El Tros de la Teresina, a Porrera (Priorat), és un dels costers de vinya on fa tres anys que s’ha recuperat la tracció animal per llaurar. Les mules de l’Egoitz Azkue s’encarreguen d’esponjar i oxigenar la terra abans de l’esclat de la primavera, una tècnica ancestral que Azkue ha recuperat i en reivindica l’efectivitat. “La gent gran, que eren els mestres, deia que ‘una llaurada, una regada’. Avui segueix sent una realitat”, defensa en el context actual de sequera. El servei l’ofereix en finques inaccessibles amb maquinària motoritzada o bé d’altres on es conrea vinya ecològica sense pesticides. L’any passat va llaurar quasi 80 hectàrees de costers amb un mètode que promou els beneficis del model d’agricultura previ a la mecanització.
La Valentina i en Bayo són dues de les nou mules de l’Egoitz Azkue que llauren finques de vinya al Priorat. A mitjans de febrer s’han centrat al Tros de la Teresina, una petita explotació del celler Giol Porrera, propietat de la família d’en Jonàs Macip. Fa tot just tres anys que han decidit canviar a un model d’agricultura ecològica i contracten els serveis de les mules de l’Egoitz per llaurar de mica en mica les onze hectàrees cultivades a la comarca. “Ens interessa esponjar la terra, incorporar matèria orgànica a la coberta dels ceps i així mitigar el canvi climàtic i l’estrès hídric que tenim sobre les plantes”, apunta a l’ACN Macip.
En un moment en què l’agricultura ha optat per mecanitzar i industrialitzar els processos per fer-los rendibles, Azkue s’ha especialitzat en la tracció animal i ha creat una empresa que utilitza tècniques ancestrals per treballar la terra. Una metodologia de la qual en reivindica tant l’efectivitat com el respecte envers l’entorn, amb una petjada ambiental menor respecte la maquinària moderna. D’aquesta manera, es fan servir eines pròpies d’anys enrere, com ara pales de tombar per remoure la terra i preparar-la per a la temporada. L’orografia dels terrenys també influeix en aquesta feina; la inclinació dels costers dificulta treballar-hi amb motocultors i en canvi, les mules i cavalls són capaços de moure’s sense problemes entre aquests ceps.
Tornar als orígens en un exercici “d’honestedat”
Segons Macip, aquesta manera de treballar té un impacte el producte final, el vi. És per aquest motiu que defensa mantenir “l’autenticitat” i “l’honestedat” en la forma de cuidar la terra i indirectament, en la vinya i el vi que se’n deriva. En aquest sentit, aquest pagès es referma en mantenir els mètodes convencionals d’anys enrere per evitar un abandonament de les terres que acabi derivant en la desertificació i l’ampliació de la zona forestal de la comarca, així com la pèrdua i empobriment del sector de la pagesia prioratina.
Azkue considera que l’actual campanya “pinta una mica malament” arran de la situació de sequera acumulada a la comarca, fet que ha obligat a rebaixar fins a tres el nombre de treballadors de l’empresa. L’any passat, van llaurar prop de 80 hectàrees de costers de la comarca, d’una trentena de pagesos particulars i petits cellers de la zona. Es tracta d’un tipus de clients amb qui Azkue reconeix que treballa a gust, ja que són agricultors que coneixen cada cep i trosset de finca al detall. Arran de la situació actual, la previsió és que enguany les hectàrees llaurades siguin lleugerament inferior, si bé esperen mantenir el nombre de clients habituals.
Deu anys en actiu, amb més clients però també més preocupacions
Malgrat que en els últims deu anys en què la companyia ha estat en actiu el nombre de clients ha augmentat, la manca d’aigua i la regulació administrativa condiciona la continuïtat dels pagesos i de retruc, la seva feina. “La burocràcia ens ofega i el problema són els preus que s’ofereixen pels nostres productes. Estem mal vistos, perseguits i amenaçats pel govern”, lamenta Azkue. Una visió compartida per Macip, qui afegeix que les petites explotacions compten amb una pressió burocràtica idèntica a grans multinacionals. A la vegada critica la manca de suport per part de les administracions per ajudar-los a garantir la resiliència que comporta l’agricultura a petita escala, un escenari que afirma que els desmoralitza.
La manca de pluja dels darrers mesos és un maldecap afegit per al conjunt de la pagesia, també per aquesta empresa de llaurar amb tracció animal. Davant la falta de recursos hídrics, la incertesa envaeix els plans de futur professional i personal al territori. “Si continuem amb la climatologia que tenim ara mateix, no hi haurà res que visqui, al Priorat no ens podrem guanyar la vida, ens obligaran a plegar. El meu avi sempre em deia ‘L’any que ve serà millor’, però no ha arribat mai l’any bo”, es plany aquest jove.
Altres línies de negoci
En aquest context, Azkue ha obert altres línies de negoci per a l’època en què la feina de llaurar és menor, especialment a partir dels mesos de maig i juny. Entre altres iniciatives, les seves mules i cavalls també s’encarreguen de desbrossar camins per crear pistes d’esquí, com va fer a Osca recentment, o bé la recuperació de camins antics.
