressió pesquera intensa, tant professional com recreativa, les zones explotades tenen més influència sobre les reserves petites que al contrari. La investigació, publicada a la revista ICES Journal of Marine Science, ha estat liderada per l’Institut de Recerca de la Biodiversitat la UB i el Grup d’Oceanografia d’Ecosistemes del Centre Oceanogràfic de Balears.

Els investigadors van analitzar la quantitat i la mida dels peixos carnívors que habiten els fons rocosos poc profunds al mar Mediterrani i en zones temperades de l’oceà Atlàntic, amb l’objectiu d’avaluar els efectes de protecció enfront de la pesca de les reserves marines. Posteriorment, van fer servir la tècnica d’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen per analitzar si s’havia produït un canvi en la dieta de les espècies i, per tant, en la xarxa tròfica.

Segons ha detallat la UB, els resultats mostren que la biomassa i la mida dels peixos carnívors de fons rocosos poc profunds és més gran a les reserves marines que a les zones obertes a la pesca. Amb això, afirmen que l’estudi mostra que la protecció de la pesca no va provocar cap canvi significatiu en l’estructura tròfica de la comunitat de peixos carnívors en cap de les dues regions, tot i que sí que es van detectar canvis en la dieta d’algunes espècies.

L’estudi també conclou que les reserves marines afavoreixen la recuperació d’espècies sedentàries com el mero, però no altres espècies d’elevada mobilitat i mida gran, com taurons, dofins i foques.

Segons els investigadors, això indica que els efectes de les reserves marines del mar Mediterrani i de les zones del nord-est de l’oceà Atlàntic són “suficients per ajudar a reconstruir les poblacions d’alguns peixos carnívors i restaurar-ne l’estructura de talles, així per a provocar canvis en la dieta de certes espècies”, però alerten que és “poc probable” que indueixin a la recuperació de l’estructura tròfica dels ecosistemes previs a la intensificació de la pesca.

En aquest sentit, Lluís Cardona, professor del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB, afirma que el focus de la futura conservació dels ecosistemes marins enfront de la pesca s’ha de dirigir a “a reduir l’impacte sobre les espècies d’elevada mobilitat i mida gran a les zones obertes a la pesca, ja que les reserves marines per si mateixes poden fer poc per protegir aquestes espècies”.

Tanmateix, els investigadors asseguren que la situació podria ser diferent a les zones en què la pressió humana ha estat inferior i encara es manté gran part de la diversitat original de carnívors d’alt nivell tròfic i altament mòbils, com succeeix al nord-est de l’oceà Pacífic.